Per primera vegada en l’Espanya democràtica, l’Estat es veu abocat a la repetició electoral per a unes generals. Avui era el darrer dia per celebrar un ple d’investidura i és segur que el president del Congrés, Patxi López, i el rei Felip VI signaran demà el decret de dissolució de les Corts, i es convocaran nous comicis el 26 de juny. El comportament dels ciutadans pot ser inesperat, després de quatre mesos on els partits no s’han posat d’acord en la formació de govern, en un escenari nou i sense precedents.

La tesi del doctor en Ciència Política per la Universitat d’Oxford, Lluís Orriols, és que, a diferència d’uns comicis habituals, el focus de la campanya no només serà la gestió, o les polítiques del partit governant. El curt període de la XI legislatura s’ha basat en els intents de formar govern, de manera que en la campanya “es parlarà de la gestió de la culpa”, que actuarà com a “tema” de la legislatura. 

El Partit Popular (PP) arrossegarà la insatisfacció ciutadana del darrer govern, però l’escenari podria ser procliu a “desviar l’atenció” respecte d’allò que va ser previ al 20-D, així com a la situació del govern en funcions. Sembla que els comicis no seran una segona volta, ja que el vot no es polaritzarà a priori cap una o dues opcions, sinó que aquest pot venir determinat per elements com la "gestió dels pactes, els nous actors i l'abstenció", afirma Orriols.

Patxi López / EFE

Gestió dels pactes

Segons Orriols, el PSOE podria tenir fuites de vot cap a Ciutadans, a causa de la teoria de les “dues lleres” que fa fer popular Julio Anguita. Aquesta consisteix en la teoria que existeix esquerra i dreta, però enmig no hi hauria res. Ara bé, “quan dos partits diferents pacten, la gent intueix que s’assemblen més d’allò que es percebia abans”, comenta.

Al seu soci de pacte dels socialistes, la formació taronja, sembla que no li hauria anat malament. “Sens dubte, C’s és el gran vencedor, perquè encara que obtingui els mateixos escons que el 20-D, el 21-D era un partit abatut, amb un resultat molt per sota de les seves expectatives”, assegura Orriols, que en fa una anàlisi positiva. “Podrien haver caigut en l’abatiment, però no va ser així. Ciutadans ha sabut situar-se en el centre i com un partit rellevant per a la formació de govern; ha copat el seu espectre mediàtic i ha tingut presència, sent garants i propositius”, comenta.

Sobre quins escenaris esperen a Podemos, el politòleg entén que revelen novetats. “Ara mateix, Podemos està tenint fuites de vot cap a IU. Aquestes fuites cap a IU poden no traduir-se en escons de forma proporcional a aquells que perden [els de la formació morada]”, comenta, com a conseqüència del sistema electoral. “Però l’aliança entre tots dos podria ser bona per a ells [els podemistes], ja que aconseguirien frenar l’opció de sortida del seu elector”, assegura, mentre també recomanaria a Podemos "que vigili el votant infidel, el que és més volàtil. En tenen molts, ja que tenen un perfil de votant més aviat jove”, precisa el professor.

Menys arriscat es mostra el professor sobre el PP. “Guanyarà les eleccions, però no tinc expectatives a priori. Les eleccions no li seran especialment adverses, tot i això”, diu. 

Congrés dels Diputats / EFE

Culpables

El professor de la Universitat Carlos III de Madrid, Rubén Sánchez Medero, afegeix que "les eleccions suposen el fracàs del sistema parlamentari espanyol", en tant que cap força ha aconseguit articular una majoria per sumar amb una altra. 

Al respecte, té una explicació el politòleg Pau Vall, amb Màster de Ciència Política a la London School of Economics. Vall afirma que per a certs partits, no haver arribat a un acord, aniria més enllà de les divergències ideològiques. A parer seu, "la duració prevista d’un govern a Espanya en aquesta legislatura, de coalició o en minoria, hauria estat més aviat curta i hauria perjudicat els partits que li haguessin donat suport, des de dins o des de fora", apunta com a segon motiu del fracàs de la legislatura. 

