L'exsecretari general del PSOE, Pedro Sánchez, defensarà el reconeixement de la plurinacionalitat en el projecte polític i territorial amb què es presenta al procés de primàries per liderar el PSOE. Segons han revelat a El Nacional fonts de l'equip que integra la seva candidatura, el document que es farà públic aquest dilluns a Madrid inclou una aposta per un model d'Estat entès com a "nació de nacions", que permeti acomodar la singularitat de Catalunya i Euskadi. 

Sota el nom de "Som socialistes", la cita tindrà lloc a les 19.30 hores al Teatre Fernando de Rojas, al Círculo de las Bellas Artes. L'exsecretari general estarà acompanyat de personalitats de diverses disciplines –catedràtics, economistes, o professionals del món de la cultura–. També hi seran dos dels coordinadors del text, el sociòleg José Félix Tezanos i l'economista Manuel Escudero, i, segurament, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, l'encarregat d'Estudis i Programes del PSC, Carles Martí, i el d'Economia i Treball, Carles Ruiz. 

Sánchez va introduir el gir plurinacional durant l'entrevista de La Sexta amb el periodista Jordi Évole, pocs dies després del cop dels crítics que el va portar a la dimissió al comitè federal de l'1 d'octubre. Aleshores va assegurar que havia pogut "comprendre la naturalesa del país", en al·lusió a l'Estat espanyol. "Espanya és una nació de nacions. Catalunya és una nació dins d'una altra nació que és Espanya, com ho és també el País Basc, i això és una cosa de la qual n'hem de parlar i reconèixer, a través d'una reforma de la Constitució", va afirmar. 

Les fonts del seu equip no han volgut desvetllar si la proposta per a primàries encara passa per la modificació de la Carta Magna, o alguna via alternativa. Allò que és d'esperar és que el reconeixement no vagi associat al dret d'autodeterminació. Tot i així, el fet suposa un canvi en els postulats en matèria territorial que va defensar com a líder de Ferraz, els quals han anat evolucionant gradualment al llarg de tres anys.

L'exsecretari general sempre va fer seva la Declaració de Granada del 2013, text que advoca pel federalisme a Espanya. Durant la campanya de primàries havia emprat un cop el terme "nació", però va rectificar i no el va tornar a fer servir els anys posteriors. Més tard, per a les eleccions generals del 26 de juny, Sánchez va introduir el reconeixement de les "singularitats" culturals i drets històrics de Catalunya. Però la presidenta andalusa, Susana Díaz, va replicar-lo que cap regió no podia tenir "privilegis".

Al llarg de les negociacions d'investidura, ell mateix va establir el veto al diàleg amb els independentistes catalans d'ERC i PDeCAT. Llavors els va dir que feien servir la "nació" de manera excloent, encara que era una paraula polisèmica. Fins i tot, el líder republicà, Joan Tardà, va arribar a afirmar que Sánchez "mai" reconeixeria a Catalunya com a tal, perquè això comportaria acceptar el dret a decidir.

La plurinacionalitat amenaça d'atiar el nerviosisme de la gestora presidida Javier Fernández. Aquesta considera que "nació" només podria ser un concepte reconegut si no és amb implicacions jurídiques –sinó, podria ser l'avantsala del referèndum–. El pacte subscrit entre PNB i el Partit Socialista d'Euskadi per governar el País Basc sí va reconèixer el terme, però aleshores es va argumentar que només tenia un component cultural i històric, i que els 'jeltzales' no estaven per consultes d'autodeterminació. 

A Catalunya, Parlon es va mostrar partidària del reconeixement plurinacional, considerant que de facto Espanya ja actuava com a tal. Els propis socialistes catalans van presentar una proposta al Parlament, on advocaven pel terme "nació de nacions". L'objectiu era construir un Estat federal "integrat per diversos ens federats, que adoptaran la denominació i institucions que prefereixin", però no va prosperar en la votació. Tanmateix, va alimentar el malestar de la gestora dins del procés de reflexió de les relacions entre PSOE i el PSC.

El text de Sánchez també promet un canvi quant al model de partit, la voluntat de no supeditar el projecte socialista al Partit Popular, i la revisió dels postulats del PSOE per situar-lo més a l'esquerra. Això arriba després de setmanes visitant diverses ciutats espanyoles, com Valladolid o València, per "recuperar" el partit per a la militància.