L’homonímia i la paronímia han centrat l’atenció de l’examen de Llengua Castellana i Literatura de Selectivitat. Molts estudiants han afirmat en acabar l’examen que, malgrat que no ha estat una prova tan difícil com en anys anteriors, la pregunta de l’homonímia i la paronímia ha sigut una de les qüestions plantejades més complexes. Però realment sabem la diferència entre aquests dos termes?
Es denominen homònims dos o més termes que posseeixen significats distints i significants idèntics. El fenomen de l’homonímia es produeix quan dues paraules es pronuncien o s’escriuen igual però tenen un significat i un origen totalment diferents, i sovint, inclús pertanyen a dues categories gramaticals diferents. Així, per exemple, una pot ser un verb i l’altre un substantiu, com és el cas de “vino” ('beguda' i de 'venir').
Per altra banda, es denominen parònims dos o més termes que posseeixen significats distints i significants semblants. La paronímia ocasiona dubtes freqüents entre l’ús de lèxic i usos inadequats. Així, els estudiants, per validar l’exercici, podien respondre amb termes com “infringir-infligir” o “inocuo-inicuo”.