Si ara miro enrere m’adono, amb sorpresa, que la vida m’ha donat gairebé totes les coses que anhelava, fins i tot les que em semblaven més difícils d’assolir. Ho escric meravellat, amb l’esperança que serveixi per calmar el neguit dels joves i els senyors desorientats que veuen negre el seu futur perquè són massa llestos per adaptar-se al clima de misèria general i alhora massa insegurs o inexperts per distanciar-se’n o combatre’l.
La primera cosa que cal fer en temps de crisi és simplificar. La vida és dura i nosaltres som molt fràgils. De vegades som com un gladiador llançat al mig d’un circ ple de lleons que ressusciten cada cop que els travesses amb l’espasa. Quan la situació es posa difícil és quan has d’estar més tranquil i quan has de mesurar millor l’energia que dediques a les coses. Saber abstenir-se de fer res que no tingui un propòsit important és una virtut que s’ha d’aprendre dels reis i dels artistes.
La segona cosa que cal fer és reduir la velocitat de la marxa. Matar la pressa sempre és bo, però és imprescindible si no saps gaire on vas o sents l’impuls d’enfilar-te al primer tren que passi ple de gent per fugir de la confusió. També és recomanable evitar parlar amb grans paraules. L’èpica i la poesia neixen de l’acció. Els plantejaments grandiloqüents ens justifiquen perquè ens fan sentir petits i ens empenyen a abraçar miratges que ens consolen però ens fan perdre un temps preciós.
Per prosperar i ser feliç cal aprendre a limitar-se i treballar amb tenacitat. La felicitat ve de la fe que poses en les coses que has triat elevar i protegir. La intel·ligència evoluciona amb la pràctica i, si et concentres a dominar el tros de món que realment t’importa, la mateixa vida t’anirà elevant per sobre de les resistències de l’entorn i dels problemes personals. Competeix, doncs, només amb tu mateix. Deixa que el foc de l’instint i de la intuïció fongui el gel dels prejudicis i vigila de no perdre’t dins d’un argument massa complicat.
Si protegeixes allò que és important per tu, veuràs com el temps destrueix obstacles que semblaven insalvables. Res del que és superflu al final no dura gaire. La prova és que quan has traït el cor i has pres un camí equivocat no hi ha excuses que serveixin, només lliçons per poder rectificar i potser reinventar-te. Escull les amistats amb cura i allibera’t de les relacions que t’obliguin a mentir de forma grisa o baixa. Practica la comèdia però no perdis mai la capacitat de ser sincer amb tu mateix i els altres.
Estima sense por i, quan sigui necessari, ataca els enemics sense vanitat i sense remordiments.