El PSC es va desmarcar oficialment del 9-N des del primer dia. De fet, ja no va participar en la cimera d’on va sortir la data i la pregunta. Però, tot i això, és cert que fins al mateix dia de la votació hi va haver nombrosos gestos des de les files socialistes que van contribuir, d'una manera o d'una altra, a la celebració del procés participatiu pel qual el Tribunal Suprem pretén jutjar l’exconseller Francesc Homs.

Un procés judicial que, com que Homs és aforat, requerirà l’autorització del Congrés per tirar endavant. La votació serà aquest dimarts, i el PSOE i el PSC ja han avançat que pensen votar a favor del suplicatori que ha demanat el Tribunal, i s’afegiran, per tant, als vots favorables del PP i Ciudadanos.

Aquesta decisió, que ja ha aixecat polseguera, resulta paradoxal si es té en compte que, sense anar més lluny, el president del PSC, Àngel Ros, va optar aquell nou de novembre per anar a votar i picar així l'ullet a la iniciativa. També l’expresident de la Generalitat José Montilla va expressar aleshores que calia “diàleg i no querelles”, i va mostrar el seu suport al president Artur Mas per les actuacions judicials que s’entreveien.

Al PSC li costarà, doncs, justificar un vot que portarà Homs al banc dels acusats per uns fets que els socialistes demanaven no judicialitzar sinó resoldre per la via política.

Suports locals

Dies abans de la consulta, la pràctica totalitat de municipis catalans van aprovar una moció de suport al dret a decidir i a la consulta del 9-N, que responia a una proposta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM). A la pràctica, tot i la consigna de la direcció de votar-hi en contra, la moció va prosperar en molts municipis gràcies al vot favorable o a l’abstenció dels socialistes.

El partit va donar suport a la proposta en municipis com Igualada, Figueres o Deltebre, i també a Badalona, on el vot favorable dels socialistes va permetre que s’aprovés el text contra la voluntat de l’aleshores alcalde, Xavier García Albiol. A Mataró, el PSC en va facilitar l’aprovació abstenint-se.

Tot i això, també van ser nombrosos els municipis on el PSC va votar en contra del text, com ara Rubí –on van decantar la balança cap al no– o Tortosa. A Lleida, el PSC, liderat per Àngel Ros, i CiU van consensuar una moció pròpia que plantejava facilitar tots els recursos i eines necessaris que requerissin les institucions.

Les mocions també van deixar escenes de divisió en localitats com la Seu d’Urgell o Sant Vicenç dels Horts –on els regidors de la formació no van mantenir una posició unànime– i van ser un dels últims i decisius episodis de la fractura entre la línia oficial i les posicions dels sobiranistes del partit, ara ja pràcticament desapareguts de les files socialistes.

Va ser el cas, per exemple, de Marina Geli i Núria Ventura, aleshores diputades socialistes al Parlament, que van acabar apartades del grup parlamentari després de negar-se a votar contra la proposta de consulta com va fer la resta del grup socialista.

Ros, en blanc

L'alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, va ser la figura més rellevant del partit que va optar per prendre part del procés participatiu del 9-N, i ho va fer anant a votar en blanc. A través de les xarxes socials Ros va explicar que ho feia “per deixar clar que cal diàleg, negociació i pacte per progressar en les aspiracions dels catalans". "Voto en blanc perquè l'actual procés no resoldrà la crisi del país; i voto per oposar-me a l'immobilisme i intolerància del Govern del Partit Popular, incapaç de trobar solucions polítiques a la reforma de l'Estat i a les aspiracions dels catalans", va dir.

“Respecte” al procés participatiu

“Un èxit de participació que demostra una gran voluntat de canvi”. Així definia l’aleshores portaveu socialista, Esther Niubó, el procés participatiu del 9 de novembre del 2014, que va portar  2.250.000 catalans a les urnes per pronunciar-se sobre el futur polític de Catalunya.

“Fins ara els tribunals i la Fiscalia han estat els protagonistes, però esperem que a partir de demà es recuperi la política en majúscules”, assegurava en l’únic posicionament públic que va fer el partit aquell mateix dia. “Si respectem el conjunt de voluntaris i persones que han participat en aquest procés, encara més els socialistes que ho han fet”, assegurava en aquell moment Niubó.

Sánchez, a favor d'una solució política

L’endemà mateix, Pedro Sánchez compareixia des de Barcelona, acompanyat d’Iceta, per assegurar que el PSOE respectava “la mobilització i els 2 milions de persones” igual que “els catalans que no van acudir a les urnes i que també els han de tenir en compte els responsables polítics de Catalunya i Espanya". "Ahir es va fer una gran mobilització”, reconeixia l’aleshores líder dels socialistes espanyols. "La crisi és política i la solució ha de ser també política", va dir Sánchez.

Contra les querelles

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va expressar en les posteriors compareixences públiques que el 9-N requeria “una resposta política i en cap cas judicial” i va assegurar que “la via judicial pot enredar molt les coses”.

També l'expresident de la Generalitat José Montilla va mostrar públicament el suport a Artur Mas davant la possibilitat que la Fiscalia s’hi querellés per l'organització del 9-N. "Vull expressar de forma nítida el meu rebuig a una eventual querella. Si es confirma aquesta mesura, el president Mas comptarà amb el meu suport", va afirmar en un comunicat. Montilla lamentava que el president espanyol, Mariano Rajoy, hagués caigut en la temptació de "deixar-se arrossegar per la sobreexcitació dels sectors més radicals de la dreta espanyola” i assegurava que no es podia “resoldre un problema polític amb la simple apel·lació als tribunals”. “Diàleg i no querelles. Sentit comú i no fugides endavant o carrerons sense sortida", reflexionava l’ara senador socialista. 

Així mateix, el llavors alcaldable del PSC a Barcelona i actual membre del govern municipal, Jaume Collboni, assegurava: “Quan arribem a la fase judicial i plantegem la hipòtesi d'encausar un president i consellers, és la demostració que hem arribat a final del camí”.

En aquest sentit, el que en aquell moment era portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, va pregar al fiscal de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, que fes cas dels fiscals catalans i no presentés cap querella contra els membres del Govern.

Sí al suplicatori

Finalment, la Fiscalia sí que va presentar la querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, mentre que la imputació d’Homs no va arribar fins al maig d’aquest any. El Congrés dels Diputats votarà dimarts vinent, 22 de novembre, el suplicatori del Tribunal Suprem per poder jutjar l'exconseller de la Presidència i portaveu del Partit Demòcrata al Congrés per presumptament haver desobeït el Tribunal Constitucional i no aturar el procés participatiu del 9-N del 2014. I és en aquest moment que el PSC, com el PSOE, el PP i C’s, ha decidit avalar que el Tribunal Suprem jutgi Homs per delictes de prevaricació i desobediència.

Un cop el ple hagi deixat Homs sense l’aforament parlamentari, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, tindrà un termini de vuit dies per comunicar aquesta decisió al president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes. Fonts de la Fiscalia donen per fet que el procés acabarà amb la inhabilitació de Francesc Homs.