L'aritmètica de la mesa del Congrés, amb tres membres del PP, dos del PSOE, dos de Ciutadans i dos de Podemos (un d'ells d'En Comú Podem), fa impossible que aquest òrgan permeti a les confluències que van concórrer amb Pablo Iglesias a les eleccions tenir grups parlamentaris propis. Ciutadans i PP hi estan en contra, ja que els consideren el mateix partit i el reglament de la cambra estableix que no poden anar a grups diferents les forces que no s'hagin enfrontat davant de l'electorat.

Reglament de 1982

Es tracta d'un reglament de 1982, que es va aplicar per les eleccions generals d'aquell mateix any. Fins aleshores, els socialistes bascos i catalans havien format els seus propis grups parlamentaris.

En Comú Podem té fins el 18 de gener per intentar convèncer els membres de la mesa que se li permeti allò que consideren que els correspon "per llei", havent complert els requisits necessaris. Aquests són obtenir el 15% dels vots a totes les circumscripcions on es presentaven i un mínim de cinc escons. El grup encapçalat per Xavier Domènech, però, ha explicat a El Nacional que sap que és molt difícil que PP i Ciutadans canviïn d'opinió (el PSOE no ha manifestat si hi accediria o no si depengués d'ells), ja que té un membre a la mesa i sap perfectament quin és el posicionament de la resta.

En aquest cas no valdrien les solucions que es perfilaven abans del 20D, com ara el préstec de diputats, perquè aquestes formacions ja compleixen els requisits numèrics per conformar un grup parlamentari.

Tres alternatives

Davant d'aquest escenari, aquest grup català estudia tres opcions. La primera és anar al grup mixt, però és una possibilitat remota, ja que comportaria molts desavantatges a nivell organitzatiu, com ara haver de compartir torns de paraula, i més en el grup mixt que es constituirà aquesta legislatura, amb una trentena de diputats.

La segona opció és provar de formar grup parlamentari amb les confluències del País Valencià i Galícia, conformant la formació encapçalada per Pablo Iglesias un segon grup parlamentari. Aquesta alternativa, però, pot tenir la mateixa oposició de PP i Ciutadans, ja que probablement seguiran entenent que tots dos són el mateix partit.

La tercera alternativa, la més probable, és conformar amb Podemos un sol grup i arribar a algun acord organitzatiu per conformar un subgrup parlamentari.

El cas del PSC

Aquesta fórmula ja es va provar al grup socialista amb el PSE durant la darrera legislatura de Felipe González, i també amb el PSOE de Rubalcaba, quan Pere Navarro va pactar per escrit amb l'executiva federal la creació un subgrup parlamentari català.

L'acord establia que els diputats del PSC poguessin fer el que, d'altra banda, ja estaven fent a la pràctica: "expressar una posició diferent" –tal com deia el document– en qüestions que afectessin l'autogovern o fossin "d'especial interès per a Catalunya". Aquest acord, però, no eximia els diputats catalans de mantenir la disciplina "d'acció, veu i vot".

En el cas d'En Comú Podem, el grup liderat per Xavier Domènech al Congrés aspiraria a tenir llibertat d'acció, veu i vot dins del grup de Podemos en els temes que afecten Catalunya –no només pel que fa al conflicte sobiranista–. Podrien tenir un portaveu propi, presentar esmenes i votar diferent al que voti Podemos.