La força de la llei davant les "mentides" del Govern, la correcta actuació dels de Mariano Rajoy, el reestabliment de la democràcia després del cop d'estat (català)... La premsa de Madrid ha mostrat avui el seu suport incondicional a la macrooperació de la Guàrdia Civil a Catalunya, que encara no ha acabat, i que, de moment, s'ha saldat amb la detenció de 14 alts càrrecs del Govern.
Les editorials dels diaris espanyols són més llargues de l'habitual i totes acaben presumint de les actuacions policials i ridiculitzant les mobilitzacions pacífiques de la ciutadania, sense tenir en compte, en cap moment, la importància que han donat a la situació els mitjans internacionals.
Alleujament i esperança espanyols
Sota el títol "La llei prevaldrà", l'editorial de El Mundo es lamenta que la democràcia espanyola passa pel seu "moment més crític des de la seva restauració el 1978" i, com no podia ser d'altra manera i sempre segons el mitjà citat, la responsabilitat és de "la insòlita agressió a l'ordre constitucional que sosté la Generalitat".
Això justifica "sobradament" l'actuació de les forces policials estatals, un desplegament que, asseguren, està portant l'Estat amb "tota fermesa". Amb orgull i satisfacció, l'editorial assegura que l'"operació de desmantellament del referèndum il·legal que es va produir ahir marca un punt d'inflexió que tot demòcrata contempla amb alleujament i esperança".
De fet, des del seu punt de vista, els "atacats" són els espanyols i no els catalans i, precisament per això i perquè no acabi passant el mateix al País Basc, les actuacions del Govern "no poden quedar impunes". Burlant-se de com es van realitzar les mobilitzacions "amb una barreja de desobediència, demagògia i menyspreu", titllen el president Carles Puigdemont de "cínic" i critiquen que es parlés de "presos polítics" en relació als 14 detinguts.
I és que, citant el filòsof Ciceró, asseguren que "som lliures perquè som esclaus de la llei".
Vergonya democràtica?
"Resulta inaudit que els que persegueixen la liquidació de la sobirania nacional tinguin el desvergonyiment de disfressar com a un atac les llibertats, la resposta que articulen els poders democràtics en virtut d'eines legals". Aquesta és la introducció que utilitza l'escrit per acabar carregant contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de qui opinen que va tenir una "actitud irresponsable" per "assumir la vanguardia oficiosa del desafiament a l'Estat", igual que, segons consideren, va fer el líder de Podemos, Pablo Iglesias, a Madrid.
Tot i això, però, el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, va enviar la informació comptable al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, —de fet, va fer-ho la interventora de la Generalitat— i això és motiu suficient com per "felicitar-se".
Felicitar-se per la suposada "legalitat" amb què va actuar el govern de Mariano Rajoy, malgrat que els antiavalots de la Policia Nacional no tenen competències en ordre públic, perquè correspon als Mossos; i felicitar-se, també, per l'"eficàcia del desplegament policial" que, això sí, "només s'ha vist entelada per la inacció detectada en els Mossos", motiu pel qual el cos de policia espanyol va haver de d'activar un dispositiu "per substituir els Mossos en cas de passivitat". D'aquí que la seva portada obri amb un títol clar: "El separatisme intenta desbordar l'Estat després de quedar neutralitzat l'1-O".
Els catalans? Ningú
Salvador Sostres envia un clar missatge als catalans des de la seva columna a l'ABC: "No sou ningú". I no som ningú perquè "va resultar una mica ridícul veure els concentrats a la Rambla fent el simulacre de la revolució dels clavells sense tancs i reclamant-se víctimes de la massacre sense massacre".
Sostres presumeix del fet que la policia fes guàrdia sense armes mentre els manifestants —o "la turba concentrada davant del departament d'Economia", com ho defineix ell— cantaven "sense pistoles no sou res" en un exemple d'una "supèrbia demostració de bona entonació, de capacitat operativa per a la coreografia".
Mentre els manifestants "ballaven", el govern espanyol confiscava prop de 10 milions de paperetes pel referèndum i detenia alts càrrecs de la Generalitat en una actuació d'"eficàcia d'un Estat seriós contra l'agitació trivial dels que quan no aconsegueixen que els donin el que volen, recorren al xantatge del carrer".
La festa del pijama
"Estan tan persuadits de tenir raó que en la seva sort de pensament màgic creuen que La Civilització se solidaritzarà amb el seu tam-tam de carrer quan l'únic llenguatge que entenen les nacions vertebrades i lliures és el de l'ordre i el del respecte a la Llei". Així escenifica Sostres com, mentre l'Estat "feia la seva feina", l'independentisme "feia el seu folklore". Folklore que defineix com un "circ" que ha estat "políticament derrotat per un Estat que no va haver de fer ús de la força" perquè les diferents concentracions en els diversos punts escorcollats de Barcelona va ser una cosa semblant a "una festa del pijama".
