Matí fred a la Ciutat Esportiva Dani Jarque. El sol no s'atreveix a sortir i els núvols dibuixen un panorama força calmat que contrasta amb els crits i tocs de pilota que s'han pogut sentir durant l'entrenament a porta tancada de l'Espanyol. Els blanc-i-blaus continuen preparant el derbi contra el Girona, un partit en què només els val la victòria, i Sergi Darder (Artà, 1993) ens rep per analitzar-lo i valorar els seus primers mesos a l'entitat perica després de la seva aventura a l'Olympique de Lió.
El mallorquí es mostra orgullós de tornar a vestir la samarreta de l'Espanyol després d'haver de marxar del filial l'any 2012 per complir els seus somnis. Al Màlaga va aconseguir el de jugar a Primera i a França va disputar la Champions, però un cop realitzats no va poder rebutjar l'oferta de tornar al lloc on va créixer personalment i futbolística. Enlloc com a casa. I prova d'això és que farà tot el que calgui per continuar-hi molts anys més.
Com estàs vivint el retorn a l'Espanyol?
Molt bé. Tenia ganes de tornar. Esperava que a nivell de resultats la cosa anés millor, però estic molt content de ser a casa.
Estàs satisfet amb la rebuda de l'afició?
Sí, molt. Ja m'ho esperava. Aquí, tant l'afició com el mateix club són molt familiars. En aquest equip la gent del planter es cuida molt i en aquest sentit jo agraeixo molt que m'hagin rebut amb els braços oberts.
Els números indiquen que ets un jugador important per a Quique. Et sents transcendent?
No ho creguis. Quan jugo intento demostrar que em mereixo un lloc en l'onze titular, però sóc conscient que al darrere hi tinc molta gent preparada per competir per la meva posició. El meu objectiu ha de ser el d'intentar no sortir de l'alineació i mantenir-m'hi fins al final de la temporada.
Creus que el teu perfil de jugador creatiu pot ajudar a veure un Espanyol més proactiu que reactiu?
Aquesta no és la idea. Nosaltres tenim molt clar que som un equip que hem de jugar amb molta velocitat i hem d'aprofitar la verticalitat dels nostres quatre davanters. Jugui qui jugui, allà hi tenim motos. Ens enganyaríem a nosaltres mateixos si volguéssim jugar com el Barça, per exemple. Som un altre perfil d'equip, tot i que també tenim jugadors com Granero, Jurado o jo mateix que sí que intentem tenir més la pilota a camp contrari. Tot i això, l'equip té unes pautes molt clares i no les intentarem canviar.
Quan vas arribar vas dir que la teva virtut és “aconseguir que allò difícil sembli fàcil”. Creus que ho estàs aconseguint i que estàs aportant allò que esperaves a principi de temporada?
Estic en procés de fer-ho, però aquestes coses necessiten temps. És evident que per mi és més fàcil adaptar-me a l'Espanyol que a un equip estranger que tingui una cultura diferent, però tot i així ens hem de conèixer amb els companys a nivell personal i futbolístic. A poc a poc, tot anirà millor.
Hem d'intentar millorar els resultats de la temporada passada
El descens és a només quatre punts. Confies que durant les pròximes jornades pugueu gaudir d'una posició més bona a la taula?
Aquest és l'objectiu. Hem de mirar a dalt i oblidar-nos de mirar a baix. Fa uns anys l'Espanyol va viure una situació complicada i es buscava salvar la categoria, però la nostra idea és acabar a la part superior de la taula.
Creus que això passa per una millora del joc de l'equip?
L'any passat l'equip va acabar en vuitena posició i no va fer un joc gaire diferent al d'aquesta temporada. No cal jugar bé per sumar els tres punts cada jornada, hi ha moltes maneres d'aconseguir-los. En el futbol modern tothom entén que jugar bé vol dir tenir un 60% de possessió, però no és així. Nosaltres juguem millor quan tenim espais i els aprofitem. Aquesta és la nostra idea i hi hem de ser fidels.
I què és el que t'agrada més d'aquesta manera de jugar?
Bàsicament, que en la creació d'atacs ràpids la pilota ha de passar pel migcampista creatiu, que en aquest cas sóc jo, i ho estic gaudint força. Els jugadors que són per davant meu al terreny de joc realitzen moltes desmarcades i això em dona moltes variants a l'hora de passar la pilota.
L'objectiu ha de ser Europa?
