Fa 23 anys que cada 21 de març apareix a El País una esquela dedicada a ‘Elenita’. José Luis Casaus dedica anualment petits textos dirigits a la seva dona, morta el 1994, on li explica les novetats sobre la seva vida i la dels seus fills.
Ojalá alguien me escriba esquelas así de bonitas 23 años después de mi muerte. (Hoy en @el_pais) pic.twitter.com/CcHrxDPBBf
— Latanace (@Latanace) 21 de marzo de 2017
Els bessons Yuri i Boris tenien 6 anys quan la seva mare va morir. Però a les últimes esqueles, aquest saragossà de 64 anys explica que els seus fulanos ja han marxat de casa i ell no guanya per tupperwares.
La parella es va conèixer el 1986. Ella, publicista de formació, va formar part de l’equip fundacional de El País, quan ell era portaveu d’Izquierda Unida. Només un any després, naixien els bessons de noms russos, en referència a la seva concepció a la ciutat de Sant Petesburg. Ara, a través de les esqueles, podem descobrir els seus viatges, la seva condició de mileuristes o la seva addicció al mòbil.
Elena moria prematurament d’un càncer de pulmó, el que va destrossar el seu marit: “Que una persona mori tan aviat és fastigós, però aquesta tradició (de les esqueles) pretén treure importància a la tragèdia. Per això parlo de temes seriosos amb un toc d’humor”, explica l’autor.
Una dolça (tradicional però al mateix temps moderna) manera de recordar a la seva dona.