Espanya es va convertir en el primer Estat europeu per quilòmetres d’alta velocitat ferroviària el 18 de desembre del 2010, quan es va inaugurar l’AVE Madrid-València. El diari ABC titulava en portada “La Unión en AVE” -el rei Joan Carles I havia dit que la línia ajudava a “cohesionar” Espanya-. Però era al subtítol on emergia un concepte decisiu per entendre el centralisme ferroviari espanyol: “Madriterráneo ya está en marcha”. El Mediterrani era “madrileny”. I ara, el corredor mediterrani amenaça de convertir-se en “corredor Madriterrani”.
“Madriterráneo” era la satel·lització definitiva del País Valencià com a “platja de Madrid” en l’apoteosi de l’Espanya de la bombolla, ja molt a prop en aquells moments de la traca final de festa. A Madrid governava el socialista José Luis Rodríguez Zapatero i a València el popular Francisco Camps, que va dimitir del càrrec el 2011 quan la corrupció li va esquitxar els vestits.
“Madriterráneo” era la derivada del “Estem cosint Espanya amb cables d’acer”, divisa de l'aleshores ministra de Foment, Magdalena Álvarez, de memòria infausta a Catalunya pel desastre dels esvorancs de l’AVE del 2007 i que el 2014 va haver de dimitir com a vicepresidenta del Banc Europeu d’Inversions en ser investigada en el cas dels ERE a Andalusia.
80% de la inversió en eixos radials
Sobre el paper, el Corredor Mediterrani, la xarxa transeuropea que ha d’unir Algesires amb la frontera francesa, era l’oportunitat per trencar el radialisme ferroviari crònic, amb centre a Madrid. Però segons ha denunciat el govern valencià, el que s’ha fet fins ara és tot el contrari: el 80% dels 13.500 milions d’euros invertits en el corredor corresponen a eixos radials que connecten amb Madrid. I el 70% es van realitzar abans del 2012. És a dir, que els últims tres anys no se n’ha acabat cap. El '"corredor Madriterrani" va.
Són les dades de l’informe amb el títol "La realitat del Corredor Mediterrani" presentat aquest dimecres pel president valencià, Ximo Puig, la consellera d’Infraestructures, María José Salvador, i el secretari de Territori, Josep Vicent Boira. El document servirà per abordar la reunió prevista per al 27 d’abril amb el ministre de Foment, íñigo de la Serna, sobre les infraestructures pendents al País Valencià.
Boira sosté que els trams fins ara realitzats són vies d’alta velocitat “relacionades amb les connexions amb Madrid” o “corredors que acaben enllaçant amb la capital d’Espanya”. És el que va evidenciar el comentari del propi ministre de la Serna després de participar en una prova del tram de Castelló, dilluns, en assegurar que el corredor connectaria la capital de la Plana amb Madrid en dues hores i vint-i-cinc minuts.
Connexió Castelló: el tram clau
L’informe de la Generalitat Valenciana inclou el tram de Barcelona a la frontera francesa o el de Tarragona-Barcelona dins del concepte radial perquè formen part de la connexió per AVE entre Catalunya i Madrid. En canvi, considera trams vertebradors el tres que resten per finalitzar a Catalunya: el tercer fil Barcelona-Tarragona, el Vandellòs-Tarragona i el Vandellòs-Castelló. Justament són els que el president Mariano Rajoy va prometre aquest dimarts a Barcelona en la seva conferència sobre infraestructures que estarien enllestits la primavera del 2020. La connexió Castelló-Vandellòs és un dels tres trams també pendents al País Valencià que reivindica el govern de Ximo Puig. És el tram clau perquè el corredor sigui menys “Madriterrani” i més “mediterrani”. Primavera del 2020 (sembla ser).