Les xarxes socials s'han escandalitzat amb la brutal violació d'una jove de 16 anys a Rio de Janeiro perpetrada per 33 homes que no patien, a priori, cap tara mental. Eren homes, i els homes –repeteixo, a priori– són el gènere assenyat, la normalitat psicosocial, el desitjable.

Les dones som les neuròtiques, les sensibles, les inestables, les imprevisibles, les geloses, les provocadores, les irritables i irritants, les de la regla i els desajustos hormonals.

Les de les denúncies falses i les que els robem la casa.

Ja que resulta que 33 homes assenyats (és impossible estadísticament que tots o la majoria d'ells patissin alguna malaltia mental), aquests subjectes deshumanitzats i sàdics, van violar i van gravar amb un telèfon mòbil la seva repugnant acció, per després penjar-la a les xarxes socials i ser vista i compartida per, almenys, uns 500 homes normals i assenyats més.

Ells no estan malalts. No. Són els fills sans del patriarcat.

De cap a cap de tot el món els crims contra la humanitat, les agressions sexuals, els assassinats, les situacions de domini, la misogínia, l'abús laboral, les baralles de carrer, els robatoris amb violència, les amenaces, els delictes contra l'ordre públic o els delictes relacionats amb drogodependències estan protagonitzats majoritàriament per homes.

Al Brasil es diu que hi ha una violació cada 11 minuts. A Espanya, una cada 7 hores. Els nostres cívics veïns de Suècia registren la taxa de violacions més important d'Europa i una de les més altes del món. Però aquestes són només dades oficials. Marcela Lagarde, antropòloga i feminista ho deixa clar: “El cent per cent de les dones hem patit algun tipus de violència en la nostra vida”. És la cultura de la violació.

La que fa que un home sa, assenyat i normal pagui per violar una dona esclavitzada en un prostíbul. La d'anar corrent pel carrer de nit i mirar enrere abans de ficar-te al teu portal. La de tenir por de quedar-se borratxa i sola per si un home abusa de tu. La de les amenaces després de ficar-se al llit amb algú per no dir res perquè ell està sent infidel i “tothom pensarà que ets una meuca”. La dels tocaments a bars i al mateix carrer. La de l'assetjament per internet. La de les “floretes” i altres agressions verbals a plena llum del dia. La del cap massa afectuós. La dels amics que et diuen que aquella nit podrien haver-te violat però no ho van fer perquè t'estimen. La dels youtubers famosos que expliquen com follar-se una paia etílica. La d'obrir les cames perquè no s'enfadi, perquè et deixi en pau, o perquè no pensi que ja no l'estimes. 

Néixer dona és factor de risc per ser violada, assassinada, maltractada o sotmesa en qualsevol part del món

Jo mateixa he arribat a canviar-me de pis perquè el propietari deixés d'assetjar-me. Però no denuncio. Perquè les dones no denunciem. És la normalitat patriarcal, la de callar i canviar de vorera, la de no explicar res a casa perquè no pensin que ets una provocadora, la de la vergonya per ser abusada, la de riure amb les teves amigues que, encara que no et vas atrevir a tocar el dos d'aquella casa quan no t'agradava el que hi veies, et vas ficar al llit amb ell perquè volies.

I és que néixer dona és factor de risc per ser violada, assassinada, maltractada o sotmesa en qualsevol part del món.

Tanmateix, bona part dels fonaments de la psicologia clínica s'han construït entorn de les desviacions pròpies del gènere femení, aquestes que ens provoquen els ovaris pel fet de tenir-los. El psiquiatre Luis Bonino advertia ja el 1999 que la cultura patriarcal, assumida com la "normalitat", creava homes malalts i violents que són un perill per al conjunt de la societat.

Entre els malestars masculins Bonino descrivia: els trastorns per recerca de l'èxit i control, els trastorns per sentiment de fracàs viril (per exemple, disfuncions sexuals), les patologies derivades de negar els sentiments, els trastorns per sobreinvestiment del cos-màquina muscular, les hipermasculinitats (identificació amb el risc, l'agressivitat, l'autosuficiència), les patologies de la perplexitat i trastorns de la masculinitat transicional (vergonya de l'home progressista a mostrar canvis respecte als mites de la masculinitat). Els trastorns per orientacions sexuals no tradicionals, les patologies de l'autosuficiència indiferent o agressiva (autocentrisme patològic i falta de solidaritat), els trastorns per obediència/rebel·lia excessives a la norma i la jerarquia (en les quals les dones s'entenen com éssers de segona), els abusos per violència de gènere, els abusos de poder i violències entre homes, les patologies de la paternitat i la responsabilitat procreativa (indiferència o abandonament) o els trastorns per temeritat excessiva (conducció, abús de drogues, riscos de transmissió sexual).

Luis Bonino advertia ja el 1999 que la cultura patriarcal, assumida com la "normalitat", creava homes malalts i violents que són un perill per al conjunt de la societat

Han passat gairebé 20 anys des que Bonino publiqués aquest document titulat  "Desconstruint la normalitat masculina", i hem avançat massa poc. A Espanya, almenys una dona és assassinada a la setmana per un home. I la majoria de les violacions, agressions sexuals i maltractaments es produeixen veladament al si de la família i de la parella. Centenars de dones segrestades treballen en prostíbuls de carretera sense que ningú no les rescati. I els homes normals continuen pagant per ficar-se al llit amb elles.

N'estic farta, tipa de tenir por, tipa de la morta de cada informatiu de migdia, farta dels abusos i la conya amb les violacions, farta que es justifiqui la violència masclista amb arguments del tipus "eren dues noies soles per Llatinoamèrica" o "ella el va anar a buscar a la seva favela". No vull aquesta normalitat. No vull aquests homes. No vull els fills sans del patriarcat.