Mai havia estat convidat a una cerimònia on en una sola tarda es concentrés la mort, enterrament ràpid i resurrecció sobtada d’un partit polític. I si m’ho pregunta li diré que ha estat una experiència vibrant. Tot ha passat en 5 hores.

A les 16 hores, la vella Convergència Democràtica de Catalunya ha entrat al Centre de Convencions Internacional de BCN (CCIB). Feia mala cara. L’anaven a crucificar i ella ho sabia. Els seus familiars (digui’n militants, que han pagat 25€ per cap per poder venir a la vetlla) s’han tancat en una sala i han procedit a clavar-la a la creu. Cap a les 19.00 han començat a enterrar-la i a les 20.00 ja ha renascut de les cendres. Sense una trista processó ni res. Per alguns ha estat una resurrecció i per uns altres un naixement.

Miracle, miracle!!! Hauria cridat la massa en unes altres circumstàncies, però avui aquí tot era d’una normalitat tan normal que sembla que al nostre país cada dia desaparegui el partit que ha governat la majoria dels anys post dictadura franquista i reaparegui convertit en una cosa que diuen que és diferent de l’anterior.

Però la vida té unes casualitats genials. El finestral de la sala de premsa d’aquesta Setmana Santa concentrada en una tarda que han anomenat Congrés Fundacional, dóna just a la porta de l’edifici Fòrum. El mateix edifici Fòrum que el 14 juny del 2008 va veure (i va viure) el 25è congrés d’Esquerra Republicana. Aquell congrés que, sense que ningú ho sospités llavors, va ser el de la seva refundació. Concretament per implosió incontrolada. Recorda? Competien per la presidència del partit Ernest Benach, Joan Carretero, Joan Puigcercós i Jaume Renyer i per secretaria general Uriel Bertran, Ruth Carandell, Rafel Niubó i Joan Ridao. Any 2008, i de tot allò no en queda res.

Potser perquè les renovacions i refundacions de veritat, com les revolucions, no es fan amb floretes ni amb cotó fluix, ni tot es fa sota control.

El cas és que entre ¾ de 7 i les 20.00 Convergència ha estat de cos present a la primera planta del CCIB. A partir d’aquella hora, el congrés del nou partit s’ha fet a la planta baixa. Curiós.  

El primer ha estat constituir la mesa del Congrés Constituent del Nou Partit Encara Sense Nom (CCNPESN). El formen set homes i quatre dones.

A les 20.16 ha pres la paraula Artur Mas, l’ex president amb motxilla. Sí, perquè s’ha presentat al CCNPESN amb una motxilla, imatge que ha estat molt comentada. Quan ha entrat a la sala li he preguntat per l’accessori i li he comentat el rebombori creat. Ha posat cara de sorpresa i ha dit: “Sí? Doncs l'he agafat per poder portar els papers del cap de setmana”. 

A les 20.18, Mas ha fet una metàfora marinera sobre aquell partit que va néixer a Montserrat, que ara amara després d'una intensa singladura en un port des d’on salpa un nou vaixell cap a Ítaca. Combo total!

Per cert, sobre això de Montserrat... Quatre persones, inclosa una consellera, em comenten que CDC va néixer en un lloc tan religiosament espiritual i ha mort convocant els seus militants a la Pride BCN d’aquest dissabte. “Alguna cosa sí que ha canviat, no?”, rebla la consellera...

 

 

Pren la paraula en Jordi Cuminal per proposar els dos noms del nou partit. Igual que Mas, també va amb camisa blanca. Demana excuses perquè s'han filtrat les propostes. No ha aclarit si el nou partit també filtrarà. 

A les 20.39 ha dit el primer nom que entra al concurs: "Més Catalunya". Xiulets. També proposta l'abreviatura "MesCat", que genera breus aplaudiments.

A les 20.40 proposa "CATALANS convergents". Algun aplaudiment més que amb el nom anterior. Però tampoc gaires, no cregui. 

A les 20.45 la premsa és convidada a abandonar el plenari. Sortim i el bar està tancat. Llàstima. Marxem a la sala de premsa a mirar el TN per informar-nos del que passa al CCNPESN.

Deixem enrere una sala on continua la topada entre els que creuen que és moment de fer un partit nou de veritat però de veritat i qui pensa que sí, però amb l’ordre, el seny i el control que hi havia hagut sempre a Converg.. ai no, que ja no existeix...

A les 21.27 hem vist per TV3 que la gent estava sortint del plenari i que alguns estaven molt emprenyats. Tots hem corregut a buscar testimonis. El primer que m’he trobat m’ha dit. “És el primer cop que podem dir alguna cosa i la diem”. Uaala!!! Ha nascut la Cupvergència!!!

La gent que surt a fumar o simplement a xerrar, explica que quan s’ha obert torn de paraula hi ha hagut cues davant dels micròfons disposats per la sala, una cosa impensable fins ara. Sí, esclar, ja passa... Quan li dius a la gent que vols fer un nou partit amb una nova manera de fer les coses, la gent et pren la paraula.

21.45 Ens comuniquen que s’ha decidit crear una comissió per decidir el nom del partit i que aquest dissabte treballarà fins a consensuar-ne un.

Efectivament, avui ha nascut un nou partit. A l’antiga CDC això no hauria passat.

I encara falta dissabte i diumenge! Una festa!