Mentre vostè està llegint això, un humil servidor està internat en una casa de repòs. M'estic recuperant de l'esgotament causat per la recerca més brutal que he hagut de fer durant aquests últims segles.

Resulta que, de bon matí, han saltat les alarmes anunciant que el delegat del Gobierno, Enric Millo, havia demanat perdó pels fets de l’1 d'octubre. Ja ho sap, allò de diumenge, quan centenars de ciutadans, en una acció sediciosa coordinada, van donar cops d'ull a juganeres pilotes de goma, cops de cap a indefenses porres i van amenaçar amb les mans alçades terroritzats policies entrenats per repartir hòsties com qui reparteix propaganda de llocs de senyoretes a la sortida de Construmat.

Quan he sabut això del perdó, he començat a buscar les declaracions com un boig. Bàsicament, perquè si ara demanen perdó per una actuació brutal que neguen des de fa cinc dies, vol dir que l'actuació brutal va succeir. I, per tant, a més de reconèixer que van provocar-la, estan reconeixement que han estat mentint i manipulant durant 5 dies.

Total, sap què m'ha passat? Doncs que, ai las, no les trobava. Jo buscava el senyor Millo dient, com li feien dir els titulars, una cosa com per exemple: “Demano perdó per l'atac indiscriminat a una població civil que no estava provocant cap aldarull. Demano perdó per haver provocat centenars de ferits. Demano perdó perquè el Gobierno va estar tot el dia afirmant que havia estat la gent qui havia atacat i ferit els policies. Demano perdó perquè el Gobierno ha estat dient que la gent s'havia inventat les ferides. Demano perdó per haver posat en dubte la xifra de ferits. I, ja de pas, demano perdó perquè el portaveu del PP al Congreso, Rafael Hernando, va excretar dimarts, després d’una indigestió aguda de Pentavin amb perforació rectal, les frases: “La huelga de Catalunya es de corte nazi”, “Turbas violentas cortan carreteres” y “ERC, la CUP y otra formación (sic) están deseando que haya muertos en Catalunya”.

I vinga buscar-les i buscar-les. I res. Uns nervis, escolti. Sort que al final, gràcies a l'ajut de moltes persones humanes he aconseguit el fragment. Correspon a una entrevista que Lídia Heredia ha fet a Enric Millo als Matins de TV3:

Efectivament, ho ha sentit bé: “No puc fer més que lamentar-ho, demanar disculpes en nom dels agents que van intervenir en això, però també... bla, bla, bla”. O sigui, no està demanant perdó ell, ni el Govern que ell representa. Demana perdó en nom dels agents. O sigui, la culpa és seva. Dels agents. Es veu que els xicots estaven al "Piolín of the sea" i se'ls va acudir: “què, anem a fer un tomb”, la cosa se'ls va complicar, se'ls van escapar unes hòsties i res, que “Lo siento mucho me equivocao y no volvera a ocurrir”. Però, a veure una cosa... Si els agents van repartir, va ser perquè algú els va donar una ordre, no? Per tant, sí, han de demanar perdó els policies per la desproporció, naturalment, però també qui els va deixar anar solts.

I no és Enric Millo qui ha de fer-ho, tot i que li entra al sou. Perquè ell no va donar l'ordre. Els que han de sortir són el president i la vicepresidenta del Gobierno i el cap de l'operatiu a BCN, aquest senyor que el 23-F va presentar-se a la caserna de la Guàrdia Civil del seu poble vestit de falangista.

Demanar disculpes i, a continuació, fotre el camp el més lluny possible.