Per tot plegat, l'ABC, que també envia un missatge al PSOE al seu editorial reclamant-los "unitat— obre la seva portada amb una imatge gens casual: Puigdemont mirant avall i Junqueras amb els ulls tancats. Una imatge que acompanya el títol "La democràcia s'instaura a Catalunya".
Repàs de falsedats
L'editorial de El País, que es titula "Les mentides de Puigdemont", és clara i concisa. Deixant clar que "en una democràcia, les autoritats no poden permetre mentir impunement la ciutadania", fan una enumeració de vuit punts de les "falsedats" del Govern. De fet, el vuité punt no el consideren una "mentida", sinó l'única veritat que ha dit l'executiu català i és l'afirmació que "el que està vivint Catalunya no ho està vivint cap Estat de la Unió Europea".
Ara bé. La resta, a parer seu, no són veritats. Per això, el diari citat no dona veracitat a cap de les següents afirmacions:
- "El Govern de la Generalitat ha estat objecte avui d'una agressió coordinada de les forces policials del Ministeri de l'Interior"
- "El propòsit de l'operació és “suspendre l'activitat del Govern català, que té la legitimitat democràtica"
- "Aquesta agressió manca d'empara legal, vulnera “l'Estat de dret” i la Carta de Drets de la UE, suspèn de facto l'autogovern i ha aplicat de facto un estat d'excepció"
- "Diferents actuacions com els registres indiscriminats fins i tot en domicilis particulars i altres mesures com “el tancament i bloqueig de pàgines web constitueixen un setge a la democràcia"
- "Condemnem i rebutgem l'actitud totalitària i antidemocràtica de l'Estat espanyol i després d'aquestes actuacions considerem que el Govern ha sobrepassat la línia vermella que li separava dels règims autoritaris i repressius i que “no respecta els principis elementals de la democràcia"
- Els ciutadans estem convocats el dia 1 d'octubre per defensar la democràcia enfront d'un règim repressiu i intimidatori
- Defensarem el dret dels catalans a decidir lliurement el seu futur
- El que està vivint Catalunya no ho està vivint cap Estat de la Unió Europea
Entre els arguments que donen per desmuntar totes aquestes afirmacions, s'hi pot trobar la seva convicció que "Espanya és un estat de dret" i, per tant, no totalitari; que els escorcolls d'ahir "no van ser indiscriminats" o bé que la intervenció policial s'està fent amb l'empara del Tribunal Constitucional. I precisament d'aquí ve el títol amb què obren la seva portada de l'edició en paper: "La justícia desmunta l'organització del referèndum".
Amics de Catalunya
El Español, de la seva banda, publica avui diferents articles relacionats amb la qüestió catalana. Entre ells, un de Ramon de España a la seva secció habitual "Manicomi català". Un article titulat "Amics de Catalunya", on carrega, sobretot, contra Iglesias per voler "arribar al poder al preu que sigui".
Un altre dels articles que publica el diari citat pretén enviar un missatge "als que sortiu al carrer". Si El Mundo citava Ciceró per justificar l'ús de la llei per la força, El Español menciona Sòcrates per posar de relleu que "no hi ha dolents, sinó ignorants" per justificar que els manifestants d'ahir "estaven convençuts que feien el correcte".
Segons ell no ho feien. I no ho feien perquè, gràcies a l'Estat, "Catalunya porta governant el nacionalisme des que existeix l'autonomia" i, justament per aquest motiu, "no es pot trencar un país per les braves" i "arrossegant amb ella l'altra meitat dels seus paisans, despullant-los de la seva nacionalitat i dels seus drets".
Fermesa democràtica
La Razón, que en una darrera actualització de la seva versió digital ha capat encara més les peces gratuïtes de lectura, obre la seva portada amb una fotografia d'un Rajoy satisfet del que està fent que acompanya el títol "La fermesa de la democràcia" i el subtítol "Els càrrecs detinguts preparaven les estructures d'estat de la República catalana", com si es tractés d'una macrooperació de narcotràfic en què preparen el material.
Entre els articles que publiquen, s'hi pot trobar l'editorial "La llei és democràcia" o els escrits "Els altres" i "Queda al carrer", on denuncien els "bochornosos actes il·legals en favor de la independència", així com el fet que els catalans "se senten per damunt la llei".