Quaranta-vuit hores abans d'iniciar-se la sessió d'investidura de Mariano Rajoy com a candidat a la presidència del govern espanyol, el president en funcions i el líder de Ciutadans, Albert Rivera, han presentat en societat el catàleg de propostes acordades perquè el partit taronja deixi els seus 32 escons al Partit Popular. Mariano Rajoy arriba així als 169 escons que sumats al de Coalició Canària assoleix els 170 parlamentaris. Una xifra insuficient, ja que no arriba als 176 on es troba la majoria absoluta i tampoc cap grup ha decidit situar-se en l'abstenció en segona votació, amb la qual cosa els 'no' seran, si no hi ha sorpreses, els de 180 diputats. Estem, per tant, davant d'una investidura políticament tan fallida com la de Pedro Sánchez el passat mes de març, en la qual va assolir 132 vots favorables.

Però si aritmèticament els números són els que són, una altra cosa és el que han cuinat PP i Ciutadans per tancar aquests acords. És aquí on cobra especial importància el pacte assolit per laminar el model d'immersió lingüística vigent a Catalunya. La proposta d'un model educatiu trilingüe en les comunitats autònomes amb dues llengües oficials és un simple esquer. Qui pot estar en contra que els escolars tinguin un bon domini de l'anglès? Sobretot quan el dèficit en idiomes estrangers és alt a Espanya comparat amb la gran majoria de països europeus.

El que es persegueix amb l'acord entre PP i Ciutadans és situar en primera línia de la batalla política el tema de la llengua i l'envit contra el català. Molt més si és té en compte que aquest és el gran objectiu polític de la formació taronja des de la seva fundació i que aquest diumenge 28 d'agost han estampat la seva firma en una cosa que durant la campanya electoral van jurar i van perjurar que no farien: convertir en president Mariano Rajoy. A falta d'un acord raonable en la lluita contra la corrupció i la regeneració política, es ressalta el pacte en aspectes més existencialistes com són la unitat d'Espanya i el trencament de la preeminència del català en l'educació.

Molt fum per a tan poc resultat. L'acord d'investidura no està en camí d'investir ningú i el paper firmat contra la immersió tampoc acabarà amb ella. És cert que poden posar-se d'acord, com ara han fet, dos partits polítics importants, però l'educació dels escolars a Catalunya es decideix i es legisla al Parlament de Catalunya, no al Congrés dels Diputats.