"Anticipant-se al possible cost d’unes hipotètiques eleccions anticipades d’aquí a un any o dos, i en un context d’inestabilitat, tant C’s com especialment Podemos s’han estimat més apostar per la repetició d’eleccions. Partiran aquesta vegada d’una posició més còmoda, ja que en tenir representació tindran més cobertura mediàtica", assegura Vall. 

L’abstenció

Un altre element que sembla preocupar els experts és l’abstenció. Tradicionalment a Espanya, les eleccions generals han estat concebudes com de “primer ordre”, és a dir, com els comicis que registren més participació i hi voten més ciutadans. Tanmateix, aquesta vegada s’espera una desmobilització de l’electorat.

“L’exemple que hi ha és el de l’any 2003, quan es va fer la repetició de les eleccions a la Comunitat de Madrid, a causa d’una investidura fallida”, recorda Orriols. Però la desmobilització podria no “produir-se homogèniament” per a tots els partits, i el doctor troba que és el PSOE qui més risc té en aquests moments. “Pel tipus de votant que té, amb un perfil menys interessat en la política, estadísticament parlant, li recomanaria que els seus esforços anessin en la línia de pal·liar aquest fet”, afirma.

Sánchez Medero considera que els principals efectes de la desmobilització seran de "rendiment electoral". "Sobretot, en la transformació de vots en escons, amb els mateixos o menys vots es podrien obtenir més escons", indica. 

Albert Rivera / EFE

Nous actors

Explicava fa uns dies el líder d’Izquierda Unida, Alberto Garzón, que la introducció d’un element diferenciador respecte dels comicis del 20-D, podria servir per atenuar l’abstenció. El diputat es referia a la seva aliança amb Podemos, o al ja improbable canvi de lideratge en el si d’alguna formació. “Si hi ha canvi d’actors, com pugui ser Podemos sumat a IU, es poden generar dinàmiques diferents”, ratifica Orriols, en la línia de Garzón.

El número dos de la formació morada, Íñigo Errejón, sol apel·lar al discurs de la transversalitat. És a dir, a la voluntat de construir una nova formació, més que no pas “una sopa de sigles”, justificant-se davant la por de pactar amb un partit més a l’esquerra que ells com és IU. Preguntat per si aquesta opció de ‘"gran confluència" podria suposar un problema pel partit d’Iglesias, el politòleg creu que no. “Tradicionalment tenia por de quedar escorat a l’esquerra. Ara és un partit que difícilment pot quedar més escorat a l’esquerra, encara menys en tan poc temps”, apunta.

L’expert posa èmfasi a subratllar que Podemos ha de prendre la decisió en funció de la temporalitat dels escenaris que el partit contempla. “Es presenta una disjuntiva. Al curt termini pot pactar amb IU, ja que en el curt termini difícilment pots perdre el votant de centre, ja no el tens”, explica. A parer seu, li recomanaria optar per aquesta opció, almenys, “per salvar les eleccions”.

Sobre el mig-llarg termini, el professor considera que tot variaria de com ho gestionés el PSOE. “Si hi ha gran coalició, hi haurà fugues massives de vot socialista”, segurament vot de centre, que podria agafar el partit d’Iglesias. Si la gran coalició no es produís, sembla que caldria observar si l'entesa amb IU deixa els podemistes més escorats a l'esquerra.

Mariano Rajoy / EFE

Coalicions

Sánchez Medero recorda un element present el 20D. "Fins ara, a Espanya es votava pel partit de govern" i ara, en certa mesura, per la possible coalició", afirma. Coincideix amb la idea Pau Vall, per qui "hi haurà un gran nombre de votants estratègics, i no només en circumscripcions petites. Els electors votaran no només en funció de les seves preferències ideològiques, sinó també d’acord amb les preferències de formació de govern", indica. 

En aquest escenari "antics votants socialistes poden decantar-se per votar el seu segon partit preferit, C’s o Podemos, per exemple, per tal de reforçar-lo i fer que sigui necessari per al seu partit preferit arribar a un pacte en la direcció que ells desitgen", considera Vall. Alhora, "el PP i PSOE poden rebre votants naranjitos decebuts pel baix nombre de vots de C’s i que voldrien minimitzar el pes d’una coalició", sentencia.

Ara bé, "els politòlegs, però, no som futuròlegs", acostuma a dir Vall.