La cara nova del PSC per la campanya del 26-J és Meritxell Batet (Barcelona, 1973). Nascuda a Vallcarca i llicenciada en Dret, va marxar l'any 1998 a Madrid de la mà de Narcís Serra com a assessora independent. Més tard, va ser diputada al Congrés dels Diputats durant onze anys. A les últimes eleccions, Pedro Sánchez va confiar en ella com a número dos de la llista del PSOE per Madrid. A l'abril, Batet va aparèixer a Barcelona després de la renúncia per sorpresa de Carme Chacón, que havia estat al capdavant de la candidatura socialista els últims tres comicis.
Va arribar a la primera línia de la política catalana dos mesos abans de les eleccions i ha fet la gran part de la seva carrera a Madrid. Creu que això li pot dificultar les coses a Catalunya?
Sempre he estat diputada per Barcelona, continuo tenint el meu pis aquí, faig classes a la UPF... He fet molta vida a Barcelona, però ser diputat al Congrés t’exigeix ser i treballar a Madrid. El fet de ser número u és la diferència i exigeix un grau de coneixement superior que jo no tenia. Però això li passa a qualsevol persona que, per primera vegada, és número u en una llista.
Com ho enfoquen?
Per nosaltres el més important és que es conegui el projecte polític perquè és el que marca una diferència. Estem convençuts que el projecte de país que presentem és el millor. Estableix unes ambicions i unes ganes de transformar la realitat actual molt fortes i amb molta solvència. Té molta credibilitat. Són canvis viables i ambiciosos, una combinació molt important.
Però el projecte polític també ha de tenir una cara visible...
Sí. També crec que és bàsic que, en el moment actual, hi hagi un coneixement personal i capacitat d’empatitzar amb els ciutadans. La manera de fer política ha canviat en aquest sentit. Abans es valorava molt que tinguessis molts coneixements. Ara no només has de tenir capacitats i intel·ligència, sinó que també cal treballar la proximitat, perquè al final els polítics som humans i se’ns ha de veure com a tals.
L’austeritat de la campanya electoral fa que sigui una campanya més minimalista i això farà que els actes tinguin aquesta proximitat, que siguin de formats més petits i que es pugui parlar de manera més directa.
Ser número u marca la diferència i exigeix un grau de coneixement superior que jo no tenia
En aquesta campanya vindrà dos cops a Catalunya Pedro Sánchez i una José Luís Rodríguez Zapatero. És a dir, menys líders socialistes vindran a donar suport a la campanya del PSC. A què és degut?
Tots anem més cansats. Són dues campanyes molt seguides i es mou molta gent pel territori. Pedro Sánchez ja ha vingut dos cops en precampanya, per tant, vindrà un total de quatre cops en poques setmanes. És molt intens. Tampoc hem demanat que vingui massa gent perquè, al final, l’important és fer actes on puguem explicar continguts.
D’altra banda, també vindran altres persones que no són líders socialistes, però sí que formen part de l’equip d’experts de Pedro Sánchez. Alguns són Ángel Gabilondo o Sami Naïr. Gent de fora de Catalunya amb els quals compartim projecte i representen coses importants en el seu àmbit.
Després d’arrasar l’any 2008 amb 25 diputats, els resultats han anat a la baixa. Com explica aquest descens?
Efectivament, el PSC ha tingut uns anys que no han estat bons. En aquests moments, el PSC representa la formació política a Catalunya amb el projecte més solvent i el millor per Espanya. Volem canviar Espanya i estem treballant per això. Volem que sigui un projecte il·lusionant de nou, per continuar construint-lo conjuntament. Això ens dóna molta legitimitat en unes eleccions generals com les del 26-J.
Hi ha qui diu que la caiguda de vots és resultat d’una crisi del discurs del PSC...
A tots els països europeus, les opcions socialdemòcrates han tingut alts i baixos. Sobretot en crisis econòmiques, on la gent pateix molt i hi ha incertesa i pors, aquestes opcions tendeixen a baixar perquè representen la moderació. Però, al final, són els que tenen les respostes efectives per transformar la realitat. Per això, aquesta força de l’esquerra real és la que cal recuperar perquè estem en un moment de cruïlla. Amb la indignació i la protesta no n’hi ha prou. A més d’això, hem d’oferir solucions i propostes.
