Dos veterans del PSUC i d’ICV, Andreu Mayayo i Manuel García Biel, han aixecat la veu contra “la posició subalterna i de seguiment” de la seva organització dins les confluències que lidera l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. L’acusen de “cabdillisme caduc”, “vetar als nostres candidats i candidates” i “menysteniment constant”. Ho diuen en dos articles a Treball, l’òrgan oficial d’ICV: “Adéu ICV?” (García Biel), i “Quo vadis, Comuns?” (Mayayo).

Ni el catedràtic d’història Mayayo ni l’economista García són uns qualsevol. Han ocupat càrrecs de relleu en representació d’ICV, el primer com a alcalde de Montblanc dos cops, i el segon com a president del consell assessor de la CCMA, entre altres. García, a més, és un històric de CC.OO., sindicat del que en va ser secretari de comunicació i representant al consell d’administració de La Caixa.

La gota que fa vessar el got

García Biel està més indignat pel que considera tebiesa de l’alcaldessa respecte a l’independentisme. Mayayo, en canvi, per la ruptura de l’acord amb el PSC a l’Ajuntament de Barcelona.

Ambdós es queixen que Iniciativa no és més que una crossa dels comuns, que són els que tallen el bacallà. “ICV no apareix ni té rellevància enlloc, i les decisions semblen a “l’atzar” del que decideixen alguns personatges dels “comuns”, en especial l’alcaldessa, Ada Colau”, diu García.

Incapacitat democràtica

Mayayo és contundent: “l’error de Barcelona en Comú és la seva incapacitat de construir una organització col·lectiva democràtica”. L’historiador es queixa en una ràfega de preguntes: “Qui, què i com es discuteix? Qui i com es dirigeix? Qui i com s’aproven les coses? Anant al gra: a quin geni polític se li acut fer una consulta sobre el manteniment del pacte municipal amb el PSC?”

La decisió de trencar el pacte amb els socialistes, afegeix Mayayo, equival a “jugar-se l’alcaldia en un moment crucial del nostre país i de construcció de la nostra força política”. Segons ell, “en aquests moments, qui exerceix millor d’alcaldessa metropolitana és la Núria Marín”, de l’Hospitalet de Llobregat, socialista. “Si perdem el Mobile serà culpa de Colau i si el mantenim serà gràcies a la Marín”, rebla.

García expressa “dubtes cada cop més grans respecte cap a on va la nostra organització de tota la vida”. Afegeix: “Moltes vegades no acabem de compartir molts plantejaments que es fan des de les confluències de les que forma part ICV. Realment, per dir-ho amb claredat, ens sentim orfes de partit”, entre altres motius perquè troba a faltar “la centralitat del treball” en el procés de confluència.

Crítiques a Domènech

Mayayo i García sí que lloen la tasca feta per la fracció d’ICV dins la confluència Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP) al Parlament.

En canvi, “ni el discurs polític de l’Ada Colau ni el d’En Comú Podem (ECP) ens fan reviure i recordar el projecte en què hem passat tota la vida”, diu García.

Cap dels dos s’estalvia crítiques per en Xavier Domènech, portaveu d’ECP al Congrés i candidat a la presidència de la generalitat el 21-D. Per García, “sembla la còpia catalana del que diu Pablo Iglesias, amb un discurs poc atractiu, poc consistent i divagador”. A Mayayo li “agradaria fer la pregunta “On aneu, comuns?”