Objectiu aconseguit. El Girona ha fet realitat el somni de l’ascens després d’empatar a 0 contra el Saragossa i la propera temporada jugarà a la Primera Divisió. Els de Pablo Machín culminen de la millor manera un any per emmarcar que ha posat fi a molts de lluita.

Montilivi no es rendeix i, per fi, deixa de plorar. Del gol de Kenan Kodro que certificava l’ascens de l’Osasuna la temporada passada a la remuntada del Saragossa el curs anterior en una promoció a la qual el Lugo va enviar els gironins al temps d’afegit: durant les últimes temporades, els aficionats gironins s’han despertat del somni de la forma més cruel, però aquest any no estaven disposats a renunciar a Primera.

No s’ha negociat la persistència i, amb ella, no s’ha acceptat un altre final que el de trepitjar la màxima competició espanyola per primer cop després de 86 anys d’història.

Pacte de no agressió

El tòpic diu que la tercera és la bona i el Girona s’hi ha agafat amb força. “Aquest any, sí”, com deien a la capital del Gironès. I més tenint en compte que tant els catalans com el Saragossa en tenien prou amb un punt per assolir els seus respectius objectius. “Quan a dues parts els convé un resultat, el més normal és que aquest es produeixi”, va sincerar-se Machín a la prèvia del partit.

No calia desaprofitar el punt que la Federació regala en cas que el marcador no es mogui durant els 90 minuts de partit i els dos equips ho tenien clar. Ritme de partit baix, possessions de pilota llargues mitjançant lentes circulacions entre els centrals i dominis de pilota estèrils. Avui, la falta de profunditat general era un bé més que preuat; que no passés res més que el temps volia dir que tot anava bé.

Les estadístiques al final de la primera meitat ho deien tot: ni xuts entre els tres pals, ni targetes grogues ni serveis de córner. Manuel Lanzarote i Marcelo Silva ho han provat de lluny amb dues rematades que han anat molt per sobre la porteria de Bounou en les que han estat les úniques aproximacions a l’àrea rival dels primers 45 minuts. Un empat a res que ho donava tot.

Dolç tràmit

La represa no ha modificat el guió del partit. Sense ocasions perilloses ni voluntat de canviar les coses; i amb moltes interrupcions per suposats problemes físics que han seguit esgarrapant minuts. Necessitats d'estímuls, els aficionats del Girona han hagut de deixar de banda el silenci per donar pas a càntics i fer més amena l'espera.

Tota la ciutat de Girona esperava amb ganes els tres xiulets de l'àrbitre que indiquessin el final del partit. Un matx més que anecdòtic a nivell futbolístic per acabar de fer els deures que ningú recordarà pel que ha passat sobre la gespa però que tampoc podrà oblidar pel que ha significat per la història del club.

Final feliç

Uns han tocat la gloria i els altres han evitat jugar amb foc. El camí a la Lliga Santander ha estat rocós i ha presentat molts entrebancs, però ha tingut un dolç final. Allà s’hi ha trobat al Llevant i junts esperaran el tercer equip que pugi a la màxima divisió estatal. El play-off de promoció dictarà sentencia.

Els millors jugadors del món visitaran Montilivi i allà s’hi trobaran el mateix equip orgullós que no ha decaigut tot i els durs cops que s’ha emportat. Punt i final a una temporada de somni, primer capítol d’una història que promet emocions. Després de molts anys d’espera, la Primera Divisió rep el Girona amb els braços oberts.