Fa tan sols uns dies, el príncep Alberto de Mónaco va oferir una entrevista amb motiu del 20è aniversari de la seva coronació, en la qual va parlar de tot... o gairebé tot. Amb un somriure controlat i una narrativa acuradament elaborada, el príncep va destacar el paper de la seva esposa, Charlene de Mònaco, i dels seus bessons, Jacques i Gabriella. Però el que més va sorprendre va ser l'absència total de menció a Alexandre Grimaldi, el seu fill nascut fora del matrimoni amb l'exhostessa togolesa Nicole Coste.
La freda omissió no va ser casualitat, segons fonts properes a l'entorn del Palau de Mònaco. Mentre el sobirà es desfeia en elogis cap als seus fills oficials i el seu matrimoni amb Charlene, Alexandre —qui fa tot just unes setmanes posava somrient juntament amb la seva mare en el Gran Premi de Fórmula 1— era deliberadament esborrament del relat. Per a molts, aquesta absència és més que simbòlica: és un missatge clar.
Alexandre Grimaldi, el gran oblidat del Principat de Mònaco
L'entrevista, que pretenia ser un recorregut nostàlgic per dues dècades de regnat, es va convertir en un aparador de prioritats. "Els meus fills, Jacques i Gabriella, també m'ajuden a mantenir-me jove. Costa tenir-los sota control", va confessar el sobirà, amb una frase tan innocent com punxant. Perquè entre aquestes paraules, el nom d'Alexandre mai no va aparèixer. Ni una menció, ni un record, ni una picada d'ullet.
El jove Grimaldi, fruit d'una relació de set anys amb Nicole Coste, ha lluitat durant anys per un lloc legítim en la vida pública del príncep Albert. Reconegut oficialment el 2005, ha intentat construir una relació amb el seu pare des d'aleshores, malgrat les evidents reticències de Charlene, que —segons rumors mai desmentits— no veu amb bons ulls la proximitat del seu espòs amb els fills extramatrimonials.
Charlene de Mònaco: l'ombra darrere del silenci?
No són pocs els que apunten a Charlene de Mònaco com la gran estratega d'aquesta invisibilització. Des del seu casament el 2011, la princesa ha posat límits ferris sobre el protagonisme de Jazmin Grace i Alexandre en els actes institucionals. Encara que s'han produït aparicions públiques esporàdiques juntament amb el seu pare, mai no han estat tractats com part del cercle íntim que envolta la sobirana i els seus fills oficials.
La decisió de no esmentar Alexandre durant l'aniversari ha estat interpretada per molts com un tancament simbòlic, una manera elegant —però implacable— de recordar quina és la línia successòria legítima. El fill gran del príncep Albert, malgrat la seva sang real, continua sent un "convidat incòmode" als passadissos del Palau del Príncep.
El menyspreu d'Alberto no ha passat desapercebut en els cercles monàrquics ni en els mitjans internacionals. La imatge pública del jove Alexandre, que en els últims anys ha conreat una presència elegant, sòbria i allunyada de l'escàndol, podria veure's ressentida després d'aquest nou episodi de rebuig.
El més alarmant és que, després de dues dècades de silenci selectiu, el príncep ha optat per perpetuar el mateix patró. En lloc d'integrar Alexandre al seu llegat, sembla decidit a relegar-lo als marges de la història monegasca. Un gest que reobre ferides familiars i planteja interrogants sobre el futur dels fills "no oficials" de la reialesa monegasca. Perquè si alguna cosa ha deixat clar aquest aniversari és que, per a Alberto de Mònaco, els vincles de sang no sempre són suficients.