Dos de febrer. El senyor Marmota arriba a casa seva, engega l'ordinador i es disposa a mirar les notícies del dia. La més destacada és la d'un escorcoll relacionat amb el 3% de l'antiga Convergència. El senyor Marmota intenta recordar les vegades que ja ha vist aquest mateixa notícia, amb el mateix contingut i idèntics protagonistes. De sobte somriu. Li han vingut al cap aquells llunyans dies, quan encara existia Convergència, Convergència i Unió i Unió. Era quan ell encara es mirava les notícies al televisor i a l'hora exacta en què feien l'informatiu. Un televisor en blanc i negre on ja apareixia la Guàrdia Civil escorcollant CDC i detenint gent. La mateixa gent.

El senyor Marmota recorda aquells dies amb nostàlgia. Era jove i encara compartia pis amb la senyora Candelera. Era quan tots dos comentaven com n'era de bonic que sempre hi hagués imatges del moment precís de l'escorcoll. Ells van batejar-lo com el fenomen de la ciència infusa, pel qual alguns periodistes sabien (i saben) el lloc on succeiria (i succeeix) tot. I, casualment, ja hi eren (i hi són) abans de que arribés (i arribi) la policia o la Guàrdia Civil. 

El senyor Marmota també recorda aquelles peces publicades pels diaris digitals on s'explica tot abans de que passi. Peces de moooltes línies que, gràcies a un sofisticat sistema de modificació de l'espai-temps, permeten oferir detalls que després, ai las, succeeixen realment. Un format periodístic que ha anat millorant a cada escorcoll fins arribar al punt que, com si fos la porra del Barça-Madrid, s'aposta per la xifra de detinguts, se'ls qualifica de mafiosos, se'ls jutja i se'ls declara culpables: 

Però, com passa a les porres, tothom opta pel seu propi resultat. I si el de dalt en diu 15, el d'aquí baix en diu 19 i posen una foto d'arxiu de qualsevol dels altres escorcolls. Esclar, n'hi ha hagut tants, que l'arxiu és inacabable:

El senyor Marmota, però, aquest cop està desconcertat. Surten noms de diversos detinguts i llavors apareix el jutge i fa una nota dient que ell no ha ordenat detenir ningú. I, de sobte, qui emergeix del no-res és la fiscalia dient: Ei, que hem estat nosaltres! És quan el senyor Marmota es pregunta si ha nascut la policia fiscadicial en substitució de la policia judicial. Però el pobre senyor Marmota encara es desconcerta més quan llegeix aquesta piulada:

Empresa equivocada? Què passa, no saben ni a qui han d'escorcollar? I hi van amb armilles antibales? És una constructora o una empresa de perillosos jihadistes?  I llavors és quan el senyor Marmota recorda altres moments memorables. Aquell escorcoll a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet on, per arreplegar quatre factures, van organitzar una performance amb fins a 10 guàrdies civils situats a la porta impedint el pas a ningú, perquè ningú volia entrar-hi. O aquell escorcoll a Método 3, d'on van treure diverses caixes que, presumptament, incloïen documents hipersecrets i que realment estaven buides, tal com es va veure en una imatge. 

El senyor Marmota sospira profundament i decideix apagar l'ordinador. Aquesta història del 3% ja se la sap de memòria i sempre acaba igual... fins que hi ha el següent escorcoll, que és quan li tornen a explicar la mateixa història. Però al final mai acaba de passar res. Molta detenció, o suposada detenció, i cap judici, cap condemna. Coses gravíssimes que es van estirant com un xiclet i no acaben de tenir un culpable. I resulta que al senyor Marmota li molesta molt (però molt) la corrupció. Es digui Luis, Jordi o Manolo, però té la sensació que aquí això funciona com els pollastres a l'ast del diumenge al matí: ells sempre estan girant i, per tant, se suposa que estan coent-se, però quan apareix un client, sempre n'hi ha un a punt per ser servit. I quan apareix el següent client, també. Sempre hi ha pollastres girant, coent-se, i sempre hi ha pollastres a punt per ser servits quan el client ho necessita.   

El senyor Marmota comença a estar fins les orelles que li diguin que ve el llop i el llop no acabi de venir mai. I no falta gaire perquè, quan li tornin a dir que hi ha hagut un nou escorcoll del 3%, no només ja no engegui l'ordinador per saber què ha passat, sinó que truqui als senyors i senyores Escorcoll per comunicar-los que quan arribi el de veritat, el bo, si és que arriba algun dia, que l'avisin. I que, mentrestant, ell es dedicarà a intentar convèncer la senyora Candelera que poden intentar refer la seva vida conjuntament. 

O sigui, que a veure si al final s'acaba perdent l'efecte buscat...