Eclipsi total dels pressupostos en aquesta sessió de dimecres al Parlament de Catalunya. A només una setmana de la possibilitat que l'hemicicle tombi la proposta d'Oriol Junqueras, a Junts pel Sí van de bòlit per convèncer la CUP que la proposta no està 'tan malament'. "Estem suant sang per negociar", explicava entre passadissos un destacat membre dels republicans.

I a mig matí, corredisses, habituals d'altra banda, cap al despatx del president de la Generalitat. Puigdemont, Junqueras, Anna Gabriel i Joan Garriga s'han reunit més d'una hora per... no desencallar res. Els cupaires han dit que no es mouen, que volen una nova proposta de comptes. Però com?, es deuen preguntar els del carrer Còrsega i Calàbria, amb el calendari entre mans. De moment, diuen que demà els faran arribar aspectes concrets per negociar a canvi que desisteixin de la temuda esmena a la totalitat.

Però la cosa no pinta bé. A la tarda s'ha encarregat de recordar-ho Mireia Vehí, durant el debat sobre la modificació de l'impost de successions i donacions proposat per Catalunya Sí que es Pot. "Cal abordar de manera decidida la reforma de l'impost per demostrar que comencem un procés amb un objectiu clar de revertir les polítiques dutes a terme fins ara", ha assenyalat.

Però és que successions...

Ja es va reformar l'any 2014 i 2010. "Deixem-ho madurar", s'ha queixat la diputada de Junts pel Sí, Carmina Castellví. Encara que Joan Coscubiela el que volia era burxar. "Augmentaria en 400 milions anuals els ingressos de la Generalitat", deia pletòric, intentant delir els anticapitalistes. "Per als pobres meritocràcia i per als rics plutocràcia?", es preguntava retòricament.

Enric Millo baixava dos torns després per reivindicar-se com l'únic actor que abaixa els impostos a l'infern fiscal català. Amb cert orgull, però també amb nostàlgia d'uns anys millors, Majèstics, en què junts amb CDC aconseguien eliminar taxes i governar Espanya. "No sorprèn que perdin vots", ha deixat anar amb un to entre graciós i rancuniós.

Segona topada i un compromís

No ha estat la primera discussió del dia d'aspectes més enllà del procés, del separatisme, dels murs i les divisions. O potser sí. Al matí parlaven de barreres. De peatges, concretament. El PP reiterava en la seva suculenta oferta electoral de retirar-los si els catalans els feien confiança el 26-J, mentre el conseller de Territori, Josep Rull, se'l mirava incrèdul per demanar-li que fes el favor d'explicar la "lletra petita".

La concessió de l'AP-7 s'acaba el 2019, i no hi podran fer res, deia el diputat Alejandro Fernández, acusant el Govern de renovar sempre "a l'ombra" les concessions d'autopistes. Després Rull li ha recordat un litigi de 1.300 milions amb la concessionària per haver sumat un tercer carril. "Com s'ho faran?", li preguntava. I de les que Fernández ha titllat "autopistes més cares d'Europa", la C-32 i C-33, Rull n'ha extret un compromís, que fins ara no havia fet, en seu parlamentària: el 2021 no hi haurà renovació de concessió i s'acabarà el pagament per aquestes vies.

I la tercera...

Amb tot, no podia faltar Xavier García Albiol. Els seus controls al president del Govern sempre generen controvèrsia, i titulars. Ahir acusava Puigdemont de donar instruccions als Mossos d'Esquadra per no detenir ningú en els aldarulls a Gràcia. Avui ha rebut la resposta: “S’ha de ser molt poc responsable per fer el que ha vingut a fer aquí, que és mentir, o suggerir una mentida”, ha clamat el convergent.

I a partir d'aquí ha seguit... “Ho pot sustentar o és que potser s’ha acostumat a tenir una policia, com té el seu ministre de l’Interior, que obeeixi a instruccions polítiques. Nosaltres no ordenem informes a la policia falsos, no ordenem detencions polítiques, que veig que vostè troba a faltar. Les detencions les ordenen els jutges i les decideixen les policies, com sempre ha passat a aquest país i com espero que passi per molts anys”.