Això de la Real Academia de la Lengua Española (RAE) ja no és el que era.

Una institució que vostè i jo ens imaginaríem plena de senyors "enjutos" i "circunspectos", resulta que últimament acull personatges amb un nivell que ratlla l'insuperable. I en alguns casos, sobretot, ratlla. Un d'ells és el reputat intel·lectual Félix de Azúa. A la seva llarga llista de èxits, cal afegir-hi ara un parell de reflexions fetes en una entrevista a la revista Tiempo que ja han estat estudiades a can premis Nobel de cara a atorgar-li el guardó de forma (i manera) perpètua. La primera és un exemple més de com els autoetiquetats ideòlegs de l'esquerra xopped tenen una idea de les dones respectuosa i totalment allunyada dels clixés masclistes:

Ah, Azúa... Gran pensador (ara no li cito les seves històriques aportacions cabdals pel pensament de la Via Làctia perquè estaríem aquí fins a l'eternitat infinita... O més).

Azúa, per sobre de tot, home sincer, conseqüent i desinteressat. Fixi's, ell sap que tots sabem els autèntics motius pels quals el van fer ejectar de Catalunya, però ell continua dient que va ser per la pressió lingüística i el bla, bla, bla. I nosaltres, que som gent elegant, no anem explicant la seva vida privada. I l'excusa victimista la diu amb una cara tan convençuda que ha aconseguit una cadira a la RAE. Felicitats! Tothom es guanya la vida com pot i després recull les genolleres i es renta la boca per si li queden restes. Però el més bonic és que amb la seva fantasia elabora simpàtiques teories com la que també diu en l'entrevista i on relaciona el clima social de Catalunya amb el l'existent a l'Euskadi on ETA assassinava. Si senyor!!! Cridem tots els peixaters junts (i juntes): "Azúa campió!, Azúa campió!"

Perquè, a veure, no és bonic que un reconegut intel·lectual s'inventi persecucions i que un Estat el premiï asseient-lo en una institució? No diu molt això del reconegut intel·lectual i de l'Estat?

Però, no se'n vagi, que hi ha més diversió...

A la mateixa institució on s'hi asseu Azúa, també hi trobem l'assot del pensament correcte. L'home dolentot. La permanent úlcera crítica. El Coelho que beu la cervesa a morro i escup les closques dels cacauets a terra. L'home que a Twitter deixa anar sentències que despentinen el crepat de les iaies que berenen un suís i una ensaïmada a les cafeteries de les capitals de província de l'Espanya del blat. Sisplau, un aplaudiment per Arturo Pérez Reverte i la seva reflexió feta mentre s'arrencava els pèls del pit a mossegades...

I, naturalment, quan un troll apareix a la seva vida, l'home que s'encén els llumins a l'escrot treu allò que porta a dins i li diu "chaval, en la calle te espero"

Renoi, quin nivellàs!!! Tant que crec que si la RAE es reunís a la barra d'un bar amb neons d'una carretera comarcal sense asfaltar, els farien fora per vulgars.