"Sereu responsables del que us passi després d'aquests 16 mesos". Amb aquest to ha reaccionat aquest dimecres Juan Carlos Rodríguez Ibarra, expresident de la Junta d’Extremadura, després que Joan Tardà expliqués els plans del Parlament català per a aquesta legislatura.

En una conferència del Diplocat a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, Ibarra ha vaticinat "conseqüències greus" per a Catalunya en el cas que se seguís endavant amb el full de ruta de la desconnexió, sense concretar quins escenaris contempla. El portaveu d'ERC ha respost amb un "la democràcia és imbatible", alhora que ha recordat que "qui decideixen són els ciutadans".

Un cop d'Estat des de dins

Ibarra ha assegurat que "Espanya estava preparada per cops d'Estat des de fora del sistema", però no per un "cop des de dins d'aquest". L'expresident extremeny ha descrit així el moviment independentista català i les lleis de desconnexió aprovades pel Parlament.

"Només hi ha dues maneres de separar-se: revolució o acord amb l’Estat", ha plantejat, opcions que ha descartat, i queda com a única sortida el pacte negociat amb una reforma de la Constitució votada arreu d'Espanya.

Tardà ha replicat que una democràcia madura hauria de negociar un referèndum "per respecte a la voluntat majoritària dels catalans". Tot i això, ha afegit que ja no es demanarà més al Govern central un referèndum per a Catalunya. "Ho hem demanat 19 cops a les Corts, però ara ja hem agafat la drecera, no ho demanarem més", ha dit.

Tardà ha contemplat l'opció que sigui el Govern espanyol qui ofereixi una consulta a Catalunya. En aquest cas, assegura que l'opció es debatria.

Extremadura us necessita

Ibarra ha assegurat que no vol que Catalunya marxi, "no perquè us estimi", sinó perquè "us vull per poder fer una política d’igualtat". Segons ha dit, la política consisteix en el fet que els que tenen ajudin als que no tenen. Per això, Extremadura necessita Catalunya perquè "té una renda més alta que la resta".

Tardà, que ha insistit en la necessitat d'independitzar-se, ha declarat que Catalunya "no és una colònia, però sí un territori annexionat" i ha proposat que sigui el Tribunal Internacional de la Haia qui decideixi què es fa en aquesta situació.

Enfrontament o negociació?

Manuel Gracia, president del Parlament andalús entre 2012 i 2015, veu un procés negociador com a "única alternativa sensata i raonable", ja que "el que passi amb el futur de Catalunya és el que passi amb el futur d'Espanya". 

Iñaki Anasagasti, portaveu del Grup Basc al Congrés fins al 2004, ha assegurat que es va cap a un enfrontament perquè hi ha "problemes identitaris que existeixen i no es volen abordar". Segons Anasagasti, "no tenim violència, però hi ha por al plantejament democràtic d’escoltar el que diu la ciutadania".