Batejat com "l'enfant terrible" de Convergència, el conseller Santi Vila ha publicat el seu pensament en un llibre intens que constitueix tot un full de ruta polític i personal. Prologat per Salvador Cardús, el títol i el subtítol ho diuen tot: Un moment fundacional.Visions des del reformisme modern (Pòrtic). Fins a quin punt Vila és "espanyolista", com li retreuen els seus adversaris externs i interns? Combrega o no combrega amb el procés sobiranista? Està per la refundació de CDC o per fer néixer un nou partit? Té Vila amics al govern del PP? Catalunya o Espanya? Presidenciable futurible o proper alcaldable per Barcelona?

Vila, historiador de professió que va ser alcalde de Figueres, que va entrar al govern Mas com a conseller de Territori i Sostenibilitat i que actualment és titular de la conselleria de Cultura al govern Puigdemont s'explica sobre tot i ho fa sense embuts, però sense trencar res ni tancar-se cap porta, no se sap si per pur càlcul racional de futur -ben legítim, i fins i tot valent- o perquè l'"escepticisme empordanès" amb què s'identifica li té prohibit apostar-ho tot a una sola carta, a una sola veritat. El Nacional ofereix aquí alguns extractes del llibre, que Vila presentarà la setmana que ve.

Pujol i Mas

"Aquesta autoexigència d'honestedat personal i d'objectivitat és el que explica, també, la contundència implacable amb què el 29 de juliol del 2014 el Consell de Govern retirà la retribució, el despatx oficial i tots els honors al president Pujol com a conseqüència de la seva confessió d'haver acumulat diners a Andorra al marge de les obligacions fiscals legals. Mirada amb perspectiva, la decisió del president Mas em sembla doblement honorable (...) Per a mi, el president Pujol era un personatge històric. Per a Mas, Pujol era memòria viva".

El primer míting: Suárez

"17 de març de 1980. El meu primer míting polític. Feia dos dies que havia complert set anys, i els pares em van dur al Teatre El Jardí, de Figueres, a veure Adolfo Suárez. Sempre més l'he recordat (...)"

Alcalde entre els "extrems"

"Com a alcalde de Figueres, vaig viure amb gran dificultat i pena l'agressivitat amb què durant els meus anys al capdavant de l'Ajuntament van exercir l'oposició els dos extrems del consistori, a l'esquerra la CUP i a la dreta el PP, com és sabut, una formació que a Catalunya ho és tot menys liberal i moderada. Querelles i denúncies en contra de la meva persona, fotomuntatges amb la meva cara denigrant la meva imatge, pintades al carrer i insults als plenaris van esdevenir una pràctica habitual que els meus bons resultats electorals no feien sinó esperonar".

Espanya ens roba?

"Reconec que aquesta sensació d'agressió impune contra la democràcia també l'he sentida al Parlament quan diputats exaltats han bordat que 'Espanya ens roba' o han amenaçat amb sabatilles presumptes banquers corruptes, o quan, l'estiu del 2012, milers de ciutadans, alguns d'ells afortunadament condemnats, van assetjar el Parlament i van agredir molts dels seus parlamentaris i funcionaris".

Acords amb Madrid

"No vaig haver de fer gaire pedagogia per explicar a la ministra Pastor que el Corredor Mediterrani no era una obsessió o un capritx dels catalans, sinó una obra imprescindible per a l'economia d'Espanya, si aquest Estat realment volia esdevenir un país amb una competitiva activitat logística (...) Els acords amb Foment no han servit només per acabar l'esquelet ferroviari de la Catalunya del segle XXI, sinó també per corregir atròfies importants a la xarxa de carreteres de l'Estat"

Tricentenari dissonant

"El procés sobiranista que viu Catalunya ha estat capaç d'aglutinar prop de dos milions de ciutadans i pot aspirar a ser majoritari en la mesura que ha sabut i sàpiga defugir els utopismes nostàlgics de pretesos temps passats idíl·lics, en què únicament es pot buscar consol i refugi. Hi pot aspirar, també, en la mesura que pugui bandejar les clàssiques interpretacions historicistes, nacionalistes i teleològiques de la història per situar-se, clarament, en la família de les utopies reconstructores, que fan creure i viure als ciutadans l'experiència d'un moment veritablement fundacional, que únicament es justifica pel desig de construir una societat millor. Certament, commemoracions com la del tricentenari del 1714 suposen una rotunda nota dissonant per a aquesta aspiració racionalista".

