"En una Catalunya lliure, el vot i l'opinió de les personalitats valdrà el mateix que el de les persones". D'aquesta manera, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha criticat el manifest que reclamava una tercera via als governs català i espanyol. El president ha fet un paral·lelisme entre el text que exigeix una negociació i "el vell règim".

Puigdemont ha fet referència al manifest que es va fer públic ahir, sota el nom "Per Catalunya i la democràcia", i que ha tingut el suport de polítics del PSC, l'antiga Unió i alguns exmembres de CDC. El president no ha trigat a respondre al text, que li ha estat remès pels signants.

Els detractors del president, com l'exdiputat del Parlament Jordi Cañas, no han trigat a criticar el tuit. Cañas, de Cs, ha assegurat que Puigdemont és un "paio patètic", a més de deixar entendre que el seu discurs és incoherent.

Més tard, Cañas ha afegit que "en una Catalunya lliure, el president de la Generalitat serà escollit pels catalans", i no serà com el que passa ara, quan el president és "un titella nomenat a dit per un fracassat [Artur Mas]".

El que va ser la mà dreta d'Albert Rivera ha apuntat que les paraules de Puigdemont són mentida perquè si s'és "separatista" o "amic de separatistes", aleshores el vot i l'opinió compten més.

Què diu el manifest

El manifest, que ha estat enviat a Puigdemont i Rajoy, advoca per arribar a un acord entre les parts enfrontades, els governs català i espanyol, per així trobar una solució política al procés.

Entre els signants hi ha l'exlíder d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran Lleida; els exalcaldes socialistes de Barcelona i Terrassa, Jordi Hereu i Pere Navarro, a més d'altres perfils no polítics com l'expresident del TC Eugeni Gay, entre d'altres juristes, catedràtics i empresaris.

El text alerta que el referèndum anunciat per a l'1 d'octubre "atempta" contra l'estat de dret i no és "democràticament homologable", ja que no es correspon amb la realitat estatutària de Catalunya ni amb la Constitució espanyola. Així mateix, es mostren preocupats pel secretisme en l'elaboració de les lleis de desconnexió.