El Rei va venir dijous a Catalunya. I qui li va escriure el discurs va deixar-lo en evidència. Si el Rei ve a un acte públic, ha de saber que el president de la Generalitat, aprofitant la seva presència i la de la flor i nata dels empresaris, farà un discurs reivindicatiu. I si no ho sap, té un problema. I aquest problema es diu desconnexió de la realitat.

I, si el Rei ve a Catalunya, amb la que està caient, el president de la Generalitat li fa un discurs explicant els greuges que neguitegen els empresaris presents i ell respon amb un discurset que podria haver fet a la inauguració de la fira de la bleda d'Astorga, llavors la monarquia espanyola ja té dos problemes. I aquest segon problema es diu estar en mans d'un govern que l'aïlla del món. I, de rebot, té un tercer problema, destil·lat dels dos anteriors: qui hauria de saber que el president de la Generalitat farà un discurs reivindicatiu i, o bé no ho sap o bé no ho vol saber, i el deixa venut davant dels empresaris, estima poc la institució i té molt poques ganes de solucionar el conflicte.

Pagaria (i mooolt!!!) per poder saber quina sensació té el Rei quan ha de llegir aquests discursos buits. Què deu sentir quan li fan fer aquest paper? Què deu pensar un senyor que ens els venen com a molt preparat quan la Moncloa decideix enviar-li un text transparent i ell queda com un marcià acabat d'aterrar?

Madrit (concepte) ha tingut molt mala sort amb la gent que han contractat per explicar-los el que estava passant a Catalunya i per gestionar la situació. Mala sort que en el 99,9% ha estat auto provocada. Un exemple ha estat la fins ara delegada del Gobierno. Aquesta senyora viu a BCN com podria viure en una illa del Pacífic central i venir a treballar cada dia per tele transportació. La seva connexió amb la realitat catalana és la mateixa que la d'algú que va a una reunió d'una associació animalista vestit de torero i regalimant sang. A Catalunya hi ha molta gent del PP que coneix la realitat del país. I ella no n'és una. I per molt que aquests (i aquestes) que sí que saben de què va la cosa i l'expliquen a Madrit, o bé no se'ls acaben de creure o bé els interessa no creure-se'ls. I allà, durant molt de temps els ha convingut aquest “llanismedelunisme” de vestir pantalons blancs en ple hivern, lluir jaqueta creuada amb botons daurats, passejar look de figureta de Lladró i ficar al Rei en jardins de complicada sortida.

Però ara toca canvi d'estratègia. Ara toca cara amable. S'ha acabat la manera de fer dels Marcelo Brothers. "Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" i, per tant, adéu a l'insult, a les clavegueres de l'Estat, a la guerra porca (més marrana que la bruta) i a la filtració de proves falses a periodistes amics. Comença l'època de fer veure a la opinió pública que els intransigents són els altres. 

I l’Enric Millo, la nova cara oficial del PP a Catalunya, és un senyor que coneix bé la realitat del país. Massa i tot. I té sentit de l'humor. I empatia. I no està encarcarat com una moixama (des del punt de vista de caràcter). I potser des de la seva nova responsabilitat podrà fer coses diferents.

Quines? No ho sé, per exemple, avisar el Rei de la que li pot caure en un acte públic i permetre-li estar a l'alçada de les circumstàncies.