Per a un govern espanyol que ha convertit l'acció judicial en una forma de fer política, fins i tot els recursos al Tribunal Constitucional amaguen un significat. Com es va anunciar fa mesos, Mariano Rajoy vol esperar que els pressupostos de la Generalitat, aprovats aquesta setmana al Parlament, es publiquin al DOGC per demanar el dictamen al Consell d'Estat i presentar un recurs d'inconstitucionalitat. L'acció serà complementària a la ja anunciada entre Partit Popular i Ciutadans per una banda, i la del PSOE per una altra. És a dir, un triumvirat per mantenir la judicialització del procés i el "diàleg "dels tribunals.

El portaveu de l'executiu central, Íñigo Méndez de Vigo, així ho ha informat aquest divendres en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, tot i que ha manifestant perplexitat perquè en la disposició addicional 31 hi hagi dues esmenes, una de Catalunya Sí Que Es Pot, contemplant un referèndum pactat, i una de la CUP, amb l'unilateral. "És realment singular", ha dit De Vigo sobre la presència d'aquesta duplicitat. Per la seva banda, fonts de la Moncloa titllen la situació "d'esperpèntica" perquè "ni tan sols els lletrats del Parlament saben què fer amb això", afegeixen.

El leitmotiv del govern espanyol continua sent que el diàleg amb la Generalitat "no té data de caducitat", tot i que ningú informa sobre si hi han hagut més reunions secretes amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. La consigna és que no n'hi haurà cap de pública si és "per sortir a bufetades", segons fonts de la Moncloa deien fa setmanes, ja que això generaria malestar entre la ciutadania. "Volem parlar de temes que realment preocupen els ciutadans, Si el govern de Catalunya no hi dóna importància, el d'Espanya sí", ha reblat el portaveu governamental. 

L'acció que s'ha conegut fa uns dies és que Rajoy estaria preparant presumptament un paquet d'infraestructures concretes per a Catalunya, com també per a la resta de comunitats autònomes. L'objectiu és guanyar la batalla del "diàleg territorial" resultant de la conferència de presidents autonòmics. El projecte podria passar per reforçar la inversió en el Corredor Mediterrani, com el portaveu ha dit, ja que dimecres passat, en la sessió de control a l'executiu central, el president espanyol va dir a Albert Rivera (Cs) que aquesta via seria "una prioritat".

Així les coses, el titular d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ha presentat un informe sobre els pressupostos durant el Consell de Ministres, sense concretar més detalls. "Era una exposició de caràcter general", ha explicat De Vigo. Es preveu que el projecte sigui remès a les Corts el 4 d'abril, i l'executiu central no afirma ni desmenteix quins grups podrien donar-li suport. Entre ells, el PP va donar suport als del PNB al País Basc, Ciutadans és el soci d'investidura, i a més, aquesta setmana Nueva Canarias ha mantingut contactes amb l'executiu. 

Actualitat espanyola a banda, de la catalana se n'ha parlat menys. De Vigo ha evitat opinar sobre el fet que la Fiscalia Superior de Catalunya ha obert una investigació al Govern per saber, del cert, si la Generalitat està treballant ja en el referèndum sobre la independència. "Les decisions jurisdiccionals no les comentem. Hi ha 200 juristes de primer ordre a Catalunya que s'hi oposen", ha recordat. I sobre l'exministre José Manuel García-Margallo i els "favors" internacionals per malparlar del procés sobiranista, silenzio stampa a la sala de premsa de Moncloa.