No, ha de ser estar en la millor posició possible. La lliga espanyola és la millor del món i, tant si vols com no, hi ha molts equips amb més pressupost que nosaltres. També és veritat, però, que hem d'intentar millorar els resultats de la temporada passada i això vol dir ser entre els set primers classificats. No és una cosa en què ens haguem de fixar, però buscarem lluitar cada partit per acabar en la millor posició possible.
Això passa per millorar fora de l'RCDE Stadium?
Sí, és evident. Som conscients que a casa hem de ser sòlids com més o menys ho estem essent, però que a fora hem de millorar els resultats i també les sensacions. No és voluntat de l'entrenador, però a camp contrari estem sent més defensius com a conseqüència de la pressió dels rivals i del factor ambiental. Si ho corregim, els resultats milloraran sense cap dubte.
Després de l'ensopegada a Ipurua, el partit contra el Girona és especialment important?
És important com tots els partits. Si no m'equivoco, del setè classificat al quinzè només hi ha quatre o cinc punts de diferència. Sumar tres punts, per molt que la diferència numèrica no sigui molta, implica veure't en una posició més elevada, i això ajuda psicològicament. Sembla una ximpleria, però anímicament et dona una empenta necessària. Sigui com sigui, lluitarem amb totes les forces perquè els tres punts contra el Girona no marxin de Cornellà.
El partit es jugarà, un cop més, un dilluns. Què en penses, dels horaris?
Prefereixo no opinar molt sobre això. Als jugadors ens és igual jugar un dia o un altre, és la nostra feina i l'hem de fer igual de bé, però a l'afició, no. Un estadi que acostuma a tenir entre 20.000 i 25.000 persones està registrant xifres del voltant de 10.000, i això no és normal. Nosaltres som els primers que hem de motivar els espectadors perquè surtin de casa, però els horaris no estan ajudant.
A què creus que es deu que, amb el partit que jugareu contra l'Atlètic de Madrid abans de l'aturada nadalenca, l'Espanyol sigui l'equip que més juga fora d'horari de cap de setmana?
No ho sé. M'agradaria no pensar certes coses dolentes, però ens les fan pensar. Quan veus que som l'equip més perjudicat de la Lliga et sents impotent i penses moltes coses, però nosaltres ens hem de dedicar a jugar. Espero que durant la segona volta les coses canviïn i que la nostra afició se senti més valorada.
El Girona s'ha adaptat molt ràpid a Primera, i això té molt de valor
Com valores els primers mesos del Girona a Primera?
Espectaculars. El sistema que tenen, que a més el tenen molt mecanitzat i practicat, és diferent al de la resta. Tenen molt bons jugadors, potser la gent no els coneixia perquè jugaven a Segona, però a Segona hi ha jugadors que són igual o més bons que alguns de Primera. Estan fent una gran temporada i estan sorprenent a tots els qui no els coneixien.
I a tu, t'ha sorprès?
Sense cap mena de dubte. Esperava que als tres equips que han pujat els costés una mica de temps adaptar-se a la màxima competició, però no ha estat així. El Llevant i el Getafe també, però sobretot el Girona ha aterrat amb molta confiança. Els futbolistes estan molt motivats i no pequen d'inexperiència. Té molt de valor, el que estan fent.
Què és el que t'agrada més d'ells?
L'esquema amb què juguen. Aquest fa canviar el plantejament dels rivals, i no només els petits detalls que comporta, per exemple, passar d'un 4-4-2 a un 4-2-3-1. Nosaltres ens haurem d'adaptar a la seva proposta, i això és, segurament, el que els està fent forts.
Creus que el Girona està per sobre de l'Espanyol, com demostra la classificació?
Ara mateix estan per sobre nostre. No sé si s'ho han merescut o no, però hi estan. A la llarga, el nostre objectiu ha de ser quedar per sobre d'ells, no per competir amb ells sinó per fer-ho amb nosaltres mateixos i oferir una versió més bona. Una cosa és voler, però, i l'altra merèixer-ho.
Et fa especial il·lusió que hi hagi un altre derbi català en la màxima competició?
Com més equips catalans, millor. Aquest tipus de partit atrauen més els aficionats i agraden molt als futbolistes per tot el que signifiquen.
Tenies ganes de tornar a la lliga espanyola?
Moltíssimes. A França hi estava bé i no tenia pensat de tornar tan d'hora, però els últims quatre mesos a l'Olympique no van ser fàcils. Quan se'm va presentar la proposta de l'Espanyol, no vaig dubtar a acceptar-la.
Què creus que et va faltar durant el segon any a Lió?