Totes les socialdemocràcies europees, com ho és el PSC, tendeixen a baixar en temps de crisi perquè representen la moderació
Aquest descens de vots va tenir lloc amb Carme Chacón al capdavant. Ara vostè és el canvi principal en comparació al 20-D. Què la fa diferent a Chacón?
Jo destacaria que, a banda del canvi del cap de llista, per primera vegada hem incorporat un independent, Manuel Cruz. És una persona molt prestigiosa i molt compromesa amb la seva societat. Ha estat capaç de fer un pas endavant i de mullar-se en política i en unes sigles d’un partit. Aquesta capacitat d’atraure talent i d’incorporar a les files socialistes gent independent que no milita però que creu que el PSC és el millor instrument per canviar la realitat, crec que és una molt bona notícia per tots els socialistes i pel projecte polític.
Centrem-nos en vostè. Quins valors o coneixements representa diferents de Chacón?
Cada persona té el seu perfil, la seva biografia, el seu tarannà, la seva personalitat... Cada persona és diferent. És com fer comparacions entre dues persones d’un altre partit polític que defensaran el mateix projecte, compartiran ideologia, però que no són necessàriament iguals.
El famós cinturó roig que engloba l’àrea metropolitana de Barcelona sembla que ha passat a ser morat. Es recuperarà en aquestes properes eleccions?
Crec que les preocupacions dels ciutadans del cinturó roig són les mateixes que eren: taxes d’atur elevades, precarització del treball alarmant, dificultats econòmiques per mantenir un nivell d’estudis superior… El que veig és que els ciutadans tenen problemes socials que s’han d’atendre i les respostes que el PSC dóna a aquestes emergències són les més solvents i les més eficaces per combatre-les i per lluitar contra les desigualtats.
Llavors, per què hi ha hagut aquest canvi en el sentit del vot?
En moments de crisi, l’emoció té un pes molt important i la raó en té menys. Nosaltres som l’esquerra de la Il·lustració, que té com a fonament la raó, i el que hem de fer és ser capaços d’entrar en l’altra línia emocional. Però, al final, les polítiques són les que són i la capacitat de les forces socialdemòcrates per gestionar i per canviar la realitat està més que acreditada.
Quin resultat electoral s’han marcat a tot Catalunya per estar-ne satisfets?
El principal objectiu és guanyar les eleccions, que Rajoy no estigui a la Moncloa i que hi hagi un president socialista. Per això, el millor que pot passar és que els socialistes guanyin les eleccions. S’ha de pensar molt en quin president volem a l’hora de votar en aquestes eleccions, encara que siguin parlamentàries. Sens dubte, Pedro Sánchez és la persona que està millor posicionada, més preparada i millor valorada per part de la immensa majoria dels ciutadans.
El principal objectiu és guanyar les eleccions, que Rajoy no estigui a la Moncloa i que hi hagi un president socialista
Superaran els resultats del 20-D?
Sortim amb aquest objectiu. Els objectius es marquen per aconseguir-los.
Han proposat un referèndum sobre un “acord de totes les forces polítiques” sobre un “nou contracte” per Catalunya. Pot concretar aquesta proposta?
Pedro Sánchez va proposar un nou pacte polític amb Catalunya perquè fa molts anys que tots els socialistes d’Espanya hem reconegut que hi ha un problema d’encaix. Nosaltres creiem que és millor, més desitjable i més factible seguir tots junts per afrontar els reptes del futur. Per això, proposem reformar la Constitució i renovar aquest contracte que ara cal actualitzar de totes, totes.
Hi participarien totes les forces polítiques en la negociació d’aquest acord?
Volem reformar-la amb el màxim consens possible. Aquesta és una solució política per un problema polític. Per això, volem la participació de totes les formacions polítiques, també les que avui defensen la independència.
A la SER, va assegurar que un referèndum d’independència “no reflecteix l’heterogeneïtat de les idees dels catalans”. Un referèndum sobre la reforma constitucional sí que les reflecteix?
