Un article del diari Le Monde afirma que els atemptats de Barcelona tindran repercussions polítiques i es planteja si podrien accelerar el procés català. El professor del Conservatori Nacional d'Arts i Oficis Christian Hoarau cita al sociòleg britànic Antony Giddens, que compara un atac i un accident de trànsit, fet que “obliga els conductors a reduir la seva velocitat, en veure l’horror, que porta a la prudència i la calma”. No obstant, afegeix que “l’oblit s'estableix ràpidament i els fets s’acceleren de nou”. L’article acaba amb la pregunta, a l’aire: “Passarà el mateix amb els responsables polítics sobre la qüestió catalana?”.

Per altra banda, i per corroborar els possibles canvis polítics arrel dels atemptats, Hoarau recorda l’atac de l’11M, ja que indica que és "un precedent interessant que porta a preguntar-se si aquesta matança ha jugat un paper decisiu en la derrota del Partit Popular” per l’equivocada atribució dels atemptats a la banda terrorista ETA. L’article també esmenta que això va tenir un “afecte a curt termini en la retirada de les tropes de la coalició internacional decidida per José Luis Rodriguez Zapatero”, i “a mitjà i llarg termini en el declivi d'ETA causa de l'efecte sobre la població per la magnitud d'aquesta massacre”.

La seguretat com a prioritat

Així mateix, Le Monde afirma que els atacs a Barcelona i Cambrils “influiran en el futur de la societat catalana”. No obstant, apunta que “mentre la memòria es mantingui viva, la prioritat de la seguretat passarà, a curt termini, per davant de la qüestió de la independència i obligarà a la Generalitat a treballar més estretament amb el govern central”. De la mateixa manera, l’article apuntala problemàtica de la turismofòbia, i planteja que els atacs “probablement canviaran la imatge dels  barcelonins envers els turistes” i expressa que aquestes “van ser les principals víctimes i no són enemics dels catalans”.

Per últim, Le Monde també parla dels cossos de seguretat i diu que “la prioritat de la seguretat, probablement eclipsada per la qüestió de la independència, ara implica la integració dels Mossos d'Esquadra als serveis antiterroristes espanyols i garantir la seva connexió directa amb Europol, com els serveis de bascos”. També esmenta que aquest tema estava en l’agenda de la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya celebrada el passat mes de juliol, però que “ha estat inactiva durant els últims anys a causa dels conflictes entre el Govern central i la Generalitat”.