Gemma Calvet, Carles Fernández i Anna Palet han desmuntat avui la tesi de l'acusació del Fiscal i la seva obsessió a demostrar que el Govern va seguir dirigint els preparatius del 9-N.

Tots tres han exposat les seves funcions abans i durant el dia de la votació. Si l'exdiputada d'ERC Gemma Calvet ha estat contundent amb una declaració d'alt to polític que ha tret les vergonyes al tribunal arribant a exposar que s'haurien d'estar jutjant els 2.300.000 catalans que van votar el 9-N, especialment efectiva ha estat la declaració de qui va ser cap de comunicació de Joana Ortega, Carles Fernández, que ha deixat clar que la vicepresidenta va donar l'ordre explícita de parar màquines el dia 4 de novembre quan es va rebre la providència del TC que prohibia la consulta.

Fernández va indicar explícitament a tot el seu equip de comunicació que no actuessin: "Vaig rebre una instrucció d’aturar instruccions i ordres a qualsevol subordinat meu respecte al procés participatiu". L'únic encàrrec que sí que va tirar endavant el cap de comunicació va ser la difusió de l'acció del Govern davant la prohibició: "S’havia de fer saber que el Govern havia demanat un aclariment i que s’estava a l'expectativa". 

Gemma Calvet ha estat molt clara i contundent: "A partir del 4 de novembre tot va descansar en aquestes entitats", referint-se a l'ANC i Òmnium, que van fer tasques de coordinació de voluntaris. La mateixa Calvet, segons ha explicat, va formar part de l'equip de voluntaris que informaven via telefònica de la jornada de participació. 

Anna Palet, alcaldessa de Vilanant, ha negat que rebessin pressions per cedir els locals. Palet va posar a disposició dels voluntaris una sala d'actes municipal que va obrir ella, també, com a voluntària.

El context polític

El 9-N Calvet va fer de voluntària amb l'encàrrec d'acompanyar el 9-N els observadors internacionals que havien vingut del Quebec. "Vaig tractar d'explicar als observadors que el referèndum havia de ser algun dia i que ja era legal amb la Constitució espanyola a la mà", ha exposat. I ha detallat com va ser l'arribada a les 7h del matí en un dels punts de votació: "Hi havia molta gent a la cua i no hi havia cap autoritat de cap tipus".

Gemma Calvet ha descrit: "Un abocament social impressionant, cues de ciutadans, joves, grans, una senyora amb cadira de rodes... Estaven descontents per la situació de paràlisi democràtica que s’estava vivint...", i aquí el jutge l'ha tallada perquè el context polític, segons Jesús María Barrientos, no calia.

Frase que ha fet replicar Gemma Calvet més com a advocada que com a testimoni: "Aquest és un judici de context". 

"Com a testimoni ha de respondre les preguntes que li fan", ha tancat Barrientos.

Però Calvet, tossuda, encara ha respost: "Els observadors van tenir interès a saber què estava passant a l’Estat espanyol per impedir una consulta".

Només hi havia voluntaris

Tots els voluntaris que han declarat avui han assegurat que no hi havia cap funcionari ni treballadors de l'Administració supervisant la votació ni muntant la logística. 

Han comparegut cinc voluntaris, entre els quals l'exconseller Joan Vallvé que ha estat així de rotund: "Tot absolutament tot ho van fer els voluntaris".

Tots ells han coincidit amb la mateixa afirmació i han destacat que tota la informació sobre el que havien de fer la tenien al web Participa 2014, i que un cop inscrits, van rebre un correu de confirmació.

Josep Maria Gallart ha admès fins i tot davant l'advocat de l'acusació popular que si hagués estat un frau, hi haurien caigut tots els voluntaris del poble.

Acusació popular: No va fer una comprovació per si era seriós?

Gallart: No, perquè en el nostre institut vam ser uns quants qui el vam rebre. Si hagués sigut fals, ens l’haurien clavat doblegada!

David Fernández, un altre dels voluntaris, ha explicat l'emoció de la jornada "en un país democràtic en què estem". Frase que ha passat pel sedàs del tribunal.

Un dia més, Emilio Sánchez Ulled insisteix en qui i quan va instal·lar els ordinadors. És una manera de provar que el Govern va treballar per tirar endavant la consulta tot i la prohibició.

La pregunta s'ha repetit una vegada i una altra a cada un dels testimonis, a alguns dels quals se'ls ha preguntat més d'un cop i han acabat responent sense gaire paciència:

Calvet: "No estava per la informàtica, estava per la gent i la gent va respondre".

Sánchez Ulled ha fet perdre la paciència a algun voluntari:

Gallart: Si un ordinador no anava, m’ho comunicaven a mi. 

Fiscal: No hi havia un servei d'assistència?

Gallart: Si vol, ho torno a dir: no!

En el mateix sentit ha insistit un altre dels voluntaris, David Fernández Alsina: "No teníem cap indicació de cap telèfon ni cap manera de comunicar amb ningú per emetre incidències. De fet, no vam tenir cap mena d’incidència amb ordinadors".

També ha explicat com van muntar el dispositiu dels punts de votació amb l'organització de les meses per cognoms: "Amb papers i retoladors".