El setge al referèndum de l'1 d'octubre ha arribat aquest dijous al Parlament irlandès. Ho ha fet de la mà del diputat del Sinn Féin Seán Crowe, que ha preguntat a la ministra d'Estat per a la Unió Europea, Helen McEntee, pels últims esdeveniments ocorreguts a Catalunya.
En la seva intervenció, Crowe ha assegurat que aquest dimecres, amb les detencions dels 14 càrrecs del Govern per la preparació i organització de l'1-O, es va "creuar una línia vermella" i ha qualificat el setge al referèndum de fet "sense precedents" i de "no acceptable en democràcia".
El diputat s'ha mostrat molt indignat per les detencions, així com també per la irrupció de la Guàrdia Civil a la seu de la CUP, pels escorcolls dels agents en diverses impremtes i empreses a la recerca de material pel referèndum i per la notificació dels agents als mitjans de comunicació que anunciaven el referèndum.
Per tot això, el diputat ha assegurat que "cal pronunciar-se davant la repressió i l'agressió" del govern espanyol i ha demanat a la ministra la seva opinió.
Un afer intern
Helen McEntee, però, ha evitat mullar-se i ha emmarcat el cas català en un afer "intern" en el que el seu executiu no vol interferir. En aquest sentit, la ministra ha recordat que quan hi va haver el referèndum d'independència escocès ja no van voler pronunciar-se per no interferir. El que sí que ha volgut deixar clar és que "l'imperi de la llei" ha de prevaldre i que s'ha d'aplicar i respectar la Constitució.
Tot i això, ha assegurat que el Govern irlandès segueix amb atenció la situació a Catalunya i que mantenen una situació d'"amistat", "afecte" i "empatia" per tots els ciutadans espanyols.
El diputat del Sinn Féin s'ha mostrat molt poc satisfet amb la resposta de la ministra i l'ha titllat de "decebedora". Segons Crowe, l'opinió de la ministra no reflecteix l'opinió del poble d'Irlanda.