L'Ajuntament de Girona ha rebutjat declarar el rei Felip VI persona non grata gràcies al vot de l'equip de govern (CiU i el PSC), que ha estat determinant per decantar la balança. La moció, que ERC ha portat al ple, només ha rebut el suport dels quatre regidors de la CUP.

D'altra banda, el ple també ha tombat la moció tipus que el PP ha impulsat arreu dels ajuntaments per rebutjar la convocatòria "il·legal" de l'1-O. Aquí, la popular Concepció Veray només ha rebut el suport de Cs. Els socialistes, que ja van anunciar que no posarien bastons a les rodes si l'Ajuntament col·labora amb el referèndum, s'han abstingut.

Perdre prestigi

La moció per declarar Felip VI persona non grata subratlla que "la monarquia ha anat perdent prestigi amb el llarg dels anys, especialment a Catalunya i a Girona". Qui ha portat el text al ple ha estat el grup municipal d'ERC. A l'exposició de motius, els republicans recorden que l'Ajuntament ha aprovat fins a dues mocions on reiteraven aquesta "desafecció", i deixaven "clar" que el títol de Príncep o de Princesa de Girona no representava la ciutat.

L'escrit també critica que Felip VI –a diferència de la reina d'Anglaterra amb Escòcia– s'ha manifestat obertament "en contra" de la voluntat d'autodeterminació de Catalunya. "El Rei ha pres part en contra de la voluntat de la majoria dels catalans i catalanes", ha subratllat la portaveu dels republicans, Maria Mercè Roca, durant la defensa de la moció. A més, i en referència a l'actualitat més immediata, ERC també considera "inacceptable" que Felip VI condecorés l'exministre franquista Rodolfo Martín Villa, participant "de la impunitat dels crims del franquisme".

A més de declarar el monarca persona non grata, la moció reclamava demanar a la Casa Reial "que retiri el títol de Princesa de Girona" a la infanta Elionor. També instava l'Ajuntament a no continuar prenent part dels actes de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) mentre l'entitat no canviï de nom. Una acord, precisament, que es recollia en una altra moció que el ple va aprovar el març de l'any passat.

Apart dels republicans, però, la moció només ha rebut l'aval de la CUP. Els seus regidors, fins i tot, han penjat quatre fotografies del borbó cap per avall a la sala de plens. Lluc Salellas, en la seva intervenció, ha recordat que la monarquia "és hereva" del franquisme i que hi va prendre "part activa". A més, també ha retret a l'alcaldessa haver-se "saltat l'acord del ple" i participar als actes de la FPdGi tot i que l'entitat no ha canviat de nom.

Error polític

Tota la resta de grups –inclosos els de l'equip de govern– han votat en contra de la moció. Precisament, el vot de CiU i el PSC ha estat determinant per decantar la balança. Uns i altres, però, han explicat diferents arguments per raonar-la. 

El portaveu de CiU, Carles Ribas, ha assegurat que les paraules de Felip VI en contra el dret a l'autodeterminació són "intolerables" i un exemple "d'una monarquia caduca, autoritària i immobilista". Ara bé, Ribas també ha deixat clar que el seu grup votaria en contra la moció perquè ha estat "un error polític" presentar-la precisament ara, "a les portes d'un referèndum que serà transcendental per al país". 

Ribas, a més, també ha dit que els preocupa que ERC l'hagi portada al ple, perquè hi entreveuen que els republicans tenen "dubtes sobre el resultat del procés". A més, també l'ha qualificada "d'antiga i pròpia dels anys noranta". 

Els socialistes, per la seva banda, han enarborat els valors republicans per rebutjar la moció. La regidora Elisabet Riera ha refermat la seva convicció per la "igualtat i la fraternitat" i ha dit, precisament, que la moció no dona suport a aquests valors. "Contribueix a l'odi i al desprestigi cap a un símbol i persona", ha dit. Tot i el vot en contra, els socialistes, però, sí que han coincidit amb ERC que la monarquia espanyola ha perdut prestigi en els darrers anys.

A més de CiU i el PSC, la moció –com no podia ser d'altra manera– també ha rebut el vot en contra dels dos regidors de Cs i de la popular Concepció Veray.