Només rep noies a les entrevistes de feina i els demana que li ensenyin els peus. Un home de més de 70 anys -segons les testimonis-, i identificat com a Leandro per totes les noies i també per la oferta de feina publicada, es dedica des de fa anys a concertar entrevistes a través d'una proposta de feina que va voltant per diferents pàgines web. La trobada es fa a casa seva, en un entorn decorat d'allò més "rococó".

El títol de l'oferta és cridaner -Periodista per Hostaleria, Turisme i Catalunya Gastronòmica- i el sou encara més tenint en compte que es treballa -teòricament- des de casa, amb un horari bastant flexible i "compatible amb altres activitats", com es pot llegir a Primer Empleo. Els (o millor dit, les) periodistes podrien arribar a cobrar entre 700 i 900 euros per escriure un article de tant en tant. Però no no tot són flors i violes.

"A la primera entrevista ja et demana de veure't els peus i ja et fa preguntes íntimes de tipus sexual", escriu una periodista al grup de Facebook Agenda Periodistes, on va voler fer públic i denunciar tota la maquinària que aquest home té -presumptament- engegada des de fa temps. Ell, però, no ha volgut fer declaracions a El Nacional. "No m'interessa", ha dit.

Aprofitar-se de la innocència

Pel que sembla ser, i sempre segons les testimonis, s'aprofita de les joves que estan a punt o acaben d'acabar la carrera. Una de les noies, que es vol mantenir en l'anonimat, relata a aquest mitjà que li quedava poc temps per acabar els estudis i "buscava desesperadament alguna feina per poder encaminar el meu futur". L'home no va trigar ni 24 hores a trucar-la per fer l'entrevista.

En el primer contacte només va trobar estrany que la cités a casa seva, però com que la feina era a distància, "no ho vaig trobar un inconvenient", assegura. El problema va arribar una setmana més tard. "Al cap d'una setmana vam fer una segona reunió i aquí van començar els comentaris estranys i les preguntes personals: em va preguntar si tenia parella, em parlava de la importància de les carícies, em va demanar si li podia ensenyar els peus, ja que li agradava la reflexologia i els peus li deien molt de la personalitat de la gent" i moltes coses més.

Trobades extralaborals

Però la cosa no acabava aquí. També va proposar-li de veure's fora de la feina perquè ja ho feia amb les altres noies a qui, per cert, s'hi referia com "les meves noies". Això ja li va semblar més estrany, però va provar de convèncer-se que "havien sigut imaginacions meves i que n'estava fent un gra massa". Ella i dues noies més van decidir deixar la feina quan van parlar entre elles d'això i van veure que no era una cosa normal.

"El Leandro Abarca Nidegger és un misogin que aprofita la seva marca editorial per contactar amb noies joves que busquen familiaritzar-se en el sector periodístic", diu la periodista lamentant-se de la seva innocència. "Jo ja fa més d'un any que vaig marxar, i quan repasso les converses que vam tenir em penedeixo d'haver sigut tan ingènua i estúpida. Al cap i a la fi, ell estava en una posició més elevada que jo, ja que jo era la seva empleada, i ell sabia jugar molt bé la seva carta de poder", sentencia.

A corre-cuita

Semblant al cas de la testimoni anterior, a l'Anna Pruna explica a El Nacional que l'home la va trucar només una hora després que enviés el currículum i la va citar per a l'entrevista aquell mateix dia. Després de seure "ell al sofà i jo a la butaca", va dir-li que "era molt  intuitiu i que de seguida sabia si algú valia per a la feina".

"Va seguir insistint amb el tema que ell s'interessava molt per la psicologia i que, també, gràcies a un amic seu, havia après reflexologia. Que les noies li ensenyaven el peu i de seguida sabia com eren, quin caràcter tenien, si eren extrovertides, introvertides...", relata.

I no només això. L'home es va atrevir a demanar-li si "a la propera entrevista li podia ensenyar [els peus] i fins i tot podia dir-me si m'aniria bé amb la meva relació (per què tens novio, no?). Li vaig dir que sí i que em semblava extrany que la gent li ensenyès el peu de bones a primeres, i em va dir "dona, si fos el cul..., però el peu no fa cap mal". 

Opció sexual

Aquesta periodista també explica que després de conversar amb ell, la va portar a una habitació "amb un llit i un ordinador molt antic, mig groguenc" i encara recorda el "mal rotllo" que això li va transmetre. Mentre eren allà, una de les noies que treballava per aquest home, va trucar-lo i l'Anna va escoltar com ell li deia: "Sí, te devolveré tu sandalia, la tengo en el coche". 

