La victòria de l'ecologista Alexander Van der Bellen (a la foto), amb el 53,3% dels vots, a les eleccions presidencials d'Àustria sobre Norbert Hofer, de l'ultranacionalista i xenòfob Partit de la Llibertat (FPÖ), dóna un respir a la situació política europea. Alguns analistes parlen ja d'efecte anti-Trump.

Hofer ha reconegut la seva derrota i ha felicitat Van der Bellen, que ha augmentat el seu percentatge de vot a totes les circumscripcions respecte a les anteriors eleccions del maig, invalidades pel Trbunal Constitucional.

La derrota del populista FPÖ és important. Aquestes eleccions eren una prova de força dels partits antiestablishment d'Europa després de l'elecció de Donald Trump i del Brèxit. El seu resultat “trenca la narrativa que aquests partits populistes són imparables —almenys la frena—. Això treu pressió i pessimisme sobre la direcció d'Europa", diu Thomas Hofer, un analista polític austríac citat pel Financial Times.

El FPÖ, però, marxa amb el cul batut i la cara alegre. El seu cap de campanya, Herbert Kickl, ha dit que el vot obtingut pel partit ha estat "històric" i està en línia de les enquestes, que mantenen el FPÖ amb moltes possibilitats de ser el primer partit d'Àustria a les eleccions parlamentàries de setembre del 2018. El resultat d'aquest diumenge no fa tant mal.

Impacte europeu

Aquesta elecció, de moment, impacta molt directament sobre la veïna Alemanya, que celebra l'any que ve eleccions generals enmig de l'auge d'Alternativa per a Alemanya (AfD), el nou partit populista de dreta radical.

França mira amb especial atenció Àustria de cara a les eleccions presidencials del 2017, en les quals la candidata del Front Nacional (FN), Marine Le Pen, gran amiga del FPÖ i del seu líder, Heinz Christian Strache, sembla que arribarà al segon i decisiu torn electoral. FN i FPÖ són partits nacionalistes veterans a Europa i han seguit una evolució semblant, de la xenofòbia al populisme nacionalista.

A tot plegat cal afegir-hi l'ombra de dos presidents de característiques semblants: Vladímir Putin a Rússia i Recep Tayyip Erdogan a Turquia.

Putin controla el subministrament de gas al centre i l'est d'Europa, manega el conflicte d'Ucraïna i intriga a les repúbliques bàltiques. També és un dels finançadors més generosos dels partits populistes a Europa, singularment del FN.

Per la seva banda, Erdogan té a les seves mans l'aixeta dels refugiats que volen arribar a Europa fugint de les guerres a Síria i a Iraq. Justament l'argument de la invasió d'immigrants és un dels principals a l'hora de motoritzar l'electorat en favor dels partits xenòfobs.

Van der Bellen serà el segon president ecologista d'Europa després de Raimonds Vējonis, de Letònia.

Irregularitats

Les presidencials austríaques van haver de ser repetides després que el FPÖ impugnès les del maig passat, guanyades per una diferència de menys d'un punt per Van der Bellen. El Tribunal Constitucional austríac en va ordenar la repetició per irregularitats formals en el recompte del vot per correu.

En reconèixer la derrota, Hofer ha escrit al seu Facebook: "Felicito Alexander Van der Bellen pel seu èxit i demano a tots els austríacs que continuïn units i que treballin junts. Tots som austríacs, no importa com hàgim decidit a les urnes. Estimats amics. Us dono les gràcies, m'heu donat suport de forma meravellosa i estic infinitament trist que no hagi funcionat aquesta vegada. M'hauria encantat cuidar de la nostra Àustria", agrega.