Els partits després del 27-S (5).

ALBIOL-Pàgina

El PP enfoca el 27S com una operació de risc assumit. Conscients que patiran un desgast electoral, els estrategues dels populars confessen a El Nacional que apliquen el control de danys i contramesures. "La designació de Xavier Garcia Albiol, el discurs dur i clar, la polarització de la campanya i la recerca del vot prestat són les eines que fem servir per a minimitzar un resultat que ja assimilem que no serà bo", apunten al war-room del PP.

Albiol és conscient que en els primers metres de la cursa que arrenca el 27S s'hi juga el seu paper en el procés polític que s'obrirà. L'exalcalde de Badalona comptarà durant les primeres setmanes amb el suport implícit de l'Estat, ara en mans del seu partit. Aquest comodí li permetrà jugar amb més comoditat la seva ofensiva desacomplexadament unionista.

Si Albiol resisteix, serà l'abanderat del frontisme. El 28S, doncs, el PP espera liderar el "no", per la contundència del seu discurs, i ser el delegat polític del govern espanyol a Catalunya amb una retòrica espanyolista sense embuts.

"Mas i Junqueras els tenim descomptats. La nostra batalla és amb el PSC, amb qui ara ens separa només un escó. Ser la quarta força és el nostre objectiu i, si podem, superar els socialistes. Haurem resistit, haurem vençut", sentencia un dels directors de campanya tot rememorant les paraules del socialista Juan Negrín el 26 de gener de 1939 —després de perdre Barcelona.

Per què Albiol?

Coneixent les seves magres expectatives electorals, el partit va optar per fer un canvi ràpid de lideratge. El substitut d'Alícia Sánchez Camacho es va decidir tenint presents tres variables.

En primer lloc, el seu nivell de coneixement entre el públic, que segons les enquestes era el més alt entre els líders populars i superior també al de Raül Romeva (JxS), Lluís Rabell (CSQP) o Inés Arrimadas (C's).

En segon terme, que ha gestionat una administració important, com és l'Ajuntament de Badalona, tercera ciutat de Catalunya.

En darrer lloc, pel seu caràcter "Loctite", en tant que és el nom més valorat per les bases -el més aplaudit en els actes- i, per tant, capaç de cohesionar el partit al seu voltant.

Valor Levy

El tiquet electoral d'Albiol amb Andrea Levy té una dimensió estatal. "Volíem que la número dos mostrés la implicació de Gènova [la seu central del PP] en la campanya", insisteixen des del PP bo i recordant la "importància" amb què la direcció estatal s'agafa les eleccions catalanes.

Levy pertany a la Junta Directiva del partit. N'és vicesecretària general d'Estudis i Programes. També és la cara mediàtica de la campanya en els mitjans espanyols mentre Albiol concentra la comunicació a Catalunya. Aquesta dimensió estatal es reforça amb la presència constant dels líders del partit com Mariano Rajoy o Dolores de Cospedal per l'àrea metropolitana i Tarragona, "zones d'interès especial per al PP".

Polarització

El PP defensa polaritzar el debat. És el terreny on es troba més còmode. En aquesta contesa electoral busca el cos a cos amb l'independentisme amb dos objectius tàctics. Primer, liderar el front del "no". Una tasca que ha de fer sense reconèixer explícitament el caràcter plebiscitari de les eleccions.

El segon objectiu és guanyar la batalla de "presència, contundència i claredat" al PSC, C's i Unió. "En aquesta polarització Albiol s'hi troba còmode. Només cal veure com es creix en els debats, en els quals sap treure el cap", apunta un dels membres del comitè de campanya.

"Hem endurit el discurs, hem parlat clar per deixar els dos fronts ben delimitats", insisteixen. Una divisió que esperen portar al Parlament i mantenir el lideratge mediàtic del "no" com a mínim fins a les espanyoles. "Apel·lem a concentrar el vot", conclouen.

