La recusació de tots els magistrats del Tribunal Constitucional (TC) presentada per Carme Forcadell té entre els seus objectius paralitzar el TC perquè no pugui actuar contra les decisions del Parlament de Catalunya en relació a la Llei de Transitorietat Jurídica i del Referèndum. Però inclou també la defensa dels drets de la recurrent. Si els mateixos magistrats del TC decideixen sobre la seva pròpia recusació en seran jutge i part, i “violarien totes les garanties jurídiques de defensa dels ciutadans”, en aquest cas de la presidenta del Parlament, segons han explicat fonts jurídiques a El Nacional.

El procediment de recusació de tots els magistrats no està previst a la llei orgànica que regula el funcionament del TC. L’article 80 d’aquesta mateixa llei orgànica estableix explícitament que, en aquest cas, s'aplica subsidiàriament la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i la Llei d’Enjudiciament Criminal (LEC), afegeixen les mateixes fonts.

Infraccions

La LOPJ atribueix al procediment de recusació una sèrie de garanties que si el TC, reunit des de primera hora del matí, resol, s'hauran infringit: donar trasllat a les parts, instruir un procediment per un jutge o magistrat que no estigui recusat... Si el TC decideix sobre el recurs de Forcadell ho farien els mateixos recusats, que serien jutge i part en causa pròpia, cosa que infringiria un principi bàsic del dret.

En conseqüència, segons les mateixes fonts, “no es produeixen les garanties que la LOPJ i la LEC estableixen per als casos de recusació. És inaudit que un mateix jutge o magistrat valori si concorren causes de recusació en causa pròpia. Hauria de ser un jutge o magistrat no afectat per l’al·legació” i això vol dir que no pot ser cap dels magistrats del Constitucional perquè tots han estat recusats.

En altres casos de recusació parcial, on l’al·legació afecta algun o alguns dels magistrats, els no recusats decideixen sobre la recusació. És el que s’ha fet fins ara al TC, que n’ha fet una interpretació restrictiva perquè els jutges del TC no poden ser reemplaçats.                       

D’altra banda, si la recusació presentada per la presidenta del Parlament és tombada en aquestes condicions, esdevindria un argument més per apel·lar davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, han dit aquelles fonts.