La Sala Penal del Tribunal Suprem ha rebutjat la petició d'aclariment de sentència presentada per Francesc Homs i Molist sobre l'abast de la inhabilitació especial d'1 any i 1 mes a què ha estat condemnat per a l'exercici de càrrecs públics electius i de funcions de govern en l'àmbit autonòmic o local, per un delicte de desobediència greu, i ha desestimat també la suspensió de l'execució de la condemna imposada pel Tribunal Suprem.

Sobre la primera qüestió, la Sala Segona indica que no hi ha cap dubte que la pena d'inhabilitació especial inclou també la impossibilitat d'exercir càrrecs públics electius o funcions de govern en les institucions europees.

En aquest sentit, afirma que la Junta Electoral Central és la competent per a totes les qüestions relacionades amb la presentació i proclamació de candidats a les eleccions al Parlament Europeu, uns candidats que lògicament hauran de complir els requisits exigits per la legislació espanyola a aquests efectes, entre ells, i d'acord amb l'article 6.2, apartats b), del text legal citat, no haver estat condemnats, encara que la sentència no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les Institucions de l'Estat, quan la mateixa hagi establert la pena d'inhabilitació per a l'exercici del dret de sufragi passiu o la d'inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a ús o càrrec públic en els termes previstos en la legislació penal, que és precisament el que passa en aquest cas.

La Sala afegeix en la interlocutòria que l'exdiputat ha estat condemnat, en la seva condició d'autoritat pública -que exercia en un càrrec de naturalesa política-, per negar-se obertament a donar compliment a una resolució judicial; imposant d'aquesta forma la seva voluntat davant el mandat suspensiu associat a la providència del Tribunal Constitucional de 4 de novembre de 2014, tal com s'expressava en la sentència dictada per aquesta Sala.

En aquest context, precisa, s'ha d'entendre que la pena d'inhabilitació -que es preveu com a pena principal per al delicte citat- ha d'assolir a qualsevol àmbit que impliqui l'exercici de funcions públiques -i el Parlament Europeu ho és de forma patent- perquè és en l'esmentat àmbit en el qual es comet el delicte.

En aquesta línia, recorda una sentència - 259/2015, de 30 d'abril- que diu que "és obvi que quan el delicte de prevaricació es comet en un càrrec públic de naturalesa política, com ho és el de membre de Consell de Govern d'una Comunitat Autònoma, constituiria una burla al respecte que els ciutadans deuen al bon funcionament dels Poders Públics, que la pena d'inhabilitació es limités al càrrec específic en el qual es va cometre la prevaricació, i permetés al condemnat continuar cometent aquesta classe de delictes en un altre càrrec anàleg, fruit directe o indirecte d'unes eleccions polítiques, pel mer fet de traslladar-se d'un càrrec de representació política a un altre de similar, en el mateix Govern Autonòmic o de la Nació, en el Parlament Autonòmic, de l'Estat o de la Unió Europea, o en l'àmbit municipal».

Respecte a l'aclariment sol·licitat sobre la no-inclusió en la decisió de la sentència de l'absolució pel delicte de prevaricació, la Sala respon que l'esmentada pretensió tampoc no pot ser atesa, ja que el primer delicte, el de prevaricació, és absorbit pel segon, el de desobediència greu, amb el qual es troba en un concurs de normes. No és possible incloure-la, assegura, perquè el que es descarta "és la punició conjunta d'ambdues infraccions i no l'existència del delicte de prevaricació", subratlla la interlocutòria del qual ha estat ponent el president de la Sala Segona, Manuel Marchena.

Finalment, els set magistrats que van jutjar Francesc Homs també rebutgen suspendre l'execució de la sentència que havia sol·licitat l'exdiputat fins i tot que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre aquesta qüestió en el recurs d'empara que té intenció d'interposar contra la seva condemna.

La suspensió de l'execució, aclareix la Sala, ha d'acordar-la, en el seu cas, el Tribunal Constitucional, d'acord amb l'article 56 de la seva Llei Orgànica. El mer plantejament de la possibilitat d'una mesura en sentit contrari, excepcional i limitada en el temps, exigiria una anàlisi sobre la impossibilitat d'evitar la consolidació de situacions difícilment reversibles que, en aquest cas, manca de suport argumental algun, conclou la Sala.