Mariano Rajoy ha acceptat a mitges l’encàrrec del rei Felip VI per formar govern. El president en funcions afirma que ho intentarà, però no deixa clar si es presentaria a la investidura en cas de no assolir els suports per superar-la. La decisió ha estat presa sense que hagi canviat res en el seu horitzó polític: PSOE i Podemos votaran ‘no’ i Ciutadans es manté en l’abstenció. D'aquesta manera, la pròpia presidenta del Congrés, Ana Pastor, no sap tampoc si podrà fixar data per a la cerimònia, mentre l'oposició denuncia aquesta ambigüitat d'"inconstitucional". 

El portaveu del PSOE al parlament espanyol, Antonio Hernando, exigeix a Rajoy que vagi a la investidura. L'article 99.2 de la Constitució obliga la votació de la cambra, un cop s'assumeix el mandat del Rei. El reglament del Congrés també parla d'una convocatòria automàtica per part de la presidenta, però el PP afirma que hi ha supòsits legals que avalen la decisió del seu cap de llista. Tanmateix, l'única persona que pot posar data al Ple d'investidura és Pastor, qui tampoc garanteix que hi hagi cerimònia. 

Rajoy obrirà a partir d'ara una nova ronda de contactes en un termini de temps "raonable i limitat" per avenir-se a l'entesa amb les forces constitucionalistes, PSOE i C's. La duració d'aquest període es supeditarà a l'elaboració dels Pressupostos Generals, que haurien d'estar llestos a finals de setembre, entre el 23 i el 30. Això col·locaria la cerimònia màxim a la darrera setmana d'agost: 23, 24 i 25, de manera que es poguessin tramitar i aprovar abans del sostre de dèficit que demana la Unió Europea. 

En aquest periple, els populars hauran de lluitar per aconseguir el 'Sí' de C's. Amb 169 diputats, o fins i tot 170, amb Coalición Canaria, els socialistes tindrien difícil negar-se a l'abstenció. Pedro Sánchez no ha tancat la porta a aquesta possibilitat, que cueja pel tauler de la ingovernabilitat espanyola com a desllorigador possible. Costaria que s'arribés a aquest punt: C's s'ha reafirmat en el 'no' a Rajoy i exigeix "un nou president", després que el PP hagi estat processat per la destrucció dels ordinadors del cas Bàrcenas.

Albert Rivera i Pedro Sánchez juguen la seva batalla particular, sense deixar de banda el temor a unes terceres eleccions. El primer vol que el PSOE s'abstingui com ells perquè Rajoy governi en minoria, i assumir plegats un possible desgast. El gallec acceptaria un executiu en solitari, amb acords perquè no caigui el govern en pocs mesos. Però Sánchez no vol ni sentir-ne a parlar, de facilitar la governabilitat al seu rival històric, i volen mantenir-se en l'oposició "responsable" d'un govern que encara no existeix. 

La manca d'alternatives possibles

Si Rajoy no hagués acceptat el mandat del monarca, la situació amenaçava amb deixar la investidura en els llimbs. Els dies anteriors, fonts de Gènova havien assegurat que no tindria sentit rebre aquesta confiança sense avals. És a dir, que l'actual no és l'escenari més desitjat per als populars, els quals volien més temps per arribar a acords. Però en cas contrari, Felip VI podria haver tancat la ronda de consultes aquest dijous sense candidat per nomenar. Això hagués comportat una altra ronda, o l'obertura d'un període de reflexió per part del Rei.  

No és clar si Sánchez podria haver assumit aleshores l'encàrrec de la investidura. Tampoc és clar que un govern alternatiu a Rajoy o al PP realment existeixi. El PDC i el PNB s'havien manifestat aquest dimecres a favor que el socialista ho intentés, si el gallec declinava. El líder del PSOE no ha descartat en cap moment que pugui presentar-se. Ara bé, la votació sobre les conclusions de la comissió del Procés Constituent al Parlament ha allunyat vies alternatives amb Podemos i apropa els "constitucionalistes".

Un dels motius expressats per Rajoy a l'hora d'acceptar l'encàrrec del monarca –condicionalment– és la necessitat d'un govern per preservar la unitat de l'Estat. "Aquest és un dels desafiaments més greus que ha viscut Espanya" va indicar el líder sobre la votació al parlament. El propi Rivera va proposar al Rei la gran coalició de PP-PSOE-C's sense el gallec com a una forma de fer front a la qüestió i donar estabilitat.

Per la seva banda, Iglesias creu que ara és "més difícil" arribar a un acord que els inclogui a ells, el PSOE, ERC i PDC, ja que els podemistes defensen el referèndum pactat i Sánchez rebutja el procés. Podemos també descarta altres opcions, com ara que els socialistes liderin un govern recolzat des del Congrés per C's i ells. Amb 85 diputats, Iglesias creu que comportaria inestabilitat. Finalment, l'opció d'un executiu entre "les forces del canvi", ja va quedar descartada durant quatre mesos de negociacions per a la investidura fallida de Sánchez. 

Així les coses, la pirueta de Rajoy podria tenir un paracaigudes doble que li garanteixi l'èxit: la pressió econòmica d'haver de prorrogar el pressupost de l'Estat, i la manca d'alternatives, més enllà de la possibilitat del president interí de forjar aliats.