Ha estat un dels grans temes del cap de setmana. Tant tema que va obrir informatius. Es tracta del famós testimoni secret i protegit i no-se-quantes-coses-més que, segons una misteriosa filtració, va declarar haver parlat amb Artur Mas (quan encara no era president) de donacions a Convergència i que aquest va derivar-lo cap a Germà Gordó, que se suposa era l'encarregat del tema en aquell moment al partit. Ah, i una cosa important, aquest testimoni, que assegura haver parlat amb Mas d'aquestes donacions, diu, segons la informació que ha aparegut i que l'adjunto, que ell “va interpretar” que aquestes donacions eren “a canvi d'obtenir obra pública”.

Per tant, què tenim? Que, què tenim? Un senyor que diu que va parlar amb un altre que li va dir una cosa que ell va entendre que era allò el 3%.

I ara anem a un altre tema de testimonis, en aquest cas aparegut avui, i que no ha estat un dels grans temes del dia. De fet, ni ha obert informatius i per a molts dels que l'altre tema va ser un gran tema, aquest no ha estat tema. Ni gran ni petit. I el tema és aquest:

Què tenim aquí? Doncs si es mira la peça veurà que tenim una conversa gravada. O sigui, ja tenim alguna cosa més que en el cas de l'anterior testimoni. Encara que sigui la veu. I en aquesta peça de Carlos Enrique Bayo i Patricia López, a part d'escoltar el testimoni, també tenim la possibilitat de llegir com ens expliquen que aquesta història forma part de l'anomenada Operació Catalunya. I que aquest testimoni hauria servit per muntar el cas 5% de Felip Puig al port de BCN, que va quedar en no res. Però, sobretot, ens expliquen quin era l'objectiu del Ministeri de l'interior per fer el que va fer, quina era la seva estratègia, com obtenien declaracions que després van usar per crear titulars de premsa i hi apareix l'apassionant moment Camarga.

Doncs bé, ara vostè i jo ens podem creure o no aquest broker francès i el que explica a la conversa que li van gravar sense ell saber-ho. De la mateixa manera que podem creure'ns o no el senyor misteriós que “va interpretar” que Mas li demanava diners a canvi d'obra pública i que va anar a explicar-ho a un jutge. I ens ho podem creure o no en base a la confiança que ens mereixin aquests dos ciutadans. El problema és que només amb la confiança fem poca cosa.

Quina prova tenim vostè i jo que el que afirmen aquests dos senyors sigui cert? Cap. Ni tampoc tenim cap prova que menteixin. Per tant, tots dos tenen la mateixa credibilitat: o cap o tota i depenent de la nostra confiança en ells. Ara bé, quan un mitjà es creu l'un i fa una peça sobre el tema, no seria just que la fes sobre l'altre? I viceversa. No, per allò d'informar i tal, sap? O això funciona a la carta? El que denuncia un testimoni m'interessa i l'altre no. Independentment de les sospites, les certeses i les intuïcions de cadascú.

És com si jo vaig dient que vostè va matar Manolete, la gosseta Laika, els marquesos d’Urquijo i Chanquete. Pot ser veritat o no, però si ho fos, estaria bé que jo ho demostrés, no? Miri, tornaré a escriure el mateix que he escrit en altres articles que tocaven la qüestió del 3%:

1/ em molesta molt que em robin.

2/ em molesta molt que em prenguin el pèl.

3/ em molesta molt que em menteixin deliberadament i per obtenir un benefici polític.

4/ em molesta que per denunciar una utilització absolutament grollera de la corrupció amb finalitats polítiques sembli que jo estic defensant la corrupció i que m’hagi de justificar.

5/ em molesta que s'utilitzi una presumpta corrupció per combatre idees. I, en tot cas si es fa, es combaten totes. 

Vull saber qui ens ha robat, si és que ens han robat. I se me’n refot que sigui el Cas Bárcenas, el cas Gürtel, el cas dels EROS d’Andalusia o els nostrats 3%, Mercuri, o Pretòria, que cueja des del 2009. I vull que al judici del cas Millet surti tota la veritat. TO-TA. Afecti qui afecti. I no sóc ningú ni em crec ser ningú per anar donant lliçons de res però, sisplau, una miqueta de prevenció abans de convertir en veritat la filtració d’un senyor que “interpreta” coses. Que no dic que no ho siguin, però és que no hi ha cap prova. O les mateixes que en l'altre cas, per tant, els dos casos són igual de certs o de mentida, no? Doncs mateix tracte.

Ah, per cert, unes coses que, d'altra banda, dec haver entès malament, però que no em quadren. Mister interpretació diu que va parlar amb Mas abans de ser president i que Mas li va demanar diners a canvi d'obra pública. Fantàstic, però si Mas no governava, sobre quina obra pública volia comissions? Des de quan el cap de l'oposició licita obra pública? O és que Mas licitava obres del Tripartit i després cobrava ell el 3%? O potser és que estem parlant de donacions pures i dures que, agradi o no, són legals? 

Però bé, no em faci gaire cas. Sap què em passa? Que no entenc les coses, que escric el que escric perquè estic a sou dels indepes i que em dedico a defensar corruptes per justificar el Procés i, bla, bla, bla...