La societat és heterogènia i quan et fan contestar una cosa de ‘sí’ o ‘no’ és molt més difícil. Moltes vegades la resposta pot ser ‘depèn’, ‘sí però’, ‘no però’... Primer, les forces polítiques hem de fer l’esforç de canalitzar aquesta heterogeneïtat i trobar els punts de consens entre tots nosaltres. Això no vol dir que tots íntegrament ens sentim representats en la literalitat de l’acord perquè no passa mai. Els acords es produeixen perquè s’apropen posicions mútuament. Per això, em sembla més positiu sotmetre a votació un acord on tots els que en forméssim part demanéssim un 'sí', en comptes de fer un referèndum que no proposa ni resol res. El referèndum constitucional sí que proposa un acord i resol el problema de fons.
El 'sorpasso' no es produirà
Però no es donaria resposta al 48% dels catalans que es posicionen a favor de la independència...
O sí. Perquè hi ha molta gent d’aquest 48% que diria ‘no’ a una Espanya com la d’ara, però ‘sí’ a una Espanya diferent: un Estat federal amb unes regles de finançament diferent, un Senat que permeti la cooperació i participació en un cogovern amb Espanya, un reconeixement de les singularitats de Catalunya, explicitar competències que ara no són a la Constitució però sí a l’Estatut d’autonomia… Aquesta és una posició majoritària per part dels catalans i catalanes que en una Espanya diferent s'hi poden sentir a gust.
Un cop celebrades les eleccions, previsiblement, s’obrirà una nova etapa de pactes. Està convençuda que, com va dir Pedro Sánchez, no hi haurà terceres eleccions?
Crec que els ciutadans no ens permetran que hi hagi noves eleccions i crec que no podem anar-hi. És bo que hi hagi pluralitat política perquè vol dir que hi ha una diversitat major perquè la gent es senti identificada amb alguna formació, però aquesta pluralitat exigeix canviar les regles del joc per part dels partits.
Quines són les noves regles del joc?
Hem de tenir més voluntat de diàleg i major capacitat d’acord. Aquesta tònica [més diversitat] es mantindrà. Per tant, el 26-J caldrà que ens tornem a asseure a negociar i arribar a acords per desencallar. El que no podem fer és mantenir-nos en l’immobilisme i en el bloqueig on som ara.
Si es repeteix la situació del 20-D, entre C’s i Podemos, per qui aposta?
Cap d’aquestes dues sumes eren suficients. Per això, vam pensar que totes les forces del canvi, malgrat les moltíssimes diferències ideològiques, podíem posar-nos d’acord en qüestions essencials. Aquesta vegada, tots volem governar, però la qüestió és pensar per què i quines polítiques volem fer. Totes aquelles forces polítiques amb qui ens puguem posar d’acord en els temes bàsics podrem pactar i governar.
En cas que Podemos fes el sorpasso al PSOE, preferiria un acord amb la formació morada o deixar que el PP governés amb C’s?
El sorpasso no es produirà. El partit socialista no quedarà per darrere d’Unidos Podemos. Volem guanyar aquestes eleccions. El proper president del govern serà Mariano Rajoy, amb una majoria amb C’s, o Pedro Sánchez. Nosaltres no donarem suport al PP perquè les seves polítiques són contràries al que nosaltres defensem.
No ens sembla raonable sostenir el govern d’Espanya sobre forces que el que fan és treballar per marxar
Si la possibilitat de governar depengués de l’acord amb les formacions nacionalistes, segueixen descartant l’acord?
Nosaltres no descartem dialogar amb ningú. El que no ens sembla raonable és sostenir el govern d’Espanya sobre forces que el que fan és treballar per marxar. No tenen un projecte de país, no tenen un projecte per Espanya, no volen ajudar a la governabilitat. Fer-ho seria irresponsable. Volem comptar amb aquestes forces polítiques per abordar una reforma de la Constitució i plantejar la resolució d’un problema que per nosaltres és important, perquè afecta Catalunya però també el conjunt de l’Estat.