La CUP, implacable i letal

"(...) implacables i letals com són sempre els idealistes, la CUP va exigir el cap del president Mas per evitar l'avortament de la nova legislatura. Entre la commoció impotent dels uns i les llàgrimes de cocodril dels altres, el cert és que el president Mas féu un pas al costat: renuncià a la investidura i, fins i tot, al seu escó de diputat".

Vells partits

"Partits defectuosos, elits mediocres, sensació ben real de desgovern i incompetència. Redreçar aquesta situació no és fàcil, però sí possible. Cal comprometre's amb una decidida agenda de reformes que s'ocupi de millorar els mecanismes d'elecció de líders, d'augmentar la representativitat del sistema electoral, així com d'apoderar millor la societat civil com a garantia de control de l'acció política"

CDC: fundació?

"Tot identificant, doncs, els mals que han corromput l'ideari convergent, és l'hora de viure i protagonitzar un nou moment fundacional que, sense renegar de la bona tradició heretada, fent net de totes les males pràctiques i de tot allò que sigui reprovable, afronti el segle XXI amb esperit i voluntat de victòria, decidits a ocupar i representar novament l'espai hegemònic i central de Catalunya, que és sobiranista, progressista, modern i respectuós amb les lleis de la democràcia i l'economia de mercat"

CDC: refundació?

"Convergència ha de viure un moment refundacional, en clau regeneradora i modernitzadora, inspirant-se en els millors espais social-liberals, humanistes, ecologistes i de progrés que hi ha a Europa."

CDC i el Cobi

"I els vots d'on hauran de sortir? En el seu llibre 'El llarg procés', Jordi Amat argumenta que la històrica lluita entre les dues Catalunyes, la laica, jovial i cosmopolita, i la de base confessional, austera i nacionalista, finalment s'ha decantat cap al nacionalisme. El Cobi ha mort (...) però sense el Cobi, ¿el nou catalanisme podrà ser mai guanyador i encara menys recuperar l'hegemonia? No m'ho sembla pas." 

Independència instrumental

"Viure aquest moment fundacional amb maduresa passa en primer lloc per tenir ben present el caràcter instrumental de la independència (...) Enlloc no està escrit com acabarà el procés a Catalunya, si amb un estat propi i independent, si propi i confederal, o simplement amb una autonomia renovada. L'únic ben cert i prou important és que, acabi com acabi el procés engegat, els catalans han decidit agafar les regnes de la seva història i participar en el somni de tenir una societat i un govern millors"

Internacional Progressista Papanates

"Un dels llocs comuns d'aquests darrers anys ha estat el convenciment àmpliament estès entre els identificats al seu dia per Jordi Barbeta com la 'Internacional Progressista Papanates' que a la nova Arcàdia que estem a punt de construir tot ho farem de cap i de nou i que, a més, la nostra ambició no tindrà límits. A Catalunya, afortunadament, ni tot està per fer ni tot és possible"

450.000 anys de Catalunya i Espanya

"De fet, no crec que sigui cap exageració afirmar que els darrers quaranta anys han estat el millor període de la història de Catalunya i d'Espanya dels últims 450.000 anys: des dels temps en què va viure el primer 'català' conegut, un Homo erectus del Rosselló"

Rivera, Iglesias, Puigdemont

"El sorgiment a Espanya del nou partit Ciudadanos, sota el guiatge d'Albert Rivera, Luis Garicano i Francesc de Carreras, i el de Podemos, amb totes les seves variants locals, amb els Pablo Iglesias, Íñigo Errejón, Ada Colau, Joan Ribó i Manuela Carmena, així com, a Catalunya, el del moviment sobiranista, són motius per a l'esperança, sense pal·liatius. Són aire fresc! (...) Afortunadament, com va passar a Itàlia amb Matteo Renzi, com ha passat a Grècia amb Alexis Tsipras, com passarà a Catalunya amb Carles Puigdemont i com confio que passi al conjunt d'Espanya, s'obre un temps nou, amb actors nous, amb idees noves i aire fresc!"