El Ple del Congrés ha fet avui el primer pas per modificar la llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a "llei mordassa", en aprovar la presa en consideració de dues proposicions de llei del PSOE i del PNB per procedir a la seva revisió. La del PSOE s’ha aprovat amb 177 vots a favor, 131 en contra i 33 abstencions. La de PNB amb 211 vots a favor i 130 en contra. En totes dues votacions el PP s'ha quedat sol a la contra. 

La presa en consideració d'ambdues propostes s'ha debatut de forma conjunta, encara que no han aconseguit els mateixos suports per les reticències de Ciutadans al text dels socialistes, en considerar que pretenia una tornada a la "llei Corcuera" o de "la puntada de peu a la porta", per la qual cosa s'ha abstingut en la votació de la del PSOE.

El PP, segons el seu diputat José Alberto Martín-Toledano, s'hi ha oposat perquè l'actual norma "no ha generat problemes" i els atacs que ha rebut han estat més aviat per "criteris de desgast polític" amb arguments de "manual partidista".

Amb menys de dos anys de vida, la llei, polèmica fins i tot abans de néixer, no ha pogut ser enterrada, com volien alguns grups, i se sotmetrà ara a un tràmit parlamentari per a la seva modificació que partirà almenys dels 44 punts que el PNB vol retocar.

El PP no està d'acord amb tots ells, però des del Govern ja s'havia apostat per la iniciativa dels nacionalistes com a punt de partida, com va dir al seu dia el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, l'absència del qual en el debat han criticat alguns portaveus.

El PSOE vol la tornada a la "llei Corcuera" en tant demana un nou text que, com a mínim, elimini les sancions a les persones que participen en manifestacions, a les quals es manifesten davant del Congrés i el Senat i a les quals utilitzen imatges de membres de les policies. També demana que s'impossibilitin els escorcolls personals en llocs públics i s'anul·li la consideració d'infracció greu de les faltes de respecte a un autoritat pública o a un funcionari de les forces de l'Estat.

El PNB proposa reformar els apartats que obliguen a comunicar a les autoritats les reunions o manifestacions espontànies i pacífiques, així com aquelles que es facin en aquests termes davant les cambres, sempre que no pertorbin la seguretat ciutadana. Sobre la llibertat d'expressió i informació, el text propugna la supressió, com a infracció greu, de l'ús no autoritzat d'imatges o dades dels agents dels cossos de seguretat de l'Estat.

Equilibri llibertat-seguretat

Mikel Legarda, del PNB, ha dit que la intenció és equilibrar el binomi llibertat-seguretat, perquè la llei en vigor s'ha convertit, ha subratllat, en "el dret penal de la perillositat i la desconfiança". Antonio Trevín, del PSOE, ha demanat el vot per a la proposta socialista davant d'una llei "nefasta" i de "pura paranoia autoritària".

Unidos Podemos ha votat a favor de les dues, però amb la condició de negociar perquè no jugaran amb els drets fonamentals dels ciutadans, segons Eduardo Santos, que ha recordat les 6.217 sancions imposades en els sis primers mesos d'aplicació de la llei i ha retret als socialistes que mirin al passat en un exercici de "malenconia".

Una de les canallades més grans del PP

Miguel Gutiérrez, de Ciutadans, ha criticat l'"afany" del PSOE d'intentar cobrir el buit legal que deixaria la derogació de la llei "tornant a fantasmes del passat". Ciutadans vol que tots participin en la revisió de la llei i censura el Govern per "arrossegar els peus" i no haver estat ell qui portés a la cambra la proposta de modificació malgrat haver reconegut la necessitat de revisar-la.

Per ERC, Gabriel Rufián ha criticat el PSOE per aquest "rampell de dignitat" que podia haver tingut fa 25 anys amb la "llei Corcuera" i ha qualificat la norma actual d'una de les "canallades més grans del PP". Per la seva part, el PDeCAT ha assegurat que aposten "per una llei sense sancions excessives i que, en definitiva, no consideri al ciutadà sospitós habitual", segons ha defensat Sergi Miquel.