El preu del petroli ha entrat en el regne del profundament aleatori. I si els bancs centrals van camí de patir una pèrdua accelerada de credibilitat, la OPEP, la no-OPEP i el conjunt d'institucions que els acompanyen segueixen molt de prop aquest camí. Potser per això, la reunió informal que mantindran els països productors dilluns i dimecres en el transcurs del XV Fòrum Internacional de l'Energia està envoltada d'un alt grau d'escepticisme.

El propòsit de la trobada és una vegada més aconseguir una estabilització dels preus de l'or negre. El país amfitrió, Algèria, proposa un objectiu de 60 dòlars, però aquesta mateixa setmana la cotització del barril girava més entorn de les decisions de la Reserva Federal que a les possibilitats d'assolir un acord.

Es tractava d'enviar un senyal al mercat per aturar la caiguda dels preus

Certament, les anteriors cites no van tenir un final feliç. El 17 d'abril va tenir lloc una trobada decisiva a Qatar després que s'incorporés l'Iran, que s'havia deslliurat d'una part de les sancions internacionals. Es tractava d'enviar un senyal al mercat per aturar la caiguda dels preus, que al gener havien arribat a retrocedir fins a 28 dòlars, el seu nivell més baix en dotze anys. Teheran va reclamar el dret de recuperar la seva antiga quota de producció i, per aquesta raó i per d'altres, tot se'n va anar en orris.

Al juny, hi va haver una reunió de la OPEP a Viena i va acabar igualment de forma infructuosa en no complir-se les promeses de restricció dels seus socis. Així, per exemple. Aràbia Saudita va augmentar al juliol les seves exportacions a 7.622 milions de barrils diaris, davant 7.456 milions al juny. A partir d'allà va arrelar un axioma: a priori, una congelació de la producció suposarà un impuls més important per al cru de l'Aràbia saudita.

No obstant això, nous intents s'han reiniciat. El president de l'Iran, Hasan Rouhani, ha dit que Teheran donarà suport a moviments orientats a l'estabilització dels preus. L'antiga Pèrsia ha recuperat gairebé tota la seva quota de producció buscada. El president rus, Vladímir Putin, s'ha mostrat igualment favorable a un acord de congelació de la producció d'un any de durada.

Hi ha hagut notícies i informacions de compromisos en aquest sentit entre Rússia i l'Aràbia Saudita. Però la desconfiança es manté. Així, per exemple, Emirats Àrabs Units ha jutjat "prematures" iniciatives dirigides a frenar l'activitat dels pous i les exportacions.

Aràbia Saudita va oferir reduir el bombeig del cru si el seu rival, Iran, es compromet a limitar la producció aquest any, que és de 3,6 milions de barrils per dia. És important de cara a les negociacions d'aquesta propera setmana, però no hi ha res tancat. És un gest davant les negociacions que fins a última hora no se sabrà si fan canviar els posicionaments.

Estructuralment, el món roman en una situació de sobrecapacitat i sobreoferta en produccions i materials

La recuperació de l'esperança d'assolir un acord va venir a partir d'una recuperació dels països emergents i de les matèries primeres, que va fer pensar bancs com el Citi o Goldman Sachs en una recuperació del protagonisme d'aquests països. Però aquesta perspectiva s'està desinflant. "Estructuralment, el món roman en una situació de sobrecapacitat i sobreoferta en produccions i materials", assenyala el Citi. El ritme més moderat de les importacions xineses ha influït en la creació d'un escenari més modest per a les matèries primeres. El vacil·lant ritme de creixement als països del G-7 i de l'OCDE confirmen la prudència.

Si la demanda en part es desdibuixa, el dèficit pressupostari, per exemple, de les petromonarquies del Golf han assolit rècords. Segons un estudi publicat dimarts a Kuwait, el dèficit assolirà la xifra de 153.000 milions de dòlars el 2016, després de 119.000 l'any passat. Aràbia Saudita representa el 55% d'aquest dèficit. L'única solució per abordar-lo és apel·lant a les fortes reserves d'or i divises. Però això, assenyala l'informe, significarà una menor inversió i més preus per al barril, la qual cosa podria passar entre 2017 i 2020. Aquesta previsió suggereix una manera alternativa d'estabilitzar els preus sense necessitat d'acollir-se a inestables acords.

Al seu torn, des del punt de vista dels països consumidors, un descens del petroli havia de donar una forta empenta al creixement. Aquesta expectativa no s'ha complert. Més aviat, s'ha vist el contrari. Les alces del preu del petroli han tirat cap a dalt de les borses en molts moments jutjant-lo un factor positiu quan abans es veia de manera inversa. Fins i tot els bancs centrals intenten atribuir les tensions deflacionistes amb què topen als baixos preus del cru. Aquests dies, tant la Reserva Federal com el BCE han reduït les perspectives de creixement als EUA i la zona euro, en aquest cas per al 2017 i 2018.

En definitiva, el preu del petroli es mou en un marc de múltiples variables que a la fi ofereix un resultat confús, amb regles difícils de compaginar. En termes globals, no hi ha un factor orientador.

El resultat de tot això pot ser que els participants en la trobada d'aquesta setmana a Algèria mostrin una actitud propera a la conformitat amb els preus actuals, que es mouen entre 45 i 50 dòlars. No és l'objectiu màxim, però en països plens d'aus se sap que val més ocell a la mà que cent a volar.