Es va canviar el sistema i l'entrenador em va dir que no em veia en el doble pivot defensiu que tenia l'equip. Era un perfil de jugador massa ofensiu pel que es necessitava i no vaig trobar lloc en aquell onze.
Tot i així, la teva etapa a França no es pot considerar un fracàs.
No, no. Si hagués de tornar a prendre les decisions que vaig haver de prendre ho faria exactament igual. Només modificaria algun petit detall perquè sempre hi ha coses a millorar, però valoro molt positivament el meu pas per l'Olympique.
Va ser fàcil marxar del Màlaga, l'equip amb què vas debutar a l'elit?
Més que fàcil, era una obligació. El Màlaga m'ho ha donat pràcticament tot, però com a jugador no es pot deixar escapar el tren de jugar la Champions, perquè potser no torna a passar. Jugar-la era un dels meus somnis i el Lió em va donar aquesta possibilitat. Ho vaig intentar i no me'n penedeixo de res.
El Màlaga, però, sempre serà especial per a tu.
Li estaré agraït tota la vida. Em va donar la possibilitat de jugar a Primera Divisió, em van tractar molt bé i van entendre que marxés a l'estranger per disputar la màxima competició internacional.
M'agrada més la lliga espanyola que la francesa, però crec que és més fàcil jugar aquí que a França
Mirant-ho amb perspectiva, a quina lliga t'agrada jugar més, a l'espanyola o a la francesa?
A Espanya, sense cap mena de dubte. Sempre he dit que la Liga és molt més bona, però també crec que és més fàcil jugar aquí que a França. El futbol francès és molt físic i no et permet tenir ni un segon per pensar i, a més, tens molt menys espai. El joc no és tan vistós perquè no hi ha tanta qualitat, per la qual cosa un equip espanyol ben preparat acostuma a ser més competitiu que un de francès.
Creus, per tant, que a la Ligue 1 la superioritat del PSG no trobarà rival?
Sempre hi poden haver sorpreses com les del Leicester o l'Atlètic de Madrid, però el PSG té un pressupost molt superior al del seus competidors i el més normal és que guanyi la competició sense problemes. És un club diferent a la resta i està obligat a ser el campió, però la lliga és molt més bona del que es diu aquí. I amb onze contra onze damunt el terreny de joc, pot passar qualsevol cosa.
Pau, David López, Aarón, Marc Navarro, Gerard Moreno, tu mateix... L'essència de l'Espanyol s'ha de fonamentar en el seu futbol formatiu?
Sempre ha estat així. Hi ha moments en què és més fàcil perquè l'equip funciona bé i d'altres en què és més difícil. Ara mateix, nosaltres tenim una plantilla molt llarga i és complicat que els jugadors del filial hi entrin, però estan fent una gran temporada i si continuen així segur que tard o d'hora acabaran tenint la seva oportunitat.
Totes les parts vau haver de fer un esforç perquè poguessis vestir la samarreta blanc-i-blava. ¿La teva prioritat és jugar els partits necessaris perquè l'Espanyol hagi d'exercir l'opció de compra obligatòria que es va fixar quan vas arribar cedit?
Jo tornaré a fer l'esforç que calgui per continuar a l'Espanyol la temporada vinent. El Lió, com bé dius, té poca cosa a dir si jugo una quantitat determinada de partits, i per tant és decisió de l'entrenador i del club. El meu objectiu és jugar el màxim de minuts, no només per continuar aquí, sinó també per ajudar l'equip a aconseguir els seus objectius.
I creus que Pau acabarà renovant?
No ho sé. És un porter espectacular que ens està sorprenent a tots. Diego López va estar a un nivell increïble la temporada passada i ell li ha tret el lloc. Ningú es pensava que podria guanyar-se la titularitat. Es mereix el que li està passant i a tots ens agradaria que renovés, però és la seva decisió i nosaltres sabem que, sigui gràcies a ell o gràcies a Diego López, la nostra porteria estarà perfectament coberta.
Tenint en compte la situació a Catalunya, creus que s'hauria de barrejar l'esport amb la política?
Haurien d'estar sempre separats perquè no tenen gairebé res a veure una cosa amb l'altra. Si Catalunya s'independitzés i, per tant, les decisions polítiques influïssin en l'esport, és evident que els clubs s'haurien de posicionar al respecte. Mentre no passin aquestes coses, però, ambdues esferes no s'haurien de tocar. Tot i això, cadascú és lliure de fer el que cregui que es millor per a ell. L'afició que va a un estadi té tot el dret del món a defensar el que vulgui dins dels límits del respecte. Per això vivim en una democràcia.