La batalla es juga sense escuts i a camp obert entre els dos feus que tradicionalment sostenien les victòries del PSOE a Espanya amb motiu de la investidura de Mariano Rajoy. El secretari d'organització del partit a Andalusia, Juan Cornejo, va ratificar dilluns el suport de la seva federació amb les tesis de l'abstenció. Mentrestant, el PSC d'un Miquel Iceta legitimat per la militància insisteix en el 'no' Rajoy. Però la posició liderada pels susanistes comptaria ja amb majoria per imposar-se al comitè federal que ha de convocar avui el president de la gestora, l'asturià Javier Fernández. 

Fernández presidirà al Senat la reunió del grup socialista a les 10h del matí per donar-los un missatge de "calma i responsabilitat". La trobada és formalment per aprovar la ratificació d'Antonio Hernando com a portaveu al Congrés i nomenar Vicente Álvarez Areces com a portaveu a la cambra baixa. Tanmateix, s'espera que la investidura copsi el gruix de les intervencions perquè tot seguit es traslladaran a Ferraz a convocar el comitè diumenge 23 d'octubre. L'ordre del dia és redimir, a tres setmanes de dissoldre les Corts, el conflicte per una investidura del president en funcions.

Així les coses, la tasca "pedagògica" del poder provisional per evitar terceres eleccions hauria donat fruits. Primer, amb l'argument de Fernández sobre que l'abstenció no és suport; segon, que al PP no li poden fer la "barricada" per la corrupció perquè té més 7 milions de vots, tercer, que és l'oportunitat de collar un govern en minoria de Rajoy. Defensors de la gestora creuen que ja hi ha 40 vots de més a favor de deixar passar el PP: la federació l'andalusa, l'extremenya –de Guillermo Fernández Vara, confés partidari de l'abstenció– la de Castella-la Manxa o el País Valencià, entre d'altres.

Aquesta proporció de partidaris hauria crescut respecte del comitè federal de l'1 d'octubre on va dimitir Pedro Sánchez. Primer, perquè 14 exmembres de l'Executiva sanchista no podran votar, i segon, per les "pressions" que està rebent el PSOE per part de "tothom", segons diuen algunes fonts. Finalment, perquè els diputats actuals podrien perdre l'escó si es repeteixen eleccions. No obstant això, alguns admeten que les revelacions que està fent el 'capo' de la Gürtel, Francisco Correa, tampoc faciliten el fet de convèncer els defensors de la negativa.

Tanmateix, el partit amenaça de trencar-se d'aquí al diumenge a causa de les federacions que s'han plantat en el 'no' en la guerra oberta de barons. Són Catalunya, Euskadi, Cantàbria, Melilla, les Illes Balears amb Francina Armengol, i probablement, la gestora de Galícia. A aquests podria sumar-se el membre de l'Esquerra Socialista, José Antonio Fernández Tapias, qui sempre ha defensat la negativa i diu que li fa "fàstic" votar el "PPGürtel". Al seu torn, el PSE, Melilla i els càntabres han ratificat el 'no' després d'haver-ho acordat per unanimitat dins de les seccions respectives.

Més controvertida és la posició de Miquel Iceta, en la relació simbiòtica que manté amb Ferraz. Aquest va revalidar com a primer secretari dels socialistes catalans i des d'un inici va liderar la posició dels sanchistes amb el "no és no". Iceta té intenció de parlar amb Fernández, després que aquest segon hagi advertit en diverses ocasions sobre trencar la disciplina de vot. El català creu que un govern de Rajoy seria el pitjor escenari, per davant d'unes terceres eleccions, però si a Ferraz tiren per l'abstenció, ell exigeix "comprensió" per mantenir-se en els seus tretze.

Tanmateix, alguns membres de la gestora rebutgen que siguin només onze diputats els qui cedeixin, o donar llibertat de vot. El portaveu de l'òrgan provisional, Mario Jiménez, va recordar que l'essència de la democràcia és votar, i si al comitè federal es pren una decisió, tothom hauria d'obeir. Així i tot, el president del PSC, Ángel Ros, no creu que això hagi de portar la ruptura orgànica amb el PSOE. Tot dependrà dels rèdits electorals que pugui esperar en endavant a Catalunya aquest 'nou' socialisme que aspira a liderar la secció andalusa.

Sostre de dèficit, primer pas

Aquesta setmana es preveu que el PP tiri endavant la Llei d'Estabilitat Pressupostària, aprovada per via urgent, amb almenys els vots del PSOE i Ciutadans. Aquesta permetria a les comunitats incrementar el seu dèficit enguany del 0'3% al 0'7% i acomodar-se als objectius econòmics de Brussel·les, tot i estar en funcions–. Són les autonomies socialistes les qui més interès havien demostrat per la llei, ja que els és necessari tenir un sostre de dèficit per als Pressupostos. És a dir, una picada d'ullet del PP al PSOE a cinc dies del comitè federal.