La nit ha estat llarga i curta a la vegada a l'escola Joan Boada del barri de Sant Roc de Badalona. Llarga perquè no s'acabava mai. Curta perquè no hi ha hagut temps d’adonar-se que ja era de dia i no s'havia dormit.

A les 21.47 una trentena de persones eren a la porta de l'escola protegint-la. Uns quants duien sacs de dormir i motxilles per passar-hi la nit. La majoria no es coneixien de res. Circulen notícies que als instituts de la ciutat no hi han arribat les claus per poder obrir-los. La votació es realitzarà a les escoles municipals i a les biblioteques. La gent s'organitza per repartir-se per diverses escoles pròximes.

A les 22.00, un grup d'unes 15 persones van cap al Baldomer Solà, que és a un parell de carrers. Allà, a aquella hora, unes 30 persones ja ho tenen tot a punt per passar-hi la nit. A mig camí cinc matrimonis sopen a la terrassa d'un bar. Els pregunto què en pensen del referèndum. En Jose diu que votarà que sí “perquè el país fa vergonya. Aniria a viure al Marroc si no fos perquè tinc dos fills”. Assegut davant seu en Carlos em diu que és “català i espanyol”. Creu que ha vingut massa policia i això l'ha molestat molt. “No calia”, afirma. Un tercer explica que ell votaria “si hi hagués garanties. No hi ha llistes, ni ens han enviat res i no sé si puc votar en dos o tres llocs diferents. No m'ha arribat cap informació i ningú m'ha explicat res. De dins del bar, i amb una gerra de sangria a la mà, surt un quart opinant que diu que no està en contra de poder votar “però no tinc cap informació de la votació ni dels motius pels quals votar sí o no.

Mitja hora més tard, a l'escola Mercè Rodoreda, prop del centre comercial Màgic i amb molta més llum que als dos llocs anteriors, un centenar de persones comenten la jugada. Entra un veí del barri encuriosit i la conversa deriva ràpidament cap a l'aeroport de Castelló. A pocs metres, una família pren la fresca a la terrassa del bar Cañón. Acaben de sopar per celebrar que el fill dels uns i la filla dels altres han comunicat als respectius pares allà presents que esperen un fill. El futur avi patern espera que l'endemà (avui per vostè) “sigui un dia de festa” i si els deixen, la família anirà a votar. Tota? Nooo. El futur pare de la criatura diu que no votarà perquè està fart de tots els polítics i amb tot això del referèndum “ja no es parla d’Urdangarin”. La futura mare no diu res. Em falta un no. El futur avi matern fa cara que aquesta és la seva opció, però calla.

A les 00.02 el famós helicòpter que ha sobrevolat tota la nit l'àrea de BCN fa la seva primera aparició a la zona. Quan la gent queda enlluernada pel potent focus, la gent el saluda.

00.34 Els Mossos arriben a la Josep Boada. Per omplir la paperassa, demanen la documentació de dues persones. Dos voluntaris els hi donen. Avisen que a les 6 del matí tothom haurà de desallotjar.

- Hi ha menors? (pregunten)

- No.  

- Quines activitats estan realitzant aquí en aquest moment?

- Ara mateix un taller de contes eròtics.

I se'n van.

Vaig a fer un tomb per BCN. La vida transcorre normal. Potser es veuen més patrulles pel carrer. No puc evitar pensar que avui, per més d'un, és el dia perfecte per conduir completament torrat. A ningú se li acudirà fer controls d'alcoholèmia.

Al final a la Josep Boada s'hi han quedat a dormir 23 persones i unes desenes de mosquits. Com punys (els mosquits). I amb molta gana (també els mosquits). I puc confirmar que són sords perquè ni s'han immutat amb els potents roncs d'algun dels éssers humans presents.

A les sis han arribat reforços. Més de 100 persones. Tots han sortit al carrer a esperar els Mossos. A un quart de vuit ha passat un senyor gran cridant: “¿A partir de qué hora se vota?”. Li han dit que de les 9. “¡Pues vendré!”.

A les 7.17 ha passat per davant de la porta una patrulla dels Mossos. Dos minuts més tard, el cotxe ha tornat per l'altra banda de l'avinguda, sentit BCN. Quatre agents han creuat les vies del tramvia i han anat cap a la porta. S'han aturat a una distància de la gent i han llegit l'ordre del TSJC. Han demanat accedir a l'edifici a través d'un passadís fet pels presents. Se'ls ha comunicat que no, que no farien el passadís.

- Saben que incorreran en un delicte de desobediència?

- Sí.

- Doncs bona jornada.

Mentre tornaven al cotxe, la gent els ha aplaudit. Dos dels Mossos s'han quedat a la vorera del davant i el vehicle ha marxat. Comença a ploure fort. Molt fort.

7.45 Comencen a organitzar-se les taules per posar-hi les urnes.

8.00 El coordinador del col·legi electoral pregunta si entre els presents hi ha el president i els vocals previstos per sorteig. No. Anuncia que demanarà voluntaris per exercir les seves funcions i que el mòbil d'aquestes persones quedarà segrestat durant les votacions. Apareixen els voluntaris necessaris en 30 segons. La gent els aplaudeix

A les 8.21 vaig al bar del davant del col·legi a menjar alguna cosa. Passo pel costat dels dos mossos i em saluden. Demano un entrepà de fuet. El propietari, al que els habituals anomenen Víctor, em diu que millor que no, que el fuet està tan dur que no pot ni tallar-lo. La TV està engegada i connectada a TV1. El titular general és “Desafío a la ley” i a sota “Los Mossos no estan precintando los centros”. Mentre uns tertulians comenten la jugada, veiem imatges del desembarcament de material del vaixell que no és el del Piolín. I, de sobte, passa un fet que feia anys que els meus ulls no veien: entra un senyor i es demana una “barrecha”. He retrocedit 40 anys enrere.

A les 9 en punt s'obren les portes del col·legi. Llargues cues. El primer a votar és un senyor de 93 anys que, assegut en una cadira, introdueix la papereta mentre diu: “Yo soy socialista y quiero votar”.

Mentre esperem poder votar, cau el sistema informàtic i per mig Catalunya cauen les hòsties. La gent ho segueix tot minut a minut a través de ràdios, mòbils i tauletes. Tot va molt lent. Aconsegueixo votar a les 9 i 23 minuts del dia 1 d'octubre del 2017.

I el dia només ha començat.