A poques hores del comunicat del rei Felip VI indicant que no proposaria cap candidat a la investidura, els diversos partits han començat a fer gestos que insinuen els temps de precampanya. El domini del relat serà clau amb l'adveniment de noves eleccions, de manera que les formacions polítiques comencen a desplegar argumentari i trobar el seu boc expiatori particular. També semblen buscar una manera d'amortiguar el comportament dels darrers quatre mesos, amb la mirada ja posada cap al 26 de juny.

Sánchez, perdó

Començava el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, demanant disculpes al president en funcions, Mariano Rajoy, per haver-li dit "indecent" en un debat televisiu. "Podria haver utilitzat una altra expressió" ha dit en una ràdio estatal, admetent que, tot i mantenir "discrepàncies" amb Rajoy, considera que es va equivocar. Algunes veus començaven a insinuar que a Ferraz podrien estar aplanant el terreny, per si els tocava apropar-se al Partit Popular (PP), després de les eleccions.

El socialista es vol erigir com el líder capaç recuperar el vot de la gent "desencantada" amb la crisi institucional. "Hi ha qui ha vist en el PSOE un partit rigorós, intentant pactar a esquerra i dreta" ha sentenciat. En aquesta línia, ha volgut reiterar que a Podemos li haurien donar suport no només ciutadans "d'extrema esquerra", sinó també "un electorat progressista i conservador" que volia canvi. "Vostès es van presentar al crit de 'no ens representen', i no han acabat representant a qui els va designar" els ha retret.

En aquesta línia, Sánchez ha tornat a carregar contra allò que ell considera "l'ala dura de Podemos", en al·lusió a Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero. "Molts votants de Podemos han descobert ara a Iglesias", ha apuntat quan presidia la reunió del seu grup parlamentari. Els atacs a la formació morada passen per indicar que temptegen l'aliança amb Izquierda Unida perquè les enquestes els serien "demolidores" en aquests moments.

Errejón, punt de mira

El número dos de Podemos, Íñigo Errejón, ha reiterat una i altra vegada que el PSOE no va voler mai "un govern de coalició amb garanties". Al seu parer, ara intentaria desprestigiar els podemistes. "Nosaltres haguéssim estat socis de pacte, no figurants" ha expressat. Errejón s'ha queixat que els socialistes "ara intenten vendre Podemos com una força intransigent que no els va estendre mai la mà". "Hi havia números per un govern a la valenciana, i Sánchez li va tancar la porta als nassos a Compromís" l'ha culpat, novament.

La formació morada vol tancar files sobre les crisis internes. Després que Sánchez parlés de les "ales de Podemos", va afirmar que Errejón hagués estat aliat del PSOE per investir-lo. "Em sembla que el senyor Sánchez està buscant en casa aliena allò que Susana Díaz o el seu partit no li va permetre. Està externalitzant el seu malestar i els responsables cap on no toca" s'ha tornat Errejón, callant el socialista.

"El PSOE s'ha fixat en mi com a un objectiu a batre", ha indicat, apreciant que existia "rumorologia interessada" per escampar la presumpta fractura interna a Podemos. El fet és que fa unes setmanes aquest diari va mantenir una conversa amb fonts socialistes, on aquestes van insinuar que existia fragmentació dins del partit, en la cúpula. 

El Nacional ha pogut saber que el partit d'Iglesias ja comença a pensar sobre l'eslògan que utilitzarien en la campanya electoral. No serà l'anterior Un país contigo Podemos, però encara no l'han perfilat. Sobre l'acord amb Izquierda Unida, segur és que la campanya es faria de forma separada, ja que s'adrecen "a col·lectius diferents", segons fonts podemistes.

Rajoy, contra El Abrazo

El president en funcions, Mariano Rajoy, ha reiterat des de Alacant que el seu principal objectiu sempre havia estat la gran coalició. Al seu parer, aquesta no es va produir ja que els socialistes no haurien volgut. "No hi ha hagut govern perquè el PSOE es va negar a parlar amb més de set milions d'espanyols. Nosaltres hem fet el que havíem de fer, sense enganyar ningú" s'ha defensat Rajoy. Alhora, ha indicat que Sánchez era un "sectari colossal" per voler moldre l'obra del seu govern, i no haver volgut negociar amb ell. 

La crítica també ha anat adreçada a Ciutadans. "Ara ja sabem qui són" ha dit, en referència a què haguessin fet l'aliança amb els socialistes, quan durant la campanya del 20 de desembre havien assegurat que no investirien un president que no guanyés les eleccions. A les files del PP juguen amb la hipòtesi de recuperar vot dels joves de Ciutadans, tal i com ha sabut El Nacional.

Rivera, frontissa

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha tornat a presentar com el partit conciliador per a la formació de govern. Després de l'executiva del seu partit, ha explicat que calia pensar "quin era el govern que volien els espanyols, per a fer reformes profundes". "La campaña no va de si o no a Rajoy, Sánchez, o jo mateix" ha dit, tornant a reivindicar l'argumentari del seu partit.

Tanmateix, no ha escatimat esforços en reiterar que la ciutadania "ja sap" qui és qui, i en detectar els culpables de la situació. "Qui no sigui capaç de sumar, cedir i seure a taula, i a més regenerar, no podrà governar Espanya" ha dit, culpant els qui s'haurien negat a desbloquejar la situació. Com ha pogut saber El Nacional, existeix un acord no escrit i molt subtil sobre no fer-se la guerra bruta entre PSOE i Ciutadans en la campanya electoral. 

No és la única iniciativa de precampanya que ha presentat Rivera. La formació taronja ha anunciat que en les properes hores enviaria a a resta de forces una carta a la resta partits per reduir 50% de la despesa electoral, i generar un únic mailing que faci l'Estat. És difícil que la iniciativa prosperi, ja que comptaria amb el No de PP i Podemos, per bé que serveix per marcar agenda, almenys.

Els temps

Després que el Rei emetés el comunicat, explicant que no hi havia cap candidat per a la investidura, la propera acció serà la dissolució de les Corts el 2 de maig. El decret es signarà el 3 i s'aprovarà la convocatòria d'eleccions. El 12 de maig els partits hauran de registrar si es volen presentar en coalició i el 22 es presentaran les llistes. El 10 de juny arrencarà la campanya, el 26 seran les eleccions. Després dels nous comicis, s'espera que el dia 20 de juliol es constitueixi el nou Congrés. L'únic misteri és si hi haurà una majoria suficient per formar govern abans del Nadal i sortir així del bloqueig institucional.