“Despacito” ja té substituta com a cançó que escoltarem fins i tot sota l'aigua d'un mar ple de piranyes. I afamades. Les piranyes. La nova melodia es titula “Minoritaris i violents”. L'ha compost l'Estat i la canta, amb gran fervor patriòtic, el Cor de l'Exèrcit Político-Mediàtic.  

La cançó és de desamor cap aquesta raça estranya que viu al nord-est del paradís i que són una colla de .... (col·loqui a la línia de punts qualsevol adjectiu injuriós que li plagui. I no cal que en sigui només un). La lletra consisteix a intentar convèncer el públic que als carrers de Catalunya hi ha un estat de violència insostenible provocat per quatre gats. Posem exemples? 

Sobre el tema violència, dos il·lustres periodistes que parlen amb un gran coneixement de la realitat catalana perquè la viuen cada dia des dels despatxos del Madrit (concepte) més influent. Els més vells del llogaret diuen que l'últim cop que aquests dos van topar-se amb la realitat catalana va ser setmanes abans de la invenció de la roda. I la van conèixer de vista. La realitat. Amb tots vostès, dos dels solistes de la cançó de moda, en la seva modalitat "la gent es mata pels carrers": Per ordre d'aparició, Juan Luis Cebrián (Panamá Jack) i Jesús Cacho:

En aquest segon cas, la trampa dialèctico-argumental és comparable a algú que agafa una barra de ferro que està al costat del teu cotxe, et rebenta els vidres i després et diu: "farem el possible per evitar que hi hagi barres de ferro prop dels cotxes i que hi hagi vidres". Sí, molt bé, però qui ha trencat els vidres amb la barra de ferro ha estat vostè, senyor. I jo no he obert boca.

Però la cançó també té el vessant "són una minoria que fa molt de soroll". Aquí la lletra repeteix sense parar que cada cop hi ha menys indepes. És la portada de l'ABC de l'endemà: 800 mil manifestants menys que el 2014:

Doncs bé, mirem-nos les xifres de la Delegación del Gobierno de l'any 2014 a veure què: 

Ai las! 520 mil manifestants! Per tant, si segons l'ABC aquest dilluns van haver-hi 800 mil manifestants menys que l'any 2014, vol dir que estem parlant de 280 mil manifestants negatius. Soc de lletres, però fins aquí hi arribo: si a la xifra de referència en treus 800 mil, dona això. O sigui, la gent que vostè va veure, allà mateix a la mani o per la TV, no només no existien sinó que calia restar-los del zero. Fins a menys 280.000.

Però tampoc cal menysprear el final de la cançó. Avui El País insisteix en el concepte "quatre gats" dient que la mani van ser mig milió d'arreplegats:

Doncs bé, mirem què publicava l'ABC l'any passat: 

Vaja, el mateix ABC que diu que s'han perdut 800 mil manifestants l'any passat donava una xifra oficial que aquest any, segons El País, ha augmentat en 130 mil. Doncs sí, la costa va a menys. Molt.

La cançó sonarà molt, sí, però la lletra i la música són una broma. Una broma, però, que ve acompanyada d'amenaces, una justícia teledirigida i una democràcia que cada cop fa més mala cara. I el pitjor és que no és un constipat. 

José Antich
Editorial La gent impulsa l'1-O José Antich