La reunió sectorial convocada pel ministre de Justícia, Rafael Catalá, amb la resta de consellers autonòmics aquest dimecres a Madrid, ha servit perquè el seu conseller homòleg català, Carles Mundó, liderés un front comú per plantar-se davant del govern central. La primera qüestió ha estat exigir la no aplicació de l'IVA en el torn d'ofici de l'advocacia, i la segona, queixar-se que les autonomies hauran de pagar part del cost destinat a la creació d'unitats especialitzades en clàusules sol. 

Mundó ha adreçat a Catalá que Catalunya es nega frontalment a gravar els honoraris d'uns advocats que generalment ja cobren poc per exercir una tasca –sovint altruista– pels drets dels ciutadans. "La justícia gratuïta no és un mercat. El client no tria l'advocat, ni l'advocat tria el client. Seria com gravar les beques menjador", ha dit el conseller català després de la reunió "cordial". El ministre s'ha sumat a aquest clam, però ha explicat que no només depenia d'ell, sinó d'Hisenda. La posició del ministre Cristóbal Montoro és que l'IVA s'ha d'aplicar, en virtut d'una sentència europea que ha fet seva, però prové d'un cas belga. Catalá, però, ho posa en dubte. 

La contraoferta de Montoro és l'aplicació d'un barem, proporcional a l'IVA, finançat pels pressupostos públics. És a dir, es donaria a l'advocat un plus monetari perquè faci front al gravamen i no veure's perjudicat. El greuge que ha denunciat Mundó és que el barem ha de ser finançat per la comunitat, i a les arques catalanes els suposaria 13 milions i mig d'euros. El propi ministeri de Justícia també es veuria afectat –i per això Catalá no vol la mesura – ja que l'Estat ha de pagar el plus allà on no ha transferit les competències a les autonomies.

L'altre punt de denúncia de la Generalitat és la necessitat de crear més unitats judicials especialitzades "sense rebre ni un sol recurs de l'Estat". Catalá ha reconegut les paraules de Mundó, preguntat per El Nacional. La situació és que Catalunya haurà de crear nous jutjats, si calen per la sobrecàrrega de feina, o bé especialitzar-los per fer front a les clàusules judicials. El Govern català pagarà aleshores el cost del manteniment de l'edifici i els funcionaris, i l'Executiu central farà el mateix amb els lletrats i jutges de les 85 unitats previstes a tota Espanya.

Finalment, el representant de la Generalitat ha lamentat que necessitaven crear noves places de jutge, perquè assumien càrregues de feina "sovint abusives". La ràtio estaria en 10,5 jutges per cada 100 habitants a Catalunya, i 11,5 per cada 100 habitants a tot l'Estat. Això significa que calen 70 jutges més en el sistema judicial català. El ministre, però, s'ha justificat que encara no tenia els pressupostos generals aprovats i no podia llançar l'oferta d'ocupació pública d'uns 2.000 funcionaris.

En darrer terme s'ha abordat el sistema de gestió processal comú, encara en vies d'aplicació, i el registre civil públic, gratuït i telemàtic, de manera que "es desjudicialitzi la política", segons el titular ministerial, perquè seran jutges els qui deixaran de fer aquesta tasca. Mundó aquí no ha fet esmena, però ha lamentat no haver apreciat diferència entre la reunió anterior, quan l'Executiu central estava en funcions, i l'actual. "Les excuses són les mateixes, però els calendaris es dilaten" ha reblat.