L'adversari

El war-room del PP dóna per descomptats els votants de Junts pel Sí. Per tant, utilitzen les crítiques a Artur Mas o a Oriol Junqueras com a esperó, conscients que no pescaran cap vot en el calador tradicional de CiU. "El nostre objectiu és igualar o superar el PSC, ara que està en hores baixes, i agafar forces per a les espanyoles", comenta un dels estrategues. Segons els càlculs de l'equip d'Albiol, part d'aquests desencantats marxaran cap a Podemos (CSQP) i els més espantats cap al PP. D'aquí la presència de Rajoy en campanya: es busca transmetre un "missatge de tranquil·litat". Les raons que esgrimeixen en aquesta campanya contra el PSC són les amistats perilloses dels socialistes amb l'esquerra alternativa o, fins i tot, amb l'esquerra independentista. Albiol explota cada dia i en cada compareixença que no ha repetit com a alcalde, malgrat tenir més vots, perquè els socialistes van pactar amb la CUP i Podemos a Badalona.

El discurs per afrontar el creixement de Ciutadans no és tan agressiu com ho és amb el PSC, CSQP, CUP o JxS. "Albert Rivera ha marxat, es prepara per anar a Madrid i ha deixat una candidata poc coneguda. Això ens dóna més pista", assegura una membre de l'entorn d'Albiol. "Un PSC dubtós i Ciutadans sense la seva figura mediàtica ens allibera més espai per a lluir el nostre candidat amb un discurs clar i directe", afegeix.

Vot ocult i adormit

Les dades que el PP té sobre la taula són fonamentals per a entendre la seva estratègia. La diferència de vots al PP entre unes eleccions al Parlament o unes espanyoles arriba gairebé al 35%. La comparació que els agrada posar és aquesta: a les generals espanyoles del 2011 van obtenir el 20,7% dels vots i, mesos després, a les eleccions al Parlament del 2012, obtenien un 12,98%.

"Sempre tenim vot ocult però en unes eleccions al Parlament, tenim un 30% dels possibles votants que es queden a casa", insisteixen. Amb aquest excel a la mà, el PP busca despertar el seu "votant silent de les autonòmiques", que confiï en una figura "contundent, agressiva i combativa a l'independentisme".

L'estratègia de cridar més i amb més duresa que els altres partits unionistes ajuda a consolidar Albiol com el líder clar del "no", segons els estrategues populars. Pensen que així redueixen el desgast inicial amb què arrenca el PP com a partit al govern espanyol i collat per diverses causes judicials de corrupció. "Amb el discurs i la imatge d'Albiol volem concentrar el vot i fins i tot aconseguir 'vot prestat'".

Les zones de combat

Pel PP, com la majoria de les forces que concorren en aquestes eleccions, l'àrea metropolitana de Barcelona és objectiu prioritari. "Ens hi juguem les garrofes allà on hi ha més abstencionistes en unes eleccions al Parlament", expliquen.

De fet, donen per descomptat que els votants que s'animin a participar en aquestes eleccions ho faran pel PP, PSC o C's. Per tant, cal vendre el candidat com el més solvent per parar els peus a l'independentisme.

Els populars també creuen, però, que poden mantenir els resultats a Tarragona, on el 2012, amb tres diputats, van esdevenir tercera força a 502 vots dels segons, ERC. D'altra banda, el PP esmerçarà tots els esforços perquè Enric Millo, cap de llista per Girona i portaveu de la formació al Parlament, no es quedi sol i mantingui els dos diputats del 2012 a la demarcació. Una tasca més difícil que no pas mantenir el resultat a Tarragona.

1. Per què Unió té tanta por de quedar fora del Parlament

2. Per què Iglesias necessita que Lluís Rabell guanyi el segon lloc el 27-S

3. Per què la CUP vol una majoria absoluta de Junts Pel Sí (en escons)

4. Per què el PSC ha passat de lluitar per ser el 1er a ballar per a no ser l’últim.

6. Com ha superat Junts pel Sí la campanya sense barallar-se.

7. Per què C’s considera que quedar segon és com quedar primer