Llavors va justificar-se amb què a la jove se li havia trencat la sabata i ell l'havia arreglat i va aprofitar per dir-li que "coneixia tot d'elles [de les seves noies], que li explicàven les seves intimitats i la seva vida, que era com un pare". Això, però, no va ser el que més va sobtar l'Anna. En la conversa, l'home va deixar anar que "una e les noies li havia dit que era lesbiana, però que igualment ell no l'havia acomiadat".

La periodista, que aquest dilluns tenia una segona entrevista, no hi va anar i ell ni tan sols la va trucar, però va arribar a la conclusió que "és un home inofensiu, però que està molt sol i força malalt del cap".

Vàries denuncies

Arran d'aquest post de Facebook, moltes noies van anar contestant i denunciant que els havia passat exactament el mateix -ja ho han fet més de 10 en públic a Facebook-. I no només a la xarxa social. També ho han fet al Col·legi de Periodistes, que ha explicat a aquest diari que estan estudiant el cas perquè, si es confirma, "és una qüestió molt greu i molt bèstia".

La Mar Novel, una altra de les periodistes que va anar a l'entrevista de feina ara farà tres o quatre anys, explica a aquest mitjà que l'havia citat a la seva oficina per fer l'entrevista, però encara es mostra sorpresa quan recorda que en arribar al lloc on havien quedat, al barri de Montbau de Barcelona, no era cap despatx, sinó casa seva. 

A ella no va demanar-li que li ensenyés els peus, però sí que recorda que li havia parlat d'això i li havia explicat "no sé quina història de teoria seva" sobre el tema. No va demanar-li això, però tampoc no es va sentir còmoda. I encara menys quan la va portar del menjador a l'habitació per ensenyar-li el web, com a la periodista anterior.

"Simplement el mateix ambient era inquietant, un home d'avançada edat al menjador de casa seva (la típica casa d'avi, per entendre'ns) i una oferta absurda i falsa de feina", relata.

Tenir parella

L'experiència que cadascuna tingui a la feina no és requisit indispensable per entrar-hi a treballar. Entre les primeres preguntes de l'entrevista, destaca la seva curiositat per saber si la noia té parella i altres preguntes relacionades amb l'àmbit privat i personal. 

"El primer dia ja et fa preguntes íntimes de tipus sexual", explica a Facebook la promotora del missatge, i afegeix que "els ha passat a totes les noies que hi són menys a una o dues, això sí, mai ha posat la mà a sobre de cap i sembla molt 'majo'". Moltes, com elles, van renunciar a la feina només un dia després. D'altres, ni tan sols van començar.

Frau en tota regla

Però que demani totes aquestes coses, no és l'única presumpta estafa que es podria trobar en aquesta oferta. "A priori podia semblar interessant, però amb el pas dels minuts vaig veure que olorava a frau", relata la Mar, que afegeix que "el seu aspecte i el seu domini denoten més aviat poca professionalitat".

Ho justifica en el fet que ell diu que treballen per a ells tant noies com nois. Però totes coincideixen en què mai han vist un sol noi i que, a més, les peces de la pàgina no les signa ningú perquè no es descobreixi la trampa. La seva manca de professionalitat també es fonamenta en què ni tan sols ha comprat el domini del web que dirigeix (http://catalunyagastronomica.blogspot.com.es/) i no només això. La construcció del web està feta en castellà, mentre que les peces són en català.

Incomoditat

A banda de tot això, l'home es queda gran part dels diners que guanyen les noies. El pacte per treballar-hi és que cada una es busqui la vida, trobi restaurants que vulguin ser promocionats i facin una peça. "De cada article venut, ell guanyava el 40% i nosaltres el 60%", explica la Mar, que també treu a la llum que en un primer moment va proposar-li de pagar-li en negre perquè ella pogués veure si li valia la pena fer-se autònoma o no.

Amb tots els elements a la mà, la Mar pot dir ben clar que "la sensació general va ser desagradable i incòmoda", no només per les inquietants condicions que ofereix, sinó també "per la seva manera d'actuar, la casa i la 'feina' que oferia". "Vaig sortir d'allà horroritzada", relata la periodista, "i mai més vaig contactar amb ell".

I així ha anat succeint durant anys i una noia rere l'altra. Algunes han aguantat més temps, però quan han vist que no era normal el que passava, decidien plegar. D'altres, ni tan sols van voler tornar a agafar-li el telèfon després de la primera entrevista.