El Reial Madrid es deixa tres punts a Mestalla contra el València (2-1) i reactiva les opcions del Barça a la Lliga. Els gols de Zaza i Orellana recuperen part de la lluentor perduda dels valencians i animen la lluita pel títol. 

Partit ajornat

El Mundial de Clubs, que va guanyar el Madrid al Japó, obligava a jugar ara un partit de finals de l’any passat. El València d’aleshores era un equip sense ànima, dividit i enfrontat amb l’afició. L’actual València té una altra actitud. Molt més proactiva que reactiva. Voro, el delegat que ja ha salvat l’equip en incomptables ocasions, és l'entrenador encarregat de reconduir el rumb fins a final de temporada. I els jugadors se’l creuen.

El partit ha començat esbojarrat. Zidane repetia l’alineació que va guanyar el Nàpols a la Champions. El Madrid buscava el partit. I la Lliga. Però el València ha recordat a la versió competitiva de fa unes temporades, quan era un candidat a guanyar-hot tot. La sortida en tromba dels blancs els ha exposat massa en defensa.

Salta la sorpresa

En dos contracops, el València ha noquejat el Madrid. Simone Zaza, amb un moviment de ‘9’ pur a dins l’àrea i Fabián Orellana, rematant una passada de Nani, han fet el 2-0 quan només s’havien jugat nou minuts. Dos gols de dos fitxatges. El Madrid pagava molt cares les errades en defensa, concentrades en Raphael Varane. Els valencians havien trobat la manera de fer-li mal als de Zidane de la manera més simple: esperant i explotant els espais.

El Madrid ha aconseguit  aturar la tempesta a través de la pilota. Toni Kroos ha guanyat presència al mig del camp i la primera ocasió dels blancs ha arribat amb un xut de Karim Benzema que Diego Alves ha desviat a córner. La lesió muscular del portuguès Nani, entre cotons tota la setmana, ha fet intervenir Voro. El València ha passat a jugar amb dos laterals esquerres per blindar-se contra les pujades de Dani Carvajal.

Amb el València pensant en el descans, Cristiano Ronaldo ha connectat el Madrid. El portuguès només ha necessitat una centrada de Marcelo per fer, amb un gran cop de cap, el 2-1. La segona part se li podia fer molt llarga als valencians si no feien canvis.

La Lliga s’anima

El València ha estat capaç de mantenir, amb més cor que cap, la inèrcia de la primera part. El capità, Enzo Pérez, sostenia un equip que enorgullia Mestalla. Cada carrera, possessió, servei de banda o de córner significaven guanyar-li temps al cronòmetre davant un Madrid impotent, molt més anàrquic. Els blancs no trobaven la clau per obrir la defensa i és que la parella de centrals formada per Ezequiel Garay i Eliaquim Mangala refusava totes les centrades laterals.

Zidane ha sacsejat la banqueta, donant entrada a Gareth Bale o Lucas Vázquez per no tornar amb les mans buides. L’acumulació de davanters no s’ha traduït en més ocasions però sí que els plantejaments s’han accentuat. El València seguia defensant-se i el Madrid es partia, fiant-ho tot a caçar una pilota despenjada. El partit ha mort a l’àrea del Diego Alves. I les esperances del Barça han tornat a néixer. Els de Luis Enrique segueixen a un punt, ara, amb només un partit més.