13 de juliol: Nova serp per despistar: els tuits d'odi. Arran d'una sèrie de tuits més o menys afortunats sobre la mort d'un torero, els indignats habituals manifesten la seva indignació. Deixant de banda que els morts no tenen honor i les presumptes ofenses als morts no tenen substància: l'honor és un dret personalíssim. Els dits delictes d'odi o d'humiliació a les víctimes del terrorisme són una excepció que cal tractar com són: excepcions a la llibertat d'expressió.

Dues precisions essencials. Una: no existeix el dret a no ser ofès; si fos així, l'il·lícit dependria de si el subjecte s'entén ofès, no del que objectivament en una societat democràtica es tingués per ofensiu. La segona: dir que cal respectar els drets fonamentals i que respectem la llibertat d'expressió, però que tot dret fonamental té límits i que, per tant, el de la llibertat d'expressió també, és limitar la llibertat d'expressió com l'experiència demostra. Llevat de la imputació de delictes o greus defectes morals (no tots) i d'incitar a la violència directa, la llibertat d'expressió no es pot limitar. Algú recorda si de totes les imprecacions que va rebre Bush jr., per la guerra d'Iraq, algunes de ben sagnants, es va posar en marxa algun procés penal? Doncs això. 

Rajoy diu que vol una investidura ràpida. Ho té fàcil: que pacti.

14 de juliol: Rajoy diu que vol una investidura ràpida. Ho té fàcil: que pacti. De moment no ha presentat cap paper oferint pactes, pactes basats en concessions i, per tant, en revocacions de la seva crueltat de polítiques socials, d'emparar la corrupció i de mentides permanents. Per cert, una altra sotragada de més de 8.000 milions a la guardiola de les pensions. D'una sola tacada el 08,% del PIB. Tot un campió.

I atemptat a Niça. Esfereïdor. S'ha dit, però, de tot. I poc de bo. La principal cosa que s'ha criticat és que, en ple estat d'excepció que esmicola la garantia judicial per a la salvaguarda dels drets a la intimitat (escoltes, internet i domicilis), els terroristes circulen lliurement. De què serveix tota aquesta faramalla autoritària en mans incompetents? Si fossin competents no els caldria.
 

15 de juliol: A la nit. Cop militar a Turquia. No ens agraden els cops militars. Com no ens agrada l'autòcrata Erdogan, que, recuperat poques hores després, desferma una campanya de repressió (que ja estava llesta) contra jutges, funcionaris civils i militars, mestres i professors d'universitat i mitjans de comunicació, els sospitosos habituals. La depuració supera ja les 30.000 persones. No hauria pogut ser el cop una resposta matussera a una repressió que es va conèixer amb antelació? 

En tot cas, dir que aquest és el 23-F d'Erdogan, és una nova finestra d'ignorància o mala fe. Suárez al costat d'Erdogan és un perillós demòcrata radical. Ni de lluny són comparables. Que ho demanin als kurds i als més de 3.000.000 de refugiats. I novament, la UE callada fins que el cap de colla, Obama, va obrir la boca. Les cancelleries europees no passen de ser the Voice of his master. Patètic.

16 de juliol: L'anul·lació de les clàusules sòl per part del Tribunal de Justícia de la Unió no té efectes retroactius. És el que tècnicament es denomina sentències prospectives, és a dir, que miren només cap al futur: els seus efectes només es generen a partir del dia de la seva publicació. Més concretament, des del moment que el jutjat ordinari dicta la sentència. En principi no és una solució injusta. En principi. Es diu que la banca no podria fer front a la despesa que això suposaria. I ací rau una il·legítima paradoxa. La banca que ha rebut gràcies als nostres impostos, milions d'euros per sanejar-se, ara veurà com uns fons il·lícits, els de les clàusules sòl, es tornaran lícits. Com el miracle de convertir l'aigua en vi. Això està bé per la Bíblia i altres llibres, sagrats o no, però no per una economia tan liberal com la que es vol implantar, basada en la responsabilitat personal. L'important són els diners, siguin els que siguin, vinguin d'on vinguin, tinguin la qualificació jurídica que tinguin. De fet, a alguns, pocs, la torrada sempre els cau pel costat bo. Pagant els altres.

17 de juliol: Un altre tiroteig als EUA; ara a Baton Rouge. Ací, les víctimes han estat 3 policies assassinats per un venjador. Armes indiscriminadament en poder de qualsevol, brutalitat policial super armada inadequadament i justiciers paranoics fan un còctel tan perillós que fins i tot un cec ho veuria. Una interpretació peculiar de la segona esmena nord-americana, fa que el dret a portar armes, pràcticament qualsevol arma, sigui il·limitat. Com posava de manifest Michael Moore a Bowling for Columbine, al Canadà, país veí i també amb una àmplia història de conquesta de l'Oest i de ciutats de l'Est poc amigues inicialment de la llei, la taxa d'homicidis és molt baixa. El 2013 és d'1,4 per 100.000 habitants; als EUA, 3,9, més d'un 250% més. A Suïssa del 0,7. A Espanya, ja sense terrorisme, igual: 0,7. Pocs comentaris més calen. 

18 de juliol: 80è aniversari del cop d'Estat fracassat de Franco i els seus sequaços facciosos. Fracassat perquè va necessitar 3 anys d'incivil guerra, amb milers de morts i una postguerra més cruel encara que la guerra. Així i tot, tots els mals que el franquisme volia esborrar de la faç de la pell de brau segueixen intactes. Serà per això, malgrat la pluja de quatre dècades de sang i foc, que ser franquista no està mal vist: continuen viles, carrers, places i monuments encara dempeus i les misses pel descans i a glòria de sàtrapa d'El Pardo. I vés amb compte de protestar gaire, que encara seràs qualificat de hater i podries rebre una querella. Com a Itàlia, Alemanya, França, Noruega, Txèquia, Polònia i altres països que van abraçar el feixisme als anys 30. Igual.

Escenes poc explicables dels dits separatistes donant suport al pacte PP-Ciutadans per la presidència del Congrés 

19 de juliol: Escenes poc explicables dels dits separatistes donant suport al pacte PP-Ciutadans per la presidència del Congrés dels diputats. D'excuses inintel·ligibles, moltes. Menysteniment total de la candidatura socialista, que tampoc era una joia. Per molt que el PSOE hagi fet mèrits per no veure votat ni López -amb alguna que altra declaració miserable cap al procés català- ni cap altre candidat rellevant, afavorir qui s'ha querellat contra tu, et vol laminar el país i fer-te fora del món polític -com a mínim- costa d'entendre. Però com diuen els avesats en política, la gent del carrer de política no n'entenem. Potser per això, potser tenen raó, si més no en aquest apartat, els que proclamen que no ens representen.