El papa Francesc sol aprofitar el seu discurs nadalenc a la Cúria, el govern de l'Església catòlica, per a presentar i promoure els seus objectius de l'any següent. Aquest dijous ha estat molt explícit: "No es reforma la Cúria canviant de personal [...] sinó amb la conversió de les persones. Sense un canvi de mentalitat, l'esforç organitzatiu serà inútil". El 2014 va parlar de les "malalties dels clergues"; el 2015 va enumerar els seus remeis. És impossible, després de la seva al·locució de 2016, que el seu missatge no quedi clar.

A Francesc l'escriure no li fa perdre el llegir i va especificar tres maneres d'oposar-se a la reforma: de manera oberta, amb "bona voluntat i diàleg sincer"; de manera oculta, dient que estan d'acord però sense aplicar els canvis; i el tercer, amb mala voluntat.

Les resistències amagades "neixen de cors espantats i endurits...de les paraules buides del gatopardisme espiritual [...] que vol canviar les coses però que tot quedi com abans". La mala voluntat "germina en ments perverses" i "s'amaga amb excuses i, en molts casos, amb acusacions; refugiant-se en les tradicions, en les aparences, en les formalitats, en allò ja conegut, o en voler portar-ho tot al terreny personal, sense distingir acte, actor i acció".

La reforma del Govern de l'Església "no té finalitats estètiques", ha dit Francesc. "No pot ser entesa com una espècie de lífting o de maquillatge per embellir l'ancià cos curial o com una operació de cirurgia estètica".

"Estimats germans, no són les arrugues de l'Església el que s'ha de témer, sinó les taques", ha seguit. Per això, no n'hi ha prou "amb canviar el personal, sinó que cal que els membres de la Cúria es renovin espiritualment, humanament i professionalment".

Els canvis inclouen augmentar el nombre de laics (els qui no són clergues ni religiosos) i dones en el Govern de l'Església i millorar la seva participació, de manera que els departaments vaticans siguin "més multiculturals".

També cal acabar "definitivament" amb la clàssica política eclesiàstica de nomenaments promoveatur ut amoveatur (promoure per treure del mig), que va qualificar de "càncer".

La reforma de les estructurals vaticanes entrarà l'any que ve en fase més executiva, impulsada pel Consell de cardenals o C-9, el grup de nou purpurats que li ajuda a definir i aplicar els canvis, estrenats amb la reforma de l'àrea de comunicació, que unifica i simplifica els mitjans informatius, la sala de premsa i l'oficina del portaveu en una mateixa àrea.

Un altre tant passa amb la creació de dos nous súperdepartaments, el de Família, Laics i Vida i el Servei de Desenvolupament Humà Integral, que agrupen oficines abans independents. En aquesta línia, Francesc va indicar que altres departaments vaticans seran consolidats o eliminats, amb les consegüents reduccions de personal, que tornarà a tasques pastorals.

El Papa va concloure el seu discurs, de gairebé una hora, amb una oració en què va demanar que els homes de l'Església siguin humils, sense orgull ni arrogància.

En les salutacions finals, Francesc va regalar als cardenals i alts membres de la Cúria presents a la sala Clementina del palau pontifici el llibre: "Consells per curar les malalties de l'ànima". L'autor del text és el jesuïta Claudio Acquaviva (1543-1615), elegit general de l'ordre en la quarta Congregació General (1581), als 38 anys. És, fins al moment, el més jove en ésser elegit i el que ostenta el mandat més llarg: 34 anys. Els jesuïtes solen considerar-lo el "segon fundador" de l'ordre.

Els 12 valors de la reforma

En el seu discurs a la Cúria vaticana, el romà pontífex va enumerar i va explicar els dotze valors que inspiren la reforma. En les seves paraules:

Individual: "Conversió individual, sense la qual seria inútil qualsevol canvi en les estructures."

Pastoral: "Que ningú no se senti ignorat o maltractat".

Missional: "És la finalitat principal [...]: portar la bona nova a tots els confins de la terra".

Racional: "Cada Dicasteri (un "ministeri") té les seves pròpies competències [que] han de ser respectades i distribuïdes de forma racional, eficaç i eficient [...] i tots els Dicasteris fan referència directa al Papa".

Funcional: "L'eventual fusió de dos o més Dicasteris competents en matèries anàlogues o estretament relacionades [...] i la realització de trasllats, incorporacions, interrupcions i fins i tot promocions".

Modernitat: Que els Dicasteris "s'acomodin a les situacions del nostre temps i s'adaptin a les necessitats de l'Església universal".

Sobrietat: "Simplificació i agilitació de la Cúria".

Subsidiarietat: "Reorganització de competències dels Dicasteris [...] per aconseguir autonomia, coordinació i subsidiarietat en les competències i més interrelació en el servei".

Sinodalitat: "Reunions periòdiques dels Caps de Dicasteri, presidides pel Romà Pontífex [...]; audiències de treball amb regularitat dels Caps; reunions interdicasterials habituals".

Catolicitat: "...contractació de personal provinent de tot arreu, de diaques permanents i fidels laics i laiques".

Professionalitat: "...formació permanent del personal, per evitar l'anquilosament i la caiguda en la rutina [...]. arxivar definitivament la pràctica del promoveatur ut amoveatur".

Gradualitat: "...resultat de l'indispensable discerniment que implica un procés històric, termini de temps i d'etapes, verificació, correccions, proves i aprovacions ad experimentum".