Els robatoris a domicilis baixen només un 2% i continuen pujant al Maresme. "És un fet delictiu que ens preocupa especialment: els robatoris a domicilis. Ens preocupa i ens ocupa", ha exposat el conseller Jordi Jané durant el balanç dels delictes del 2016. L'any passat van pujar un 2,54% i la conselleria va reclamar una resposta judicial més contundent per tancar els lladres i evitar reincidències.

Dels 27.483 fets denunciats l’any 2015 s'ha passat als 26.942 l’any passat. La tendència d'aquests robatoris estava a l’alça durant els darrers anys. Durant el 2016 hi ha hagut més pressió policial però "baixa poc", valora el conseller. 

De fet, la principal activitat delictiva dels grups criminals desarticulats a Catalunya són els robatoris violents o amb força a domicilis. Alguns d’aquests robatoris es relacionen amb el tràfic de marihuana. I per això la prioritat dels Mossos d'Esquadra és lluitar contra aquestes bandes i per reduir els robatoris a cases i pisos.

"No estem satisfets perquè ens segueix preocupant i molt", prossegueix Jané, que ha anunciat la reclamació al Ministeri de Justícia d'un enduriment del codi penal en aquest tipus de delictes. Jordi Jané, Albert Batlle, director general de la policia, i el comissari en cap Josep Lluís Trapero s'han reunit ja amb el president del TSJC i el fiscal en cap de Catalunya "per exposar-li la sensació que no es té la resposta que la societat espera". 

El principal problema és la llei actual, segons el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero. El tipus de delicte, tal com està tipificat en el codi penal "dóna una lectura no especialment greu i això té una afectació molt important" perquè "limita drets, intervencions telefòniques, entrades i escorcolls...".

Trapero destaca que "caldria reflexionar sobre com volem protegir el nostre domicili des d’un punt de vista legal" i reclama una legislació més dura.

"No és tant el dany que li fa i els objectes que li ha robat, que tot això és essencial en l'actual codi, però hi ha un altre fet que ens colpeix més: el ciutadà en trobar-se el pany forçat, el que més l'afecta és que han entrat en la seva intimitat. Han entrat persones on ell viu, amb la por que després tens. Hauria de tenir una resposta penal més contundent", afegeix Jané.

I destaca com la societat no entén que "si una operació policial és exitosa, no vegi un resultat i es torni a trobar les mateixes persones al carrer", referint-se als lladres.

On es roba més?

Bàsicament, el Baix Maresme és el que té un índex més alt de robatoris per com és la comarca, amb un 12% d'augment. Amb moltes cases unifamiliars, algunes d'elles, segones residències.

Els tipus d’habitatge amb més robatoris, però, són els pisos/apartaments (55,6%), seguits de les cases (41%) i les masies (3,4%).

En un 90% dels casos, els domicilis afectats són de primera residència.

Pel que fa als mètodes d’accés, els més habituals són el forçament de porta (la clau falsa i la fractura de bombí), l’accés per la finestra i l’escalament.

Els lladres estan identificats i en la majoria dels casos són bandes organitzades. Al Maresme, georgians. Aquests lladres presenten alta mobilitat geogràfica i l’ús de la xarxa viària per cometre el fet delictiu.

En aquest tipus de robatoris és poc freqüent que els lladres utilitzin la violència sobre la víctima, tot i que hi ha hagut algun cas quan els autors han estat sorpresos pels propietaris de l’immoble.