El Tribunal Suprem ha rebutjat suspendre cautelarment la intervenció de les despeses de la comunitat autònoma per part de l'Estat acordada el passat 20 de setembre. L'organisme afirma que no hi ha risc que el manteniment de la mesura causi perjudicis irreparables en l'hipotètic cas que finalment es dicti l'anul·lació de l'acord de l'executiu central.
La mesura cautelar havia estat sol·licitada per la Generalitat de Catalunya, mentre l'alt tribunal resol sobre el fons dels dos recursos que té plantejats contra aquest acord i l'ordre que el desenvolupa, respectivament. El TS no ha acceptat cap dels arguments presentats per la Generalitat per intentar que se suspenguès cautelarment la decisió del Govern espanyol i d'Hisenda. D'altra banda, els magistrats assenyalen que "ni es produeixen efectes irreversibles, ni és impossible executar una hipotètica sentència que anul·li l'acord impugnat".
Un altre dels temes importants és que la destinació dels fons públics obtinguts a través del Fons de Liquiditat Autonòmic ha de ser ajustat a dret "i no és ajustat a dret que es destinin a finançar una activitat inconstitucional", fent referència al referèndum d'autodeterminació de l'1-O.
El Suprem conclou que l'interès general i el de tercers, "quan asseguren la prestació dels serveis públics i preservar l'estabilitat pressupostària, exigeixen que l'acord es compleixi i suspendre'l pertorbaria greument i de forma possiblement irreparable l'interès general".
Finalment, el TS indica que no s'aprecien a primera vista de forma clara els al·legats fets per la Generalitat contra els acords del Govern espanyol i Hisenda, com una falta de motivació, desproporció i arbitrarietat de les mesures, falta de cobertura legal o substracció de competències al Tribunal Constitucional, ni vulneració de l'autonomia financera de la Generalitat.