El PNB i el PSE-EE han tancat un "acord polític" sobre el qual sustentar un govern de coalició per als quatre anys de legislatura, fórmula que van utilitzar per donar estabilitat a la institució durant dotze anys, entre el 1987 i el 1998, i que també s'ha estès a altres institucions com diputacions forals i ajuntaments.

Tot i això, encara no han concretat l'estructura d'aquest executiu ni quins departaments podrien quedar en mans dels socialistes. Fonts coneixedores del procés negociador han confirmat a Efe que aquest acord es basa en quatre grans eixos: l'ocupació i el desenvolupament econòmic, els serveis públics, la pau i la convivència i el desenvolupament de l'autogovern basc.

Una vegada concretades les prioritats polítiques del Govern basc de l'onzena legislatura, les mateixes fonts donen per fet que els socialistes entraran en la institució, encara que encara no s'ha determinat quina serà la seva estructura, ni el nombre de departaments que la compondran, ni quins seran per als socialistes. No obstant això, reconeixen que "hi haurà ajustos" i que el proper executiu no mantindrà les mateixes conselleries que les actuals (vuit), ni en nombre ni en composició.

L'acord haurà de ser ratificat demà per l'assemblea nacional (PNB) i pel comitè nacional (PSE-EE) dels respectius partits, per la qual cosa encara no s'ha detallat quan se signarà de manera oficial, tot i que tot apunta que podria ser dimarts, un dia abans del ple d'investidura del lehendakari.

Amb aquest acord, el candidat del PNB, el lehendakari en funcions, Iñigo Urkullu, previsiblement, serà reelegit per al càrrec dijous en segona votació i per majoria simple, amb el suport de 37 parlamentaris, els 28 del seu grup i els 9 del PSE-EE. El sistema de govern del País Basc permet accedir al govern amb una majoria simple, i evita situacions de bloqueig com la que s'ha viscut a Espanya durant l'últim any.

El principal escull de la negociació s'ha centrat en el desenvolupament de l'autogovern i en les qüestions relatives a la pau i a la convivència, tal com va confirmar ahir el líder dels socialistes biscaïns, Mikel Torres. Pel que fa a la pacificació, va explicar que després del cessament definitiu de la violència d'ETA, el seu partit ha reivindicat la reparació del dany causat a les víctimes i la salvaguarda de la seva memòria.

Sobre l'actualització de l'autogovern basc, Torres va dir que s'hauran de "construir pilars més sòlids per a un futur", davant la necessitat de crear a Euskadi un "espai social propi, diferenciat, més desenvolupat en l'àmbit econòmic